“Són les nostres cames”

La Jana es desplaça en una cadira de rodes arran d’una caiguda que va tenir el 2017 i que li va provocar una lesió medul·lar. “El que més em va ajudar mentre estava a l’hospital era conèixer altres persones que s’enfrontaven a la discapacitat”, explica aquesta jove, que amb el seu company, Gerard Soler, va decidir impulsar la Fundació Capaç i Vàlida amb l’objectiu de fer “pedagogia” a l’entorn de les barreres físiques i psicològiques que hi ha envers la discapacitat. “Per educar en valors, entrar a les aules era una bona oportunitat de mostrar la riquesa de la discapacitat”, confessa la Jana, convençuda que les vivències que pot explicar poden ajudar a avançar les futures generacions cap a una societat més inclusiva.

Les jornades que han començat a fer a diferents escoles i instituts tenen l’objectiu d’explicar als més joves el procés d’adaptació i com canvia la vida el fet de viure en cadira de rodes. “Ells són molt conscients de les barreres físiques que tenim als carrers, però tenim molts altres prejudicis”, assegura la Jana, que en les seves intervencions els mostra les imatges de quan podia caminar i de les aficions i amistats que ha mantingut després de l’accident. “Tot és proposar-t’ho, i veure que ets capaç de fer moltes coses, les d’abans i de noves”, reivindica, tot trencant els prejudicis de les persones amb discapacitat i la percepció que estan “desvalgudes” i que “necessiten ajuda per a tot”. Amb aquestes xerrades que, tant ella com altres joves amb lesions que els obliga a moure’s amb cadira de rodes, miren d’acostar i “normalitzar” una realitat diferent per a molts d’ells, però a la vegada cada cop més quotidiana, amb una població més envellida que té problemes de mobilitat.

A dins l’aula treballen en grup la capacitat de superació, l’autoconeixement o l’empatia cap a una persona amb discapacitat. “Ens trobem altres barreres pel carrer, més enllà de les físiques, com les mirades dels pares que frenen els fills quan ens miren o s’acosten a la cadira encuriosits”, reflexiona la Jana davant dels alumnes. La reacció dels alumnes en els diferents cursos on s’han adaptat les xerrades han permès aprofundir en diferents aspectes que afecten el sector de la discapacitat, des de l’accessibilitat a l’espai públic o els problemes d’inserció laboral. “La llei diu que les empreses de més de cinquanta treballadors han de contractar persones amb discapacitat, però veus que no es compleix o que els reserven els llocs menys qualificats”, lamenta la promotora de Capaç i Vàlida.

Als alumnes de sisè de primària de l’escola Joan Sanpera i Torras, de les Franqueses, amb qui es va trobar la Jana, es van interessar per saber el cost de la cadira. “Són les nostres cames i no pas un capritx”, els explicava en veure les cares de sorpresa per un preu que es dispara amb un model com el seu, quan es busca la lleugeresa per poder carregar-la al cotxe quan condueix.

El director de l’escola, Miquel Valls, confia repetir amb les xerrades de sensibilització pel proper curs en les accions que duen a terme per treballar la diversitat. “S’ha generat un clima molt càlid i amè en què han pogut preguntar sense tabús tots els dubtes”, destaca el docent, que considera l’experiència una “lliçó de vida” per als alumnes i apropar també la realitat als reptes que obliguen a continuar “picant pedra” per fer una societat més inclusiva amb la discapacitat.