Societat
La 227, al carrer 12 d’Agost
Els veïns de Germans Sàbat estan satisfets que hi hagi noms de vies i places i no només números a les cases del seu barri, a Girona
Tot sovint, un veí de la pujada principal ha hagut de guiar els conductors perduts amb un plànol
“Si el menjar ràpid arriba tard, l’escalfes al microones. Però no pot ser que arribi tard l’ambulància”
Ho sembla, però no és un acudit.
“[…] Venia la policia i deien: «Estem buscant el número tal. On cau això, més o menys? Que estem fent voltes i no ho trobem!» «Té, agafem el plànol.» I ho trobàvem.”
Qui explica la situació és en Joan Gómez, vocal de l’Associació de Veïns del Barri de Germans Sàbat. Ell és un dels artífexs que en el ple municipal de dimarts passat l’Ajuntament de Girona acceptés “desagregar” el grup de Germans Sàbat. Allà on hi havia un número per a cada casa (de l’1 al 227), hi haurà, entre altres noms, el carrer Petit, el carrer dels Perruquers i el carrer de l’Autopista.
Gómez, que viu a la casa número 78, s’ha convertit en una mena de guia del veïnat, on viuen unes 550 persones. Viu a la pujada de la Font. “És la pujada principal i hi ha un encreuament que va cap al camp de futbol, i casa meva és al davant mateix. Hi ha com una placeta, amb uns contenidors, i tota la gent s’atura allà perquè no sap si tirar cap amunt, cap a l’esquerra, cap a la dreta, cap avall...” Gómez explica que veia els conductors aturats. “Sobretot els de l’ambulància, que venien aquí a fer un servei urgent i, és clar, la majoria de les vegades me n’havia de cuidar jo.” I agafava un plànol i orientava els conductors perduts.
El president de l’associació de veïns, Jordi Rosales, explica que la pandèmia els ha ajudat a prendre la decisió. Recorda que Joan Alcalà, veí del barri i antic regidor de l’Ajuntament per CiU, ja havia fet una proposta anys enrere, “amb noms de ciutats d’Espanya”, però no va reeixir.
“Per què no posem noms als carrers?” És el que va exposar fa un temps en Joan a en Jordi, que va posar fil a l’agulla. L’associació es va mobilitzar i, liderada per la junta, ho van portar a l’Ajuntament. “Ens van dir que això ha estat tota la vida així i que costaria molt. Vam fer una mica de pressió i la senyora Madrenas va dir que sí, que era correcte, i que seria un bé per a tots”, explica Gómez.
L’embolic és tan considerable que, “quan entres al poble pel carrer de la Font, hi ha el número 1, però després hi ha el 136, el 137 i el 138. La gent es confon”, explica Gómez. La situació era kafkiana. “Hi havia la peculiaritat que quan algú es canviava de casa s’enduia el número. No eren correlatius”, explica el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés (Junts). A ells i a la regidora de Barri, Annabel Moya (ERC), els veïns els estan agraïts.
El GPS i el nom del carrer
El vicepresident de l’associació de veïns, Antonio Tirado, viu a la casa número 74. “Amb això de la Covid, hi ha gent que va tenir molts problemes per arribar. Els de l’ambulància que ve d’urgències es tornen bojos buscant números. Ara el GPS et posarà on és el nom del carrer.” El president és clar: “Si el menjar ràpid arriba tard, l’escalfes al microones, no passa res, però si arriba tard l’ambulància, no pot ser.” “O els bombers!”, hi afegeix Tirado.
A l’abril, una consulta, amb el suport del centre cívic del Ter, va permetre triar entre 21 noms per batejar onze carrers. Ja hi havia cinc carrers i tres places definits, com el carrer de la Mestra Margarita Díaz, “Tothom ja sabia on era”, diu Rosales. Amb l’aprovació de la desagregació, els dinou noms s’incorporaran al nomenclàtor. A la tardor, l’Ajuntament instal·larà les plaques i Germans Sàbat escriurà una altra etapa de la seva història.
Terés explica que una situació similar es viu a Pont Major, Torre Gironella i Girona x Girona (Montilivi). L’associació de Germans Sàbat ja ha rebut demandes d’informació del barri de Vila-roja.
