Indemnització per a una veïna que va caure

El jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona ha condemnat l’Ajuntament de Girona a indemnitzar amb 34.343,39 euros una veïna que va caure a la rampa d’accés del centre cívic de Taialà i es va lesionar, segons va informar ahir ACN. El jutjat estima el recurs interposat per l’advocat de la veïna, Jordi Colomer, contra la resolució de l’Ajuntament que desestimava la reclamació de responsabilitat patrimonial. La sentència estableix una relació causal entre la caiguda, que va tenir lloc el 16 de desembre del 2016, i una “prestació anormal del servei públic de manteniment de les vies públiques”: “Existeix un funcionament defectuós del servei que ha generat el dany.” La dona es va fer una fractura al fèmur i va necessitar una intervenció quirúrgica. Va trigar 172 dies a curar-se i li han quedat, com a seqüeles, dificultats de flexió, coixesa amb ús de bastó i una cicatriu. Per això, el jutjat resol que la quantitat reclamada està “justificada”.

La sentència estima el recurs interposat per l’advocat de la veïna, tomba la resolució dictada per l’Ajuntament que desestimava la reclamació de responsabilitat patrimonial i el condemna a indemnitzar la dona amb 34.343,39 euros més interessos.

El jutjat recull que la junta de govern local de Girona va desestimar la petició el 6 de setembre del 2019. Tant l’Ajuntament com l’asseguradora al·legaven que no hi havia relació causal entre les lesions de la dona i el funcionament del servei públic. També argumentaven que la indemnització reclamada era “excessiva”. Colomer va interposar el recurs davant el jutjat, que, en dictar sentència, avalua la jurisprudència, les declaracions dels testimonis i de pèrits, i fotografies del forat que va provocar la caiguda. La sentència dona la raó a la demandant i conclou que va caure perquè se li va enganxar el taló de la sabata en un forat que hi havia al final de la rampa. Descarta així la tesi de l’Ajuntament i l’asseguradora, que apuntaven a una “manca de cura” de la veïna, que va relliscar i caure. “Resulta més que versemblant, tenint en compte les característiques del forat, que un taló pogués enganxar-s’hi i quedar-hi atrapat”, argüeix la sentència, que remarca que “no resulta procedent la pretensió de l’administració i la companyia d’exonerar-se amb l’argument de les dimensions escasses del forat en qüestió”.