Un dilluns banyolí de molt soroll

La capacitat de negociació de les autoritats (Ajuntament, parròquia, Bisbat...) se sotmet a examen a Banyoles en el cas de les campanes de Santa Maria dels Turers, que han deixat de sonar a la nit perquè se n’ha queixat l’amo d’un allotjament turístic. Com que a ningú li interessa haver de recórrer a un jutge, es busca una sortida negociada que satisfaci les parts implicades. Això vol dir que tothom haurà de cedir en algun aspecte.

No sembla, però, que tinguin gaires ganes de cedir les persones que ja s’han manifestat dos dilluns seguits en defensa dels senyals d’hores i quarts que surten d’aquell campanar. Si el primer dia es van limitar a concentrar-se davant de l’església i fer saber el seu enuig colpejant cassoles i altres estris de cuina, aquesta setmana han estès el soroll pel barri vell fins a arribar, de manera significativa, a l’ajuntament. “Si no hi ha campanes tindreu fressa de cassoles”, era el missatge, gens subtil. Qui no hagi estat al mig de prop de 200 persones colpejant cassoles amb culleres no es pot ni imaginar com és d’agressiu aquest so per a les oïdes (de fet, n’hi havia que portaven taps a les orelles), al costat del qual trobar molest el so d’una campana sembla força ridícul. L’ús d’aquest recurs culinari, doncs, serveix per fer pedagogia. Hi vam veure homes i dones de totes les edat, inclosos representants de grups polítics de l’oposició.

A l’inici i al final de la marxa es van recollir signatures de suport en unes taules i també ho feien uns voluntaris que s’acostaven als vianants i a la gent asseguda a les terrasses dels bars, sovint astorats. Les firmes es lliuraran al consistori, que haurà de calibrar l’envergadura de la protesta, ser valent, i mirar de posar pau.