La temporada de bolets arrenca fluixa i un mes tard
La temporada boletaire ha arrencat amb un mes de retard, sobretot al Pirineu de Lleida, on els mesos de juliol i agost gairebé no hi va ploure. Tot i això, l’investigador, expert en bolets, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Juan Martínez de Aragón, assegura que els darrers dies “s’ha animat la producció” i ja es poden trobar bolets en comarques com el Ripollès i la Garrotxa. La temporada, però, no es preveu que sigui de les més bones: “Anem amb un mes de retard; per tant serà una temporada entre bona i regular”. Amb l’inici de la campanya de bolets, algunes zones ja han començat a notar aglomeracions al bosc i torna a agafar força el debat sobre la regulació de l’accés al medi natural. L’evolució de la temporada dependrà de les pluges de les properes setmanes i, segons ha apuntat a l’ACN l’investigador del CTFC, “les previsions dels següents 14 dies són que no plourà gaire i això vol dir que el bosc s’assecarà una mica i, per tant, hi haurà un descens de la producció”. L’expert Juan Martínez de Aragón pronostica que la campanya serà “entre bona i regular” però aclareix que difícilment s’assemblarà a la del 2018, quan va haver-hi una producció de 167 quilos per hectàrea de bolets i que es va convertir en la segona campanya amb més producció des que es tenen registres. De fet, la producció mitjana dels darrers vint anys està estimada en 60 kg/ha. Amb l’arribada de la temporada de bolets es tornen a repetir les imatges de boscos plens i multitud de cotxes mal aparcats als vorals de les carreteres. De fet, el desconfinament per la Covid-19 va agreujar aquesta situació i, des de les comarques on acumulen més visitants que van a caçar bolets, com el Berguedà i el Ripollès, ja van fer un crit d’alerta per reclamar que es regulés l’accés al medi natural. A Campelles (Ripollès) porten anys intentant regular la circulació de vehicles per evitar massificacions als boscos, especialment a la tardor. El 2015 van crear un carnet per accedir a algunes pistes forestals restringides. Té una durada d’un any i està vinculat a una matrícula de vehicle. No portar-lo i circular per aquests espais comporta sancions dels Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra. Els veïns ho tenen gratuït mentre que els propietaris de segona residència han de pagar 15 euros i la resta, 30 euros. La seva alcaldessa, Judit Cornellà, en fa una valoració positiva perquè s’ha reduït lleugerament el nombre de vehicles que accedien al bosc. Tot i això, admet que cal anar més enllà. “No sabem la fórmula però cal restringir-ho més; encara hi ha molts vehicles que venen sense tenir el permís i el bosc s’ha de poder preservar”, afegeix. La xifra de permisos, en canvi, es manté any rere any pels volts del centenar de vehicles. La Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT) fa anys que reclama al Govern una regulació específica per anar a buscar bolets, una normativa que ara és més “urgent que mai” per la massificació que pateixen els boscos a causa de la pandèmia. “Ens preocupa això i els problemes que generen en els accessos a les masies, camps de conreu o gossos que posen en perill el bestiar”, explica el president de l’entitat, Just Serra, que considera que establir una llicència o pagar una taxa dotaria de “seguretat jurídica” als propietaris i als boletaires i permetria invertir aquests diners en els boscos. Segons Serra, el principal problema és que falta “consciència” entre la ciutadania i veu imprescindible establir un protocol que tingui legalitat. Serra avança que des del Govern els han transmès que, abans, volen regular altres problemàtiques com l’extracció massiva del llentiscle o la recollida i la comercialització de la pinya .
