Societat

ÁNGELES PARRA

PRESIDENTA DE VIDA SANA I DIRECTORA DE BIOCULTURA

“És necessari minorar el consum de proteïna animal”

Des de l’Associació Vida Sana i des de fa 40 anys hem intentat crear consciència i, sovint, sent molt incòmodes
En la consciència ecològica, els mil·lennistes són els que estan estirant el carro, especialment els que ja tenen fills
La pandèmia ens ha demostrat que som més fràgils del que ens pensàvem i que hem de cuidar el planeta.
Nosaltres portem més de quaranta anys alertant sobre quines són les terribles conseqüències d’intervenir en els ecosistemes. Un exemple en el qual nosaltres hem insistit molt és la quantitat de malalties que patim avui vinculades a una alimentació saturada de productes químics tòxics procedents de pesticides, plàstics, conservants, edulcorants, etcètera. No és una opinió personal: milers de científics independents de tot el planeta, de diferents països, han mostrat els vincles entre l’exposició a químics a través de la dieta i uns certs tipus de càncer, al·lèrgies, diabetis, asma, obesitat, esterilitat, sistemes immunològics devaluats, etcètera. Coneixem aquestes conseqüències, però els lobbies químics tenen molt poder. I no parlem ja dels danys que tot això està suposant per al planeta i l’avanç imparable cap al canvi climàtic.
El ministre Garzón va alertar sobre l’excessiu consum de carn i la necessitat de disminuir-ne el consum.
Garzón té molta raó. Darrere de l’excessiu consum de carn s’amaguen tot tipus de problemes ambientals i sanitaris. Insisteixo, no és una opinió personal: hi ha centenars d’informes que ho corroboren. L’abús en el consum de carn produeix problemes sanitaris de diversa índole, escalfament global (pels gasos emesos pels animals de granja), contaminació dels aqüífers, necessitat d’acaparament de terres cultivables per a la fabricació de pinsos, saturació de fàrmacs en les granges (amb la seva implicació en la salut humana, com la resistència a antibiòtics, per exemple), patiment animal. L’excessiu consum de carn convencional promou un tipus de societat “malaltissa”. Nosaltres diem: menja menys carn i, si tens la necessitat de menjar-ne de tant en tant, que sigui ecològica, de la ramaderia extensiva i dels ramaders locals.
Això per no parlar de la pesca extensiva que s’està carregant els peixos?
La nostra societat és altament depredadora perquè els nostres polítics, siguin del color que siguin, pensen principalment en termes electoralistes, i, d’altra banda, hi ha una part de la ciutadania que encara no n’és conscient. Quan diem que cal minorar el consum de carn, això és incorrecte: el que és necessari és minorar el consum de proteïna animal. Si fóssim capaces de tenir en compte els nostres descendents, no faríem certes coses. Nosaltres, a casa, som ovolacteovegetarians. El meu marit té un hort ecològic i un galliner, que, més que galliner, és un hotel de cinc estrelles per a gallines. El meu marit, que és cantant professional, fins i tot els canta a les gallines perquè estiguin a gust i contentes. Hem de canviar la nostra visió del món per reprendre l’harmonia que algun dia vam perdre, quan ens vam creure el centre de l’univers.
Hem de potenciar menjar més vegetarià per salvar el planeta?
És necessari, urgent, per aturar la crisi climàtica i el minvament en la biodiversitat, frenar la massiva ingesta de proteïna animal. Però no podem quedar-nos aquí. La nostra dieta ha de ser més vegetal que animal, ecològica, de temporada, local, artesanal, el més innòcua possible. Tot això redunda en benefici de la Terra i la terra, la salut de les persones, els ecosistemes, pobles vius i societats rurals amb futur, en menys patiments animals, menys contaminació, menys gasos d’efecte d’hivernacle, en benefici d’una societat menys violenta... Els experiments d’un canvi de dieta més vegetal en centres penitenciaris, per exemple, han tingut efectes molt positius, i tampoc és una opinió personal! Si volem territoris eco-nòmicament també sostenibles, és necessari treballar darrere de la relocalització econòmica. L’agricultura transgènica, per exemple, empobreix els pobles de la terra i enriqueix quatre inversors estrangers. Per quina agricultura apostarem llavors?
El consum hauria de ser de proximitat.
Cal ser el més autàrquics possible. Si no ho fem per les bones, la mateixa natura ens hi obligarà i no ens quedarà cap altre remei. El brutal i boig tràfic de matèries primeres i productes d’un lloc a un altre no sols és responsable de bona part de l’escalfament global, sinó d’accidents de tota mena, de problemes sanitaris, d’una economia irreal i especulativa, de l’empobriment dels pobles de la Terra. On es conrea per a l’exportació augmenten la pobresa, les desigualtats. Això per no parlar de la destrucció de les selves, de la màfia fustera, de la destrucció de les cultures vernacles, de l’assetjament als líders ecologistes i indígenes…
Què significa menjar productes que venen de l’altra punta del món?
Un desastre. Pa per avui i misèria per demà. En el cas d’aquells productes que només poden venir de zones tropicals, per exemple el cafè o el sucre, llavors hem d’utilitzar els mecanismes del comerç just i ecològic. Cal canviar moltes coses. Si no les canviem, i de manera accelerada, els nostres descendents viuran en mons cada vegada més distòpics i perillosos, injustos, violents… Per què? Perquè els recursos seran cada vegada més escassos per a un món superpoblat… A això cal afegir les massives migracions per causa del clima que ja comencen a albirar-se… El canvi climàtic està tocant a les nostres portes, el clima s’escalfa… i encara mirem cap a un altre costat?
El consum ecològic creix. 
Creix la consciència i ho fa de manera transversal. La cosmètica ecològica està començant a tenir un boom notori. I, d’altra banda, també el tèxtil sostenible continua ampliant el seu target. No obstant això, les grans empreses s’apunten a l’ecoblanqueig, al greenwashing, i ho corrompen tot. Cal saber què comprem, com ho comprem, d’on procedeix, qui ho ha elaborat, si es compleixen drets laborals i humans. El carro de la compra s’ha transformat en un carro de combat. Amb ell podem lluitar, sense bombes ni violència, per un món més just, solidari i harmònic. La democràcia real està cada vegada més relacionada amb el consum, així que és la nostra gran oportunitat com a ciutadans per canviar el rumb dels esdeveniments.
Quins beneficis tenen els productes ecològics.
En l’ambiental, refreden el clima, protegeixen la biodiversitat, contribueixen a mantenir nets els recursos hídrics i a no emetre més contaminació, ajuden els petits productors, retornen la vida als pobles, donen treball a més persones, reparteixen millor la riquesa, eviten els monopolis, etcètera. En el sanitari: protegeixen i potencien el sistema immunitari, no contenen productes químics perniciosos, no alteren els organismes amb OMGs, contenen més nutrients i més vitals. En el cultural: ajuden a conservar les gastronomies locals, les espècies vernacles, les economies autòctones, les llavors i races que han coevolucionat amb els ecosistemes…
El menjar ecològic passa un bon moment? Ha estat clau que s’hagi incorporat en alguns supermercats?
L’aliment ecològic s’ha expandit no gràcies a les grans superfícies, sinó a pesar seu. Durant dècades les grans superfícies i les grans corporacions de l’alimentació convencional han fet l’impossible per fer desaparèixer el moviment bio. Una de les grans victòries que vàrem guanyar va ser la dels “falsos bio” contra grans empreses com Danone i d’altres. Però ara, com que el consum de productes ecològics creix de manera imparable, s’han apuntat al carro i es presenten com els grans redemptors i els defensors d’una alimentació sana. Dit això, jo diria que és important que l’aliment ecològic estigui també en les grans superfícies. Seria genial que aquestes grans corporacions no utilitzessin en els seus tripijocs les mateixes tècniques que utilitzen amb l’agricultura/alimentació convencional: preus rebentats per als productors, etcètera.
Què significa que en una cadena puguis comprar una samarreta per 3 euros?
Darrere d’aquests preus hi ha problemes ambientals, nens i nenes treballant de sol a sol, cotó transgènic als camps, pesticides i herbicides a preu fet, recursos hídrics sabotejats, pobles indígenes desapareixent, suïcidis d’agricultors ofegats per les lleis de l’especulació econòmica intentant pujar al tren d’una agricultura transgènica irreal i absurda que només beneficia uns pocs.
Vida Sana fa 40 anys. Com va néixer?
Un grup de joves, alarmats per l’entrada massiva de productes tòxics en el camp i en tota la cadena alimentària, ens vàrem reunir per iniciar accions des de la societat civil per frenar d’alguna manera aquest avanç davant la denominada modernitat del camp. Ens vàrem legalitzar com a ONG sense ànim de lucre i aquí seguim, treballant per sembrar consciència. No han estat pocs els assoliments: Espanya és el primer país europeu en superfície de producció ecològica i el quart mundial. No està gens malament.
Quina ha estat la vostra trajectòria?
Vàrem crear el concepte de producció ecològica/biològica/orgànica amb les primeres normes que va haver-hi a Espanya i Europa, fins a aconseguir que s’aprovés el reglament europeu que protegeix la producció ecològica. Des de l’inici hem fet formació per a agricultors, ramaders, enginyers, industrials, aficionats, etcètera. Tenim el projecte d’educació infantil MamaTerra per educar amb consciència els més petits, editem setmanalment El Ecomensajero Digital, on expliquem l’actualitat del món bio. Hem creat una norma per a productes d’higiene i cosmètica que certifiquem. Treballem en projectes europeus, alguns d’ells per a creació de treball. Col·laborem amb totes les organitzacions d’aquesta temàtica en tot el país. I, així, dia rere dia, any rere any, i, encara que hem avançat moltíssim, cada vegada els reptes que tenim al davant són més urgents i necessaris.
Heu estat la consciència ecològica del país.
Hem intentat crear consciència i, sovint, sent molt incòmodes, perquè encara que nosaltres hem destacat pel fet de mostrar les alternatives, els canvis viables i reals, també hem denunciat totes aquelles pràctiques que són pernicioses i que ha de conèixer l’opinió pública. D’altra banda, criticar una “societat del benestar” com a responsable de molts dels desastres mediambientals no és una tasca fàcil.
Queda molt per fer encara?
Ens trobem davant una situació d’emergència climàtica. Fins i tot els grans organismes com són la Comissió Europea, la FAO, l’OMS, l’ONU…, estan donant missatges d’alerta. Tots indiquen que no podem continuar repetint els errors que el “progrés” sense fre ha ocasionat. Som conscients que la clau és l’educació en el consum i el canvi dels nostres hàbits com a ciutadans, i tenir accés a informació fiable i rigorosa, i cal educar els nostres fills en aquesta direcció. Recordem això, que no és el mateix pensar en quin planeta deixarem als nostres fills, sinó en quina educació estem donant als nostres fills perquè cuidin el nostre planeta.
Quin és el futur immediat dels productes ecològics a Catalunya?
Arribar a pràcticament totes les llars de Catalunya, en més o menys mesura. Els aliments ecològics es democratitzaran. Arribaran a menjadors escolars (ja està passant), hospitals, restaurants, a l’alta cuina, etcètera. Els mil·lennistes són els que estan estirant fort el carro, especialment els que ja tenen fills. Aquesta és la tendència, el creixement és imparable. Ja gairebé ningú se sorprèn que hi hagi productes ecològics en la carta d’un restaurant, a la casa d’un amic o al rebost de la teva àvia. És el fruit de dècades de lluita silenciosa. I també és el futur de les reflexions que ha anat fent la ciutadania. A Catalunya som capdavanters en consum de productes ecològics.

BioCultura

BioCultura és l’activitat amb què Vida Sana s’ha fet coneguda. “Vàrem començar fa 38 anys”, diu Ángeles Parra, que és la directora de la fira. Aquest juliol s’ha pogut tornar a fer presencial, al Palau Sant Jordi, després del parèntesi del 2020 per la pandèmia. “Som tendència, no hi ha cap dubte. I aquest any un dels focus ha estat en tot el tema dels embalatges i la seva sostenibilitat”, diu Parra, que denuncia que “pels passadissos de  BioCultura es passegen directius d’empreses d’alimentació convencional d’incògnit, que venen a copiar”. “Tot el tema de les llets vegetals es va iniciar en el món ‘bio’, igual que el veganisme, els fermentats, les algues…, i fins i tot el famós àloe vera.” Critica que “copiïn les formes però no els continguts i que tinguin només la mirada del negoci”. BioCultura aquest any s’ha agermanat amb Barcelona, la capital del menjar sostenible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona