Societat

Memòria

Un parc entre dos rius

Una trentena de veïns del barri evoquen la seva vinculació amb el paratge de la Devesa en un documental

El repàs sentimental ‘El jardí de casa meva’ recorda els estralls d’un aiguat del Güell

Guerres de pedres, caigudes al rec, fogueres de fulles que fumejaven durant vuit dies, partits de futbol de trenta contra trenta, petons furtius… Això havia sigut el parc de la Devesa. Ho expliquen de primera mà una trentena de veïns del barri, que tenien al parc un jardí i un espai d’esbarjo amb piscina i hípica.

Tot això queda recollit en el documental El jardí de casa meva, una iniciativa de l’associació de veïns Devesa-Güell per recuperar la memòria històrica i no perdre de vista “el regal de tenir el parc de la Devesa”, esmenta l’expresidenta de l’associació de veïns i impulsora del projecte, Maria Àngels Cedacers, actual regidora de Ciutadania (ERC).

El llargmetratge, de 38 minuts, és un relat d’avis i àvies, majoritàriament. Va ser presentat ahir a l’Auditori Palau de Congressos, amb un aforament permès d’un centenar de persones, sobretot els protagonistes i acompanyants. Hi va assistir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l’actual edil delegada de barri, Núria Pi, de Junts, i altres representants del ple.

El documental és un record d’una època en què el parc estava entre els rius Güell –que encara no havia estat desviat ni canalitzat ni desembocava al Ter– i el mateix Ter. I això provocava inundacions cícliques. La més greu va ser la del 1940, el dia de Sant Lluc (18 d’octubre) quan va cedir el pont de Can Vidal, però se’n van succeir el 1962, el 1963 i el 1970. “El Güell va entrar a la Devesa”, recorden al vídeo. L’Emili Poch explica que l’exèrcit els va haver d’anar a rescatar. En l’aiguat del 1940, a la Devesa l’aigua va arribar als tres metres d’alçària.

Estiueig a la Devesa

Dècades enrere, la Devesa era la gran plaça, l’oportunitat de vendre cervesa d’amagat, inclús. Els germans Bataller ho expliquen. “No teníem cotxe per sortir” i, després de córrer i córrer, anàvem a seure al parc. En Narcís Sureda evoca que a l’estiu “feia molta calor, la gent no tenia cotxe i es quedava a la ciutat. S’estiuejava a la Devesa”.

El projecte de recuperació de la memòria del barri ha estat coordinat per l’esmentada Cedacers, Carles Clemente, Josep Lluís Lucero, Eduard Martinell i Anna Vinaixa. Les entrevistes han anat a càrrec del periodista Josep Pastells Mascort i la gravació i el muntatge del documental, de Margarida Batle Cladera. Hi han col·laborat l’Ajuntament i l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt, centre adscrit a la UdG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern retornarà les 23.000 multes pagades del primer estat d’alarma, uns 4 milions

barcelona
Infraestructures

Aprofitar la nit per fer via

barcelona

Renfe vol agilitzar la neteja de grafits als trens

Barcelona

Dones que han canviat la història, a l’especial de Fires

girona
MONTSE I MERCÈ RODRÍGUEZ
Impulsores del menjador social Gregal

“La nostra idea no era donar menjar deu anys o tota la vida”

barcelona

Valls torna a sentir castells

Valls
Denuncien abocaments de terra i runa a Pals sense llicència

Denuncien abocaments de terra i runa a Pals sense llicència

PALS

La zonificació, contra la segregació escolar

girona

L’Espai Corberó, escenari de la 28a edició del 080 Fashion

Barcelona