Rosa Bonal i Rigau

«Quan tenia deu anys ja anava a vendre amb la mare», explicava la Rosa Bonal a Pere Madrenys el 1986. «I als dotze anys vaig plegar d’anar a estudi per fer la parada cada dia», afegia. Més de cinquanta anys al peu del canó, primer a la Rambla, l’any que es va proclamar la República, i, després de la guerra, a la plaça del mercat acabada de construir. Mig segle que la va convertir en una persona molt popular a la ciutat de Girona.

La calor de l’estiu i el fred de l’hivern marcaven els records de la parada del davant de can Noranta. Treballaven fins i tot els diumenges, almenys fins al migdia, quan els «senyors» sortien a passejar i els municipals els feien fora. Al començament, la plaça del mercat semblava lluny del centre de Girona i alguns venedors, com el seu pare, no hi volien anar. La gent estava acostumada a trobar-ho tot a la Rambla i va caldre un període d’adaptació. Rosa Bonal va morir el 14 de novembre del 2002, als 81 anys. Era vídua de Pere Hugas.