Societat

Tradicions

Mercè 2021

“Sí que es pot”, o no, al pregó

Estrena de la festa amb referències a l’activisme social i xiulets a distància per a Colau

No podia ser d’una altra manera, i l’activista pregonera, líder veïnal, infermera, immigrant... Custodia Moreno va aprofitar el seu pregó d’inauguració de les festes de la Mercè per recordar que “sí que es pot”, el crit amb què l’alcaldessa Ada Colau i els moviments antidesnonament van fer-se famosos i que encara es manté arreu com a símbol de causes difícils. El pregó va donar el tret de sortida a la 150a festa de la Mercè, marcada per la pandèmia, tot i que es recuperaran força activitats als carrers i populars, sempre amb cita prèvia per accedir-hi i aforaments reduïts.

Custodia Moreno va rememorar l’arribada de la immigració estatal i les barraques, en el seu cas del Carmel, on vivien. En català i en castellà, i en una barreja de les dues llengües, Moreno va combinar records amb activisme. En aquest segon àmbit va instar els polítics a negociar, “fugir de l’insult”, i va recordar-los que la ciutadania els hauria de “fiscalitzar” més. Així va animar els barcelonins a fer-ho amb la mateixa alcaldessa i el seu equip, perquè “el sí que es pot” no es quedi en un eslògan i sigui reconeixible.

L’inici de la festa va estar marcat per la polèmica. Diversos partits i entitats van queixar-se que l’Ajuntament impedia l’accés a la plaça de Sant Jaume per evitar cap xiulada a Colau, com les que ja va rebre a les festes de Gràcia o Sants. L’equip de govern s’excusa al·legant l’obligatorietat de restringir els aforaments de qualsevol acte. Sis-centes persones van assistir al pregó amb invitació o inscripció prèvia. Una xifra similar s’amuntegava als carrers estrets que hi donen accés xiulant i escridassant l’alcaldessa, mentre la Guàrdia Urbana els impedia el pas. La protesta va ser molt sorollosa fins a aconseguir sufocar el toc d’inici de la festa, tot i que tenia fins a una desena de causes diferents: laborals, polítiques...

Precisament ahir es va fer pública una recerca de la Universitat Oberta sobre els pregons de la festa. Una investigació del grup de llengua, cultura i identitat dels Estudis d’Arts i Humanitats, liderat per la doctora Alba Colombo, ha rescatat tots els pregons des del 1975. Constaten la pèrdua de referències religioses o la seva absència. L’antropòleg Xavier Villanueva assegura que les referències al mite de la Mare de Déu de la Mercè es localitzen en els pregons dels anys setanta i vuitanta, que, progressivament, es van anar deixant de banda i només hi és present amb algunes “pinzellades” en els de Manuela Carmena, molt breument, o també d’Andreu Buenafuente.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

infraestructures

L’estació del Nord de Barcelona es remodela i queda tota a planta baixa

barcelona
Serveis

Reforcen la cobertura 5G al litoral de Barcelona coincidint amb la Copa Amèrica

BARCELONA

Un marcador diferencia entre celiaquia i sensibilitat al gluten

Terrassa
SOCIETAT

L’ACA estudiarà com reduir el risc d’inundació del Monestir de Montserrat

Monistrol de Montserrat
ECONOMIA

Màxim recàrrec turístic a partir d’octubre: 4 euros per persona i nit

BARCELONA

Un estudi vincula mala salut i deteriorament emocional durant la pandèmia

GIRONA
salut

La barreja d’esport i música, per lluitar contra l’estigma de les malalties mentals, aterra al Berguedà

Olvan

El museu que més vocacions científiques genera està de celebració

Barcelona

La UE fixa el rumb cap a una IA a dues velocitats

Barcelona