Societat

Memòria

Un parc entre dos rius

Una trentena de veïns del barri evoquen la seva vinculació amb el paratge de la Devesa en un documental

El repàs sentimental ‘El jardí de casa meva’ recorda els estralls d’un aiguat del Güell

Guerres de pedres, caigudes al rec, fogueres de fulles que fumejaven durant vuit dies, partits de futbol de trenta contra trenta, petons furtius… Això havia sigut el parc de la Devesa. Ho expliquen de primera mà una trentena de veïns del barri, que tenien al parc un jardí i un espai d’esbarjo amb piscina i hípica.

Tot això queda recollit en el documental El jardí de casa meva, una iniciativa de l’associació de veïns Devesa-Güell per recuperar la memòria històrica i no perdre de vista “el regal de tenir el parc de la Devesa”, esmenta l’expresidenta de l’associació de veïns i impulsora del projecte, Maria Àngels Cedacers, actual regidora de Ciutadania (ERC).

El llargmetratge, de 38 minuts, és un relat d’avis i àvies, majoritàriament. Va ser presentat ahir a l’Auditori Palau de Congressos, amb un aforament permès d’un centenar de persones, sobretot els protagonistes i acompanyants. Hi va assistir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l’actual edil delegada de barri, Núria Pi, de Junts, i altres representants del ple.

El documental és un record d’una època en què el parc estava entre els rius Güell –que encara no havia estat desviat ni canalitzat ni desembocava al Ter– i el mateix Ter. I això provocava inundacions cícliques. La més greu va ser la del 1940, el dia de Sant Lluc (18 d’octubre) quan va cedir el pont de Can Vidal, però se’n van succeir el 1962, el 1963 i el 1970. “El Güell va entrar a la Devesa”, recorden al vídeo. L’Emili Poch explica que l’exèrcit els va haver d’anar a rescatar. En l’aiguat del 1940, a la Devesa l’aigua va arribar als tres metres d’alçària.

Estiueig a la Devesa

Dècades enrere, la Devesa era la gran plaça, l’oportunitat de vendre cervesa d’amagat, inclús. Els germans Bataller ho expliquen. “No teníem cotxe per sortir” i, després de córrer i córrer, anàvem a seure al parc. En Narcís Sureda evoca que a l’estiu “feia molta calor, la gent no tenia cotxe i es quedava a la ciutat. S’estiuejava a la Devesa”.

El projecte de recuperació de la memòria del barri ha estat coordinat per l’esmentada Cedacers, Carles Clemente, Josep Lluís Lucero, Eduard Martinell i Anna Vinaixa. Les entrevistes han anat a càrrec del periodista Josep Pastells Mascort i la gravació i el muntatge del documental, de Margarida Batle Cladera. Hi han col·laborat l’Ajuntament i l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt, centre adscrit a la UdG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llengua

Recurs al TC de les famílies de l’escola de Canet reclamant que se’ls garanteixi l’immersió

barcelona
salut

Salut incorpora la prova de detecció del virus del papil·loma humà al Barcelonès Nord i Maresme i al Vallès Oriental

BARCELONA
infraestructures

L’estació del Nord de Barcelona es remodela i queda tota a planta baixa

barcelona
Serveis

Reforcen la cobertura 5G al litoral de Barcelona coincidint amb la Copa Amèrica

BARCELONA

Un marcador diferencia entre celiaquia i sensibilitat al gluten

Terrassa
SOCIETAT

L’ACA estudiarà com reduir el risc d’inundació del Monestir de Montserrat

Monistrol de Montserrat
ECONOMIA

Màxim recàrrec turístic a partir d’octubre: 4 euros per persona i nit

BARCELONA

Un estudi vincula mala salut i deteriorament emocional durant la pandèmia

GIRONA
salut

La barreja d’esport i música, per lluitar contra l’estigma de les malalties mentals, aterra al Berguedà

Olvan