Societat

Confinar set dies abans hauria quadruplicat les vides salvades

Una anàlisi encarregada pel govern català a experts recull que el 72% de la població pagaria un impost per ajudar el país a recuperar-se dels efectes de la pandèmia

L’Estat esapanyol només va cobrir el 63% dels costos extres

“Ara sabem que el confinament d’Espanya davant la primera onada de la Covid-19 va arribar tard, perquè amb una setmana abans s’hauria quadruplicat el percentatge de vides salvades per la política respecte a una situació sense confinament.” Aquesta és una de les conclusions aplicant un model de dades de variació territorial i temporal en les estratègies de confinament que fa Raül Santaeulàlia-Llopis, professor de recerca en economia de la UAB, afiliat al Barcelona GSE i investigador del CEPR, que es recull al número 106 de la publicació Nota d’Economia, que edita i va presentar ahir el Departament d’Economia de la Generalitat.

Fins a 24 experts de diversos sectors analitzen els efectes socials i econòmics de la pandèmia en un recull de 15 articles que, entre altres qüestions, expliciten que els fons extraordinaris del govern espanyol per a les comunitats autònomes només han donat cobertura al 63% de l’impacte total sobre la despesa a Catalunya; que un 72% de la població a Catalunya estaria disposada a pagar un impost de 24,6 euros al mes per contribuir a la recuperació econòmica, cobrir les despeses ocasionades, millorar el sistema de salut i contribuir a la redistribució, segons una enquesta; que el nombre de llars sense ingressos a Catalunya va augmentar un 42% en sis mesos el 2020; que un 26,1% de la població no tenia la capacitat necessària per cobrir despeses imprevistes l’any 2019; o que l’excés de mortalitat el 2020, que es va situar en el 26% a Catalunya, pot implicar la pèrdua d’entre un i dos anys d’esperança de vida, trencant la tendència creixent de longevitat de les darreres dècades. És a dir, fins als 79 anys en el cas dels homes i fins als 84,5 en el cas de les dones, les edats registrades el 2009.

Hi ha altres dades que criden l’atenció del document que va resumir la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, com per exemple la davallada històrica del PIB d’un 11,5% durant el 2020, per l’impacte de la primera onada, l’estructura productiva basada en els serveis que representa més interacció social, la gran proporció de petites i mitjanes empreses o l’elevada dependència del turisme estranger. El document també quantifica en 3.638,2 milions les despeses addicionals provocades per la pandèmia el 2020, l’equivalent a l’1,7% del PIB. Per contra, les finances de la Generalitat van deixar d’ingressar 1.612 milions i el conjunt de la despesa sanitària i sociosanitària va augmentar un 20% més que el 2019, fins a arribar als 13.202 milions, dels quals 2.028 es van dedicar exclusivament a la Covid-19, segons expliquen en el treball Esther Pallarols i Anna Tarrach, de la direcció general de Pressupostos.

Adverteixen que serà necessari un finançament estructural, a banda dels que s’estan rebent de manera extraordinària, vinculat a la compra de vacunes, material sanitari o relacionat amb la higienització dels espais. Curto va destacar que Catalunya ha estat el territori de l’Estat on més transferències i subvencions es van donar a empreses i famílies durant el 2020. I com a autora, conjuntament amb Roger Romagosa, d’un dels articles sobre la resposta política a la pandèmia global, va destacar el paper de la Unió Europea (UE), a diferència de la crisi global del 2008, amb mesures de despesa amb ajuts directes, tributàries –moratòria d’impostos–, financeres –préstecs i avals– i actuacions per afavorir la liquiditat. Les lloances a la reacció europea, que van compartir el conseller d’Economia, Jaume Giró, i la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeu, Matilde Villarroya, va contrastar amb la crítica del conseller a la “voluntat recentralitzadora” del govern espanyol en la gestió dels fons europeus.

Sheila González i Xavier Bonal, del Grup de Recerca Globalisation, Education and Social Policies (GEPS), conclouen que la pandèmia va posar en relleu les limitacions del sistema educatiu i les desigualtats d’aprenentatge durant els sis mesos d’escoles tancades. Les diferències de gènere en el treball remunerat i no remunerat també van incrementar la bretxa de gènere entre homes i dones, segons explica la doctora en economia i professora de la UB Lídia Farré, passant de 10 hores setmanals a 16 en el confinament. Recomana fer polítiques que fomentin una distribució més igualitària del treball dins i fora de la llar.

LES XIFRES

24,6
euros
al mes pagaria la ciutadania d’impost per millorar el sistema de salut
80
per cent
va caure l’activitat turística provinent de l’estranger entre l’abril i el juny del 2020

Indicadors en descens i més queixes de l’hostaleria

Els indicadors de la cinquena onada de la pandèmia mantenen un ritme de baixada lenta, segons les dades facilitades pel Departament de Salut, amb una reducció de 32 persones ingressades als hospitals i nou persones menys a cures intensives. Sí que puja el nombre de grups escolars confinats, fins a 238 d’un total de 72.000, que afecten 174 centres.

L’endemà de la reobertura de l’oci nocturn en espais exteriors fins a les tres de la matinada, la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (ConfeCat) va mostrar la seva decepció pel que consideren “la manca d’empatia” amb el sector per part de les administracions de Catalunya i de l’Estat. Considera que les recents decisions que tenen a veure amb la seva activitat, entre d’altres l’increment de les tarifes de l’impost turístic, “demostren una manca de suport flagrant al sector” en el marc del programa de l’Imserso. També critiquen que les administracions continuen allargant la inseguretat en el sector pels dubtes sobre la continuïtat dels ERTO bonificats i els seus condicionants. En un comunicat, el president de la ConfeCat, Santiago García-Nieto, va assegurar que “la classe política està tenint molt poca empatia” i va assegurar que “malgrat que la situació del sector turístic, i especialment l’hoteler, continua sent dramàtica, plenament afectat per la manca d’activitat, les administracions es mostren distants amb aquesta realitat amb decisions que afecten greument el futur de la indústria” i els seus treballadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern es compromet a “enfortir” els cossos d’emergència i de prevenció en un context de canvi climàtic

Barcelona

La circulació ferroviària està interrompuda entre Maçanet i Girona per la topada d’un tren amb un arbre a les vies

Barcelona

Entitats pel dret a l’habitatge demanen al govern espanyol que retardi l’aprovació de la llei perquè és “insuficient”

Madrid

Salut inicia la campanya de vacunació de la grip

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols al nord-est

Barcelona

El Manga Barcelona posarà a la venda més entrades després que s’esgotessin en menys d’un dia

BARCELONA

Salut estudia aplicar el passaport Covid en altres sectors si hi ha més de 100 persones a l’UCI

Barcelona

Més de 200 experts en polítiques del temps es reuneixen a Barcelona

BARCELONA

Les ‘platges’ dels antics peatges de la C-32 i la C-33 es convertiran en plantes fotovoltaiques

Vilassar de Dalt