Ingressos mínims amb comptagotes
L’ingrés mínim vital anunciat en plena pandèmia arriba a un 11% de les llars catalanes previstes
El reben prop de 50.000 persones, però prop d’un milió estan en situació de pobresa severa
Es deneguen un 84% dels expedients
L’ingrés mínim vital es va anunciar en plena pandèmia per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en situació de vulnerabilitat extrema. La realitat, però, un any després de la seva aplicació és que no ha resolt el problema estructural de la pobresa, agreujada per una crisi social sense precedents. “El grau de cobertura és ínfim i és a anys llum de ser-ho”, assenyalen des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que constata el fracàs en el desplegament de la nova prestació, que actualment beneficia prop de 50.000 persones a Catalunya. Una cobertura escassa si es té en compte que hi ha gairebé un milió de famílies que es troben en situació de pobresa severa.
La Taula del Tercer Sector reclama que s’acabin les baralles polítiques i que es faci efectiu l’acord entre els dos partits del govern espanyol, el PSOE i Podem, per desencallar la tramitació del projecte de llei al Congrés dels Diputats, que ha de permetre introduir millores en l’ajut i posar fi al “coll d’ampolla” burocràtic que dificulta l’accés a les persones susceptibles per ser-ne beneficiàries. El govern espanyol fa un any que intenta convertir en llei el reial decret llei que va tramitar d’urgència i que s’ha anat modificant per introduir-hi esmenes, mentre la normativa ja es va aplicant.
Excés de requisits
La tramitació de l’ajut ha estat un maldecap per als sol·licitants des de l’inici. En plena pandèmia i amb les oficines de la Seguretat Social tancades, tot s’havia de fer telemàticament. Més enllà de l’obstacle digital, sense accés ni domini de les tecnologies per fer els tràmits pel seu compte, hi ha altres problemes amb la normativa com ara l’excés de requisits, que són impossibles de complir i que deixen al marge persones que ho necessitarien amb urgència. Tampoc hi ajuda el “caos burocràtic” i la falta de coordinació entre les administracions que hi intervenen. El tercer sector reclama que s’elabori un reglament per facilitar i agilitzar la càrrega administrativa i reduir el nombre i la complexitat dels requisits que s’han de complir. De la mateixa manera, s’hauria d’augmentar el llindar de pobresa fins al 60% de la mitjana d’ingressos a cada territori en comptes d’utilitzar l’indicador estatal, que no reflecteix la realitat de cada comunitat autònoma.
Les entitats i els sindicats coincideixen que els ajuts fan curt. La UGT critica que el govern espanyol hagi fallat “estrepitosament” i que només s’arribi a cobrir un 11% de les llars catalanes, que reben 430 euros mensuals de mitjana. Consideren que l’excés burocràtic, la lentitud de l’administració i les “irregularitats” en la tramitació amb la intenció de retardar al màxim les respostes a les sol·licituds han convertit la prestació en una “cursa d’obstacles interminable”. Segons les darreres dades oficials, fetes públiques al maig pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, dels 119.000 expedients tramitats, només se n’han aprovat 16.900, i un 84% han estat denegats sense concretar-ne els motius.
El govern espanyol es comprometia fa un any a concedir l’ajuda a 850.000 llars, però segons les dades actualitzades del mes de maig per l’Instituto Nacional de la Seguridad Social eren tan sols 260.262 famílies beneficiàries, és a dir, un 30,6% de les previstes inicialment. Des del sindicat alerten que la despesa anual prevista era de 3.000 milions d’euros, una quantitat que només arribaria al 65% de les llars sense ingressos.
Les conseqüències econòmiques i socials de la Covid-19 han fet disparar el nombre de famílies en risc de pobresa i per això “urgeix” solucionar els problemes per compatibilitzar l’ingrés mínim i la renda garantida de ciutadania, que depèn de la Generalitat, perquè siguin efectius i posar fi a la “duplicitat burocràtica” per accedir als dos ajuts.
Encaixar amb la renda
La complementarietat permet augmentar els ingressos, ja que la quantia mitjana mensual de l’ingrés mínim és 234 euros inferior a la prestació individual de la renda garantida. Per la Generalitat, l’assumpció de l’ingrés mínim d’una part del cost de la prestació de la renda suposa un estalvi econòmic que pot dedicar a millorar la cobertura.
Entre els dos ajuts, l’autonòmic i l’estatal, hi ha diferències en els requisits, més enllà de les quanties. Per percebre l’ingrés mínim, s’ha d’acreditar la residència legal en l’últim any, mentre que en la prestació catalana s’amplia el marge a dos anys. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va anunciar en la seva intervenció al Parlament que augmentaran en 430 milions el pressupost destinat a la renda garantida. La consellera va assegurar que actualment no hi ha llistes d’espera per aconseguir la prestació, que es tramita en un parell de mesos, i que l’han sol·licitat 96.942 persones, fins a un total de 160.000 beneficiaris.
LES XIFRES
Exclusió de molts col·lectius
La Seguretat Social és l’ens que té la gestió de la prestació d’aquest nou ajut, però a la pràctica han estat les oficines de serveis socials i les entitats les que han ajudat a fer-ne la tramitació digital i a adjuntar-hi la documentació. Entre les 46.410 persones beneficiàries a Catalunya de l’ingrés mínim vital, hi ha més dones (55,9%) que homes que la sol·liciten i, d’aquestes llars, l’ajut beneficia un 46,4% de menors. Un dels problemes de la llei és que en queden al marge col·lectius en situació de pobresa absoluta com les persones sense llar, persones migrades en situació administrativa irregular i els joves entre 18 i 23 anys, col·lectius que depenen pràcticament del suport i l’acompanyament de les entitats socials.