Societat

JOAN TORRA

Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC)

“Com menys en som, més qualitat hem de tenir”

El Vaticà ha regulat la formació en línia i avui ja podem fer classes presencials amb alumnes seguint-nos des de casa
Un graduat en teologia com a mínim ha de saber català, castellà, dues llengües modernes, llatí, grec i hebreu

Dimarts que ve, dia 5, es farà la inauguració oficial del curs acadèmic 2021/22 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que inclou les facultats de Teologia, de Filosofia, l’Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes i l’Institut Superior de Litúrgia, amb rang de facultat. L’acte, presidit pel cardenal Omella, inclourà la lliçó inaugural Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni, de Maria Garganté, professora de la Facultat Antoni Gaudí (FHEAG), que reivindicarà el llegat barroc del nostre país. Això serà al matí, i el mateix dimarts a la tarda començarà al mateix edifici de l’AUSP –el del Seminari– la IV Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova, organitzada per l’Ateneu Universitari Sant Pacià i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

I després d’aquests dies amb experts de tot el món aprofundint sobre Arnau de Vilanova, comença un altre congrés.
Sí, aquí no parem: del 26 al 28 d’octubre farem la segona part del congrés internacional Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació. En una primera part, el febrer passat, vam parlar més de què està passant, dels efectes de la pandèmia i la ferida que ha provocat, i ho vam fer des de la perspectiva econòmica, de la medicina, la salut, la bioètica, etc. Ara farem una reflexió més teològica, bíblica i eclesial per veure quina resposta hi podem donar des del Déu encarnat. Perquè quan diem “Déu” no parlem d’una cosa llunyana, sinó del Déu que es fa present en aquestes situacions que vivim ara.
I entremig d’aquests dos congressos en vau organitzar un altre amb l’Institut Borja de Bioètica-URL sobre l’eutanàsia.
Sí, el congrés L’eutanàsia: ben viure, ben morir va ser per reflexionar en profunditat –i lluny dels eslògans– sobre què vol dir l’eutanàsia i per analitzar què diu exactament la llei. Les anàlisis dels experts estan penjades a la xarxa, si algú hi està interessat. L’Ateneu Sant Pacià té un canal de YouTube per divulgar reflexions que es fan al voltant de temes que nosaltres proposem; la nostra missió és ser presents a la societat i poder divulgar el pensament i la reflexió que es fa des de l’Església i al voltant de l’Església, lluny dels conceptes predeterminats. Creiem que val la pena que se’ns escolti.
El Vaticà acaba de presentar en italià el llibre sorgit del congrés sobre el papa Francesc que vau fer a l’AUSP.
Un llibre que ja està en català i en castellà, Francesc, pastor i teòleg, i que recull les ponències del congrés que vam fer fa dos anys, coincidint amb els set anys del mandat del papa. Va ser un congrés d’una qualitat extraordinària.
Malgrat que la societat es distancia de l’Església, vostès tenen molta oferta.
Com menys en som, més qualitat hem de tenir. No ens podem permetre el luxe de no explicar la nostra feina, de no dialogar, de no oferir els millors especialistes a la societat. En cas contrari, podríem caure en la irrellevància. Precisament com que en som pocs, cal saber què som, cosa que abans no calia, o no calia tant. La vivència de l’Església necessita el suport de la formació, que és molt divers, per això tenim tants instituts, per estar oberts a aquell qui tingui ganes de tenir cultura religiosa, que és cultura general. Tenim alumnes que venen pel plaer d’aprendre.
Molta gent desconeix les arrels cristianes de la nostra societat.
Pura ignorància. I quan hi ha ignorància la gent s’atreveix a pontificar del que sigui. No cal que en posi exemples, oi?
Parli’m d’aquest curs lectiu 2021/22. Per fi ja pot ser presencial.
Doncs sí, perquè no ocupem el 70% de l’edifici, tal com marca la normativa. Deixem enrere tot un curs i part de l’anterior en què ens vam haver de reinventar. Quan al principi de la pandèmia es va haver de tancar tot, vam crear l’Ateneu a Casa, perquè es poguessin fer les classes a través de plataformes. De seguida vam pensar que havíem de donar seguretat jurídica a tot aquest sistema i la vam demanar a la Congregació per l’Educació Catòlica de la Santa Seu, de qui depenem. I ens la va donar.
I va arribar un nou curs i es va haver de continuar fent ‘online’?
Doncs sí, el curs 2020/21 es va haver de fer a través d’internet, menys els exàmens, que bona part, sobretot a finals de curs, ja els vam poder fer presencials. I en el moment de començar aquest curs, i tot i que ja el podem fer presencial, el Vaticà ens ha tornat a donar permís per si calia fer classes en xarxa. Abans de començar aquest curs, però, ja havíem habilitat totes les aules, seminaris i departaments per si calia tornar a fer les classes per internet, cosa que va suposar una gran inversió. Aquesta infraestructura (pissarres digitals, connexió a internet, ordinadors, càmeres....) permet que avui, que bàsicament totes les classes es fan presencials, hi hagi persones que per diversos motius excepcionals, que tenim regulats, puguin seguir les classes a distància i que alguns seminaris siguin només online.
Qui pot fer classes ‘online’?
Un alumne confinat, per exemple. O al revés, un professor. La Santa Seu treballava amb aquestes possibilitats de fa temps, però la pandèmia ho ha accelerat tot i ara ha tret una instrucció que regula i permet l’ensenyament a distància. Permet, per exemple, que a les classes de la Facultat de Teologia hi pugui haver alumnes presencials i virtuals alhora i que es puguin fer classes de formació permanent també de manera virtual.
Què vol dir?
Per explicar-ho, sempre poso un exemple: un bisbe pot dir que la gent de la Pastoral de la Salut que estan en comitès d’ètica als hospitals seria bo que haguessin fet els cursos de bioètica i de teologia moral fonamental a la nostra facultat. Això vol dir que a partir d’ara ho podran fer, podran seguir acadèmicament aquestes matèries, si volen, des de casa seva. També es permet que estudiïn a distància persones que estan en monestirs de vida contemplativa, pròfugs i refugiats, gent que no té possibilitat de venir de manera presencial.
Però la presencialitat continua sent la prioritat a la Facultat de Teologia.
Naturalment, és la prioritat i la nostra raó de ser, perquè jo sempre dic que quan parles de Déu has de poder veure la cara de la gent, veure la seva reacció. Som una comunitat de diàleg, que camina, sinodal, però que hi hagi aquest esforç tècnic i el permís de la Santa Seu permet que hi pugui haver aquestes altres possibilitats que de mica en mica s’aniran implementant i regularitzant. En la formació permanent, per exemple, aquest any hi haurà una quantitat d’alumnes que la faran a distància.
Què és la formació permanent?
Fa molts anys que es fa i en un primer moment estava pensada per a capellans, religiosos i religioses per aprofundir en temes i continuar formant-se, però ara aquesta formació ja està oberta a tothom i la veritat és que té molt d’èxit. Són cursos de molts temes diferents que es fan els dijous.
Quins temes hi tracten, per exemple?
N’hi ha molts, per exemple: Els jesuïtes: línies artístiques i estètiques, L’antropologia cristiana, fonament de la missió, Albert Camus i el problema de l’humanisme. Anàlisi de la novel·la La Pesta, Bíblia i tecnologia, Entre l’impressionisme i el simbolisme: Claude Debussy, etc. Es poden seguir de manera separada o dins de quatre itineraris: Art, Filosofia, teologia i món contemporani, Litúrgia i Bíblia, i Història, espiritualitat i literatura. A part dels títols acadèmics, nosaltres tenim la responsabilitat de ser presents en la cultura i de fer veure que l’Evangeli i les arrels cristianes són presents en tots els àmbits de la cultura, la història i el pensament.
Quins títols dona la vostra facultat?
Els estudis de teologia s’estructuren en tres cicles: un grau o batxillerat, que consta de cinc cursos; un màster o llicenciatura, que són dos anys acadèmics, i el doctorat, uns dos anys més.
I quines especialitats?
Teologia sistemàtica, sagrada escriptura o Bíblia, teologia moral i dret canònic. Cal dir que part del temari de teologia, si és, per exemple, filosofia, les classes les fa la Facultat de Filosofia; si és litúrgia, les fa l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis, i tot el que és història es fa a la Gaudí. Tenim com a centre afiliat el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.
L’AUSP té l’Escola de Llengües Antigues.
Si algú vol fer la carrera de teologia ha d’estudiar llatí, perquè moltes fonts teològiques estan en llatí, i grec bíblic, perquè les escriptures estan en grec, però també ha de tenir uns mínims de coneixement d’hebreu, perquè l’Antic Testament està escrit en hebreu-arameu i s’ha de conèixer l’estructura de la llengua. Des de la facultat ens vam adonar que teologia era molt universal i que calia aprofundir en moltes llengües antigues, com el copte, el siríac, els jeroglífics egipcis, l’armeni...i per això vam convertir el que era l’antiga Escola de Llengües, que depenia de la nostra facultat, en l’Escola de Llengües Antigues, que ara depèn de l’AUSP. Aquesta escola està oberta a tothom interessat a estudiar les llengües antigues. També oferim llengües modernes, perquè els estudiants de teologia n’han d’estudiar dues com a mínim, i català, per a tota la gent que ens ve de fora.
Un llicenciat en alguna especialitat de teologia quantes llengües aprèn, doncs?
Català, castellà, dues llengües modernes, llatí, grec i hebreu com a mínim. Són indispensables per anar a les fonts. En poso un exemple, tot i que n’hi ha milers: sense conèixer l’estructura de l’hebreu, no podem saber per què diem que Déu és “sant, sant, sant”. I és perquè en hebreu no es pot dir “santíssim”.
Com?
En hebreu, per dir que algú és sant, diuen “és sant” i, per dir que un és més sant que l’altre, diuen “és sant, sant”. Aleshores, per dir “Déu”, diuen “sant, sant, sant”; per això nosaltres cantem “sant, sant, sant és el Senyor”!
Als alumnes que us arriben els deu costar... Amb quin nivell venen?
Un nivell baix, i sap greu, perquè al nostre país s’ha anat retallant per motius ideològics. Es diu: “De llatí, no en cal”, quan és la gimnàstica del cervell i la base de la nostra cultura. I es diu: “De filosofia, tampoc en cal”, i es devalua el pensament. Aleshores has d’escoltar discursos al Parlament que no volen dir res, perquè no s’ha après a pensar ni a estructurar la llengua, perquè “no saben llatí”!
Ens acaba de deixar el professor de Bíblia de la vostra facultat Ignasi Ricart.
Un professor estimadíssim, un home que tenia una cultura extraordinària. Era un gran savi, amb diverses llicenciatures i amb un gran coneixement de les llengües antigues i de l’alemany. Va ser un gran biblista i ensenyava als alumnes a llegir la Bíblia i els textos cristians antics. Aquesta Escola de Llengües Antigues de què parlàvem gairebé podria portar el seu nom.

L’Ateneu Sant Pacià

El 1968 neix la Facultat de Teologia, dins de la qual hi havia l’Institut de Litúrgia, que derivava del Centre Pastoral Litúrgic. El 1988 es crea la Facultat de Filosofia i el 2014, la Facultat Antoni Gaudi d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, i és aquí quan el Vaticà, amb tres facultats reconegudes, erigeix canònicament l’Ateneu Sant Pacià per agermanar-les. El 2020, l’Institut de Litúrgia demana poder-se constituir en Facultat de Litúrgia tenint present que en el món només n’hi havia una, la de Sant Anselm. I Roma la constitueix, però de moment està en període de prova i l’anomena Institut Superior de Litúrgia ad instar facultatis, (‘com si fos una facultat’). Quan hi hagi quatre facultats, podrà demanar ser universitat. De l’AUSP, en depèn l’Institut de Teologia Fonamental, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i els instituts superiors de ciències religioses de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Mallorca i Vic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
VÍCTOR CUSÍ
PRESIDENT D’EOLICCAT

“No veiem que el decret doni l’impuls que necessitem”

barcelona

Intercanviant experiències per potenciar el talent femení

barcelona
MOHAMED EL AMRANI
EMPRENEDOR, COMUNICADOR I ACTIVISTA SOCIAL

“Tenim capacitat de resiliència”

girona

Les adopcions no s’aturen

barcelona

Torna el Mercat Medieval a Vic amb retocs per la covid

vic
societat

Més pressió per als hospitals, que tornen a xifres del setembre

Avaluació dels danys pel talús caigut als FGC de Terrassa

terrassa
Cristina Núnez
Família d’acollida

“Ells tenen dos pares, dues mares i molts avis”

barcelona
CONSUELO IBARRA
COORDINADORA CENTRE KUNE BARCELONA

“Si volen adoptar, no es fan enrere”

barcelona