Figueres no oblida Enric Moner, víctima del nazisme
Col·loquen una ‘stolpersteine’ davant la casa on va viure aquest home, executat en un camp de concentració
La consellera de Justícia i l’alcaldessa alerten de la revifalla del feixisme
El figuerenc Enric Moner, afusellat el 1945 al camp de concentració alemany de Hradischko (a l’actual República Txeca) té des d’ahir una stolpersteine (“ pedres que fan ensopegar ”, en alemany) a la seva ciutat, per iniciativa del Memorial Democràtic i l’ Ajuntament . Familiars seus procedents de França van assistir a l’acte de col·locació de la llamborda davant del número 88 del carrer Sant Pau –on havia viscut Moner– en companyia de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, l’alcaldessa, Agnès Lladó, i altres autoritats, així com representants de diverses associacions vinculades a l’exili republicà.
Moner, nascut el 1900, durant la guerra civil es va exiliar a la Catalunya del Nord, on va col·laborar amb la resistència fins que va ser detingut per la Gestapo. Després d’estar internat en diferents camps, acabà a Hradischko, on va ser executat. “Ens toca i estem obligats a homenatjar les víctimes [del feixisme]” va dir la consellera en el seu parlament, que va advertir del fet que Moner feia una vida normal i corrent (“com qualsevol de nosaltres”) fins que de cop i volta, es va convertir en víctima del feixisme. Tant ella com l’alcaldessa van alertar precisament de la crescuda experimentada darrerament pels corrents feixistes i la xenofòbia, un fet davant del qual “no es pot abaixar la guàrdia”.
Les llambordes
Les stolpersteine són unes petites plaques de llautó sobre un suport de formigó, que duen inscrites les dades de gent deportada pel III Reich. A Figueres ja n’hi ha onze, i a tot Catalunya, 344. La consellera va anunciar que se’n posaran 66 més a curt termini. A tot el món n’hi ha unes 82.000, distribuïdes en uns vint països.
LA XIFRA
La ciutat tindrà el Passeig de la Memòria
L’alcaldessa va aprofitar el seu parlament per explicar que l’Ajuntament dedicarà un espai de la ciutat a les víctimes dels bombardejos aeris que va viure el 1938. El projecte, que es dirà Passeig de la Memòria, té l’origen en un treball d’alumnes de l’institut Ramon Muntaner. Els atacs –gairebé tots, a càrrec de l’aviació italiana– es van centrar en objectius civils, entre els quals l’hospital, i van provocar desenes de morts i centenars de ferits. Per això, Figueres va ser coneguda com “la Gernika catalana”.
