Por a parlar pel mòbil

És paradoxal. Les generacions més connectades al mòbil senten aversió a parlar per telèfon. Han après a parlar sense haver d’interactuar en directe, sense estar sincronitzats en el temps amb el seu interlocutor, i molts cops no contesten a les trucades perquè entenen que és una intromissió en la seva vida quotidiana que els consumeix massa temps. Es busquen mil excuses per no respondre a les trucades. “No l’he sentit”, “el tenia en silenci”, “havia perdut la cobertura”... però la veritat és que prefereixen no contestar.

Així es desprèn d’una enquesta realitzada entre 1.200 joves nord-americans nascuts entre els anys 1981 i 1996 i que ha donat a conèixer la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons aquest estudi, el 75% dels entrevistats entenen una trucada com una intromissió, però l’element més preocupant de l’estudi és que el 81% admeten que senten ansietat quan han de fer trucades. “Perceben la trucada tradicional com una estratègia comunicativa arriscada, perquè en una trucada no poden esborrar les paraules pronunciades en viu dins d’una conversa. Això els genera menys seguretat i confiança que, per exemple, fer servir una nota de veu, format que els permet repetir la seva al·locució tantes vegades com calgui abans d’enviar-la”, explica Ferran Lalueza, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

Aquesta ansietat s’ha vist incrementada per la pandèmia a causa de les videotrucades. Durant el 2020 les videoconferències diàries van augmentar un 30%, segons el Panell de Llars de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC). “Tots els inconvenients que els suposa una trucada es veuen agreujats en les videotrucades, que els obliguen a mostrar-se en viu, sense filtres, veient-se a si mateixos amb tots els seus eventuals defectes amplificats i a la vista dels altres participants”, subratlla Lalueza.

Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), insisteix que els joves s’han acostumat a una altra manera de comunicació. Per a ells és més fàcil. Decideixen quan i com contesten. “Tenen la sensació que qui truca té més necessitat que qui rep la trucada”, afirma Soler.

Però al final és un cercle viciós. Com més esquiven les trucades, com menys interactuen en directe amb els altres, més insegurs se senten en les seves habilitats comunicatives verbals. “Si no responen, no hi ha oportunitat de posar a prova aquest dèficit d’habilitats”, adverteix el psicòleg. Lalueza, adverteix, a més, que si la tendència es confirma, si deixen de parlar, “a mitjà termini es pot reduir el ventall de competències comunicatives que tenen al seu abast, cosa que certament resultaria empobridora”.