Societat

Barcelona republicana

Dos edificis nobles de la capital catalana conserven a la façana l’escut d’Espanya corresponent a la Segona República

El pas del franquisme no va eliminar els dos emblemes, símbol del govern contra el qual es va aixecar l’exèrcit feixista

Una corona amb murs i merlets distingeix l’escut del règim nascut el 14 d’abril del 1931

Règims diferents i usos diferents no han fet desaparèixer els dos escuts republicans

La ciutat de Barcelona és republicana, però no ho sap. Hi ha coses difícils d’explicar, i aquesta n’és una, perquè ni els experts en la matèria ho entenen. La qüestió és la següent: dos edificis nobles de la capital de Catalunya conserven a la façana, en un lloc preeminent, els escuts d’Espanya corresponents al període de la Segona República, vigent entre els anys 1931 i 1939, que és quan van ser col·locats. Es tracta de dos edificis que van ser seus oficials de les delegacions a Barcelona d’institucions de l’Estat i es desconeix per què els escuts no van ser retirats o modificats durant els llarguíssims 40 anys del franquisme.

La part alta de la façana de l’edifici on avui hi ha les oficines centrals del banc BBVA a Barcelona, a la plaça d’Antoni Maura, i la cornisa de l’entrada principal de l’edifici situat als números 8 i 10 de Via Laietana s’adornen, totes dues, amb uns escuts de grans dimensions corresponents a la Segona República Espanyola. L’un té forma d’hexàgon i l’altre és un quadrilong amb la base arrodonida, però tots dos són de composició similar, pel tipus de pedra emprada i perquè van acompanyats d’un conjunt escultòric.

L’origen de l’edifici del BBVA va ser també bancari, perquè es va construir el 1933 per donar cabuda a la sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona, i per això es va coronar amb l’escut oficial reglamentari en aquells anys. En canvi, a l’edifici de Via Laietana 8 i 10, l’escut de la República s’hi va afegir anys després de la seva construcció, quan va esdevenir seu d’Hisenda a Barcelona. L’origen d’aquest immoble es remunta al 1923, quan la Companyia Arrendatària de Tabacs va demanar el permís corresponent a l’Ajuntament per construir un edifici que havia dissenyat l’arquitecte Francesc Guàrdia.

Amb el pas del temps, el Banc d’Espanya es va traslladar a la seu actual de la plaça de Catalunya i l’edifici el va ocupar, a partir del 1955, l’entitat d’estalvis Caixa Catalunya, que hi va situar la seva seu central. Després va evolucionar cap a BBVA i, en tots els temps, usos i circumstàncies, l’escut s’ha mantingut presidint la façana. L’emblema el va esculpir l’artista Vicenç Navarro, que hi va deixar la firma en un lloc ben visible. Era un escultor a qui s’encarregaven peces per adornar la via pública en monuments i edificis, com va ser el cas.

L’edifici de la Companyia Arrendatària de Tabacs, després de donar cabuda a la delegació d’Hisenda, es va convertir en seu judicial, on durant molts anys es van dirimir litigis socials i laborals. Amb el trasllat dels jutges a la Ciutat de la Justícia, el gran immoble va caure en desús i actualment només se n’ocupa una part mínima, amb oficines de l’Insituto Nacional de Estadística i del cens electoral, organismes dependents de l’administració de l’Estat. Amb relació a aquest edifici, hi ha un projecte per reconvertir-lo en habitatge públic, però la pandèmia l’ha deixat en via morta en espera que els fons europeus reactivin la iniciativa.

“L’escut de l’antic edifici dels jutjats es va rehabilitar, perquè la pedra es va degradar”, explica Josep Cruanyes, advocat i historiador. Cruanyes, que coneix al detall l’època del franquisme i els mecanismes de repressió desplegats pel règim dictatorial que van esborrar tots els vestigis de la legalitat republicana, no s’explica com és que aquests dos escuts es van mantenir, encara menys tenint en compte el lloc tan visible que ocupen i el carrer principal on s’exposen.

Les diferències entre l’escut republicà i el de l’Espanya de Franco són molt evidents. En primer lloc, l’escut de l’Espanya feixista presentava una distribució diferent dels escuts dels regnes de Castella, Lleó, Navarra i Aragó. El de Franco estava embolcallat per la inconfusible àliga de sant Joan i per una cinta amb la llegenda “Una, grande y libre”. En canvi, la diferència entre l’escut republicà i el del règim sorgit de la Constitució del 1978 és més subtil i se centra en la corona que els presideix tots dos. El de la República té una corona mural, en forma de muralla de castell amb merlets, mentre que el borbònic porta una corona imperial, de color vermell i or, que remet al monarca que representa.

La simbologia borbònica ha estat causa de polèmica recent a Barcelona quan l’Ajuntament va decidir retirar l’escut de Joan Carles I que dominava l’obelisc del Cinc d’Oros. Es tracta d’un monument a la República, inaugurat el 1936 i dedicat a Francesc Pi i Margall. En aquest cas sí, el règim de Franco hi va intervenir: va eliminar barroerament la placa que retia homenatge al que va ser president de la República Espanyola i va retirar l’estàtua que hi havia dalt de tot de la columna. Més endavant, en temps de democràcia, es va dedicar el monòlit a Joan Carles I, després dels fets del 23 de febrer del 1981, i s’hi va posar el seu escut d’armes.

La Comissió per la Dignitat ha demanat que l’Ajuntament deixi al descobert el dany que els franquistes van causar al monument quan en van arrencar el medalló i les lletres dedicades a Pi i Margall.

L’escut
de l’edifici de la Companyia de Tabacs i el que presideix la façana de l’edifici on hi ha la seu central de BBVA a Catalunya, tots dos amb la corona republicana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona