Societat

Elles també hi eren

Es triplica el nombre de dones a les entrades en l’ampliat i actualitzat ‘Segundo diccionario de los catalanes en México’

De les 690 dones republicanes biografiades, 74 són de les comarques gironines

A les llistes dels vaixells que desembarcaven a Mèxic només hi apareixien els caps de família: els homes. Però elles també hi eren. En els últims vint-i-cinc anys, d’ençà de la publicació del Diccionario de los catalanes en México (1996), s’ha fet molta més recerca i estudi de l’exili, però també hi ha a l’abast més eines que faciliten la tasca dels investigadors. És el cas del fons, consultable a internet en obert, de l’ Archivo General de la Nación de Méjico , i en concret de les fitxes que el govern mexicà realitzava dels immigrants que hi arribaven. És una de les eines que han permès posar noms i cognoms, edat i professió a les dones de, les filles de i les mares de, al col·lectiu de catalanes exiliades a Mèxic que la historiografia ha silenciat durant anys. D’aquesta manera s’ha ampliat i actualitzat, incorporant alhora una mirada de gènere, el que és “una obra col·lectiva, un diccionari que té el valor en el seu conjunt i que dona a conèixer aquests noms a Mèxic”, tal com assenyala la investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora de la Universitat de Girona (UdG) Gemma Domènech, coautora del Segundo diccionario de los catalanes en México junt amb el pedagog i professor emèrit de la Universitat de Girona Salomó Marquès, l’historiador mexicà i membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Academia Mexicana de la Historia José María Murià i la historiadora del Colegio de Jalisco Angèlica Peregrina.

El diccionari duplica abastament la xifra d’entrades, ja que aquesta segona edició en recull 2.637, mentre que en el primer n’hi havia 1.191. Presenta també la biografia de 690 dones, un salt qualitatiu respecte de les 175 de la primera edició. Hi ha un total de 74 dones vinculades a les comarques gironines.

Gemma Domènech remarca que no s’ha fet una recerca específica, sinó que per confeccionar les entrades s’han buscat fonts ja publicades. Tot i no revelar-se cap biografia, l’obra posa en relleu que més enllà dels grans noms, com el de Maria Dolors Bargalló i Anna M. Murià, “n’hi havia d’altres”, assenyala Domènech. S’ha volgut així, recorda, “treure’ls de l’anonimat”. La historiadora explica que les dones recollides reflecteixen la diversitat de l’exili: “Integren l’espessa trama del republicanisme femení a Catalunya.” El gruix de les militants identificades va pertànyer a ERC i també a les formacions comunistes i anarquistes com el PSUC, la CNT, la UGT i el POUM. Domènech destaca que la radiografia política de les dones de l’exili és “una transposició bastant aproximada de la correlació de forces a la Catalunya republicana”. Domènech explica que no és una recerca amb punt final, sinó que es vol que tingui continuïtat en forma de web que permeti ampliar les entrades.

Adelina Cortina Benajas

Mestra, reorganitza l’Escola Normal

Des del 2019, Adelina Cortina Benajas (València, 1891-Guadalajara, Jalisco, 1976) tenia una plaça a Girona: l’espai que hi ha entre els carrers de Bonastruc de Porta i del Riu Güell, on hi ha uns jocs infantils. Però no tenia entrada en el primer diccionari. Sí que hi apareixia el seu marit, el polític Miquel Santaló, i una de les seves filles, Adelina, que també era professora i va formar part de l’associació La Dona a la Rereguarda participant en la creació del Casal de la Cultura a Girona. També s’hi han inclòs els altres dos germans: Joana i Miquel. Adelina mare és mestra i és la responsable de l’organització de l’Escola Normal. Durant la guerra, continua impartint classes i col·labora amb el Socors Roig Internacional. Després d’un primer exili a Seta i Montpeller, el setembre del 1942 la família s’embarca al port de Marsella, destí Veracruz.

Teresa Puigdollers Gili

Infermera i directora d’una guarderia

El seu vincle és també de naixement. Teresa Puigdollers Gili (Celrà, 1896 - Ciutat de Mèxic, 1984) es va afiliar a Esquerra amb l’adveniment de la República. És la primera directora de l’escola bressol El Mar, impulsada pel Segell Pro Infància, que forma part d’una campanya promoguda pel Departament de Sanitat seguint els models francès i danès. Es va inaugurar el 16 d’abril del 1934 a Sant Andreu de Palomar. Dos dies abans del cop militar feixista, participa en un míting feminista en contra de la guerra organitzat per l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar junt amb altres oradores, com ara Gavina Viana i Reis Bertral. Durant la guerra va col·laborar en l’evacuació dels nens republicans. Va arribar a Veracruz amb la seva filla Teresa Espriu Puigdollers, que es casarà amb Arcadi Artís i Gener, germà de Tísner. A Mèxic s’integra en una lògia maçònica.

Maria Costa Pagès

De família hotelera, ho continua a l’exili

El marit, Antoni Costa Vilanova, militant d’Esquerra Republicana, propietari de l’hotel Commerce del Port de la Selva i cap d’intendència de les residències dels consellers de Governació i Hisenda de la Generalitat durant la guerra civil, apareixia al primer diccionari, així com el seu fill Salvador Costa Costa i el cunyat Dalmau Costa Vilanova. Però ella no. El seu cas és d’aquells amagats rere la figura del marit. Maria Costa Pagès (el Port de la Selva, 1911 - Ciutat de Mèxic, 2000) va arribar amb la família a Veracruz el 22 de juny del 1939. Al cap d’un any es va nacionalitzar mexicana i va viure a Ciutat de Mèxic, Monterrey i Nuevo León, on es va dedicar al sector de la restauració. Va treballar als restaurants d’èxit que van obrir el marit i el cunyat. Un d’aquests locals va ser el Papillon, a Ciutat de Mèxic. A Monterrey, van obrir els restaurants Luisiana i Anfa Super Motel.

Maria Sala Coll

Mestra amb dificultats per exercir

Maria Sala Coll (Roses, 1915-1972) és una de les mestres que hi ha a la llista de setanta-quatre dones gironines exiliades a Mèxic i recollides ara en el segon diccionari. A més d’Adelina Cortina, hi ha, entre d’altres, els noms de Roser Carreras Bofill (Pals, 1904-Barcelona, 1999) i Carme Julià Riqué (Cadaqués, 1902-1977). Maria Sala va exercir a Palau-saverdera i a Barcelona. Al final de la guerra es va exiliar amb el marit, l’advocat Josep Trull, a França. El 1942 es van embarcar al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca i després a Veracruz amb el Nyassa. A Ciutat de Mèxic treballa com a mestra. El 1948 tornen a Catalunya i, després d’una sèrie de dificultats, pot reingressar en el magisteri. Se la destina provisionalment a Sant Quintí de Mediona. Acabarà la seva carrera professional donant classes particulars de català i anglès a Roses, la seva vila natal i on va morir.

Pietat Mascorda Vives

Destacada defensora del sufragi femení

Vinculada a les comarques gironines per naixement, Pietat Mascorda Vives (la Bisbal d’Empordà, 1914) va estar afiliada al Centre d’Esquerra d’Estat Català del segon districte de Barcelona. És professora i una defensora del dret a vot de les dones i de la seva participació en la política. Així ho explicita en una enquesta sobre el sufragi femení a La Humanitat (10.5 1933): “Considero que és un deure nostre, accentuar la posició política de la massa femenina cap als ideals de l’Esquerra.” Va arribar a Veracruz amb el seu espòs, Lluís Castañón, a bord del Mexique el 27 de juliol de 1939. El seu nom apareix a Les dones d’Esquerra (Fundació Josep Irla, 2007) junt amb d’altres activistes com Angelina Colubret, Maria Gispert o Justa Goicoetchea. A diferència de les seves companyes, la biografia de les quals ocupa una pàgina, la seva són set línies que s’incorporen ara al diccionari.

Carme Bahí Anguera

Organitza l’atenció als infants refugiats

Tota la família de Carme Bahí Anguera (la Bisbal, 1909) era molt compromesa políticament i a la primera edició del diccionari només hi apareixia el fill, Amor Parera i Bahí. Va militar a Estat Català per després passar al Bloc Obrer Camperol (BOC) i més tard al POUM. A Girona va participar en la fundació i organització de la Societat Pro Infància Obrera per atendre els infants refugiats de guerra. També va dirigir el Socors Roig del POUM. Amb el marit, Joan Parera, els pares, els germans i el fill van embarcar-se a l’Ipanema. A ciutat de Mèxic va regentar un comerç i va participar en l’Orfeó Català. En una entrevista que es recull a Varias voces, una historia: mujeres exiliadas en México (2011), explica que per a ella ha estat molt important la qüestió del “separatisme” i com els Fets d’Octubre del 1934 la van influir molt.

“Fumava i portava pantalons”

Gemma Domènech va realitzar la biografia de l’arquitecte Emili Blanch i va quedar fascinada per la història de la seva dona: Maria Batlle March. Reconeix que “és un cas a investigar” i una biografia pendent. És una d’aquelles dones que havien quedat ocultes darrere els marits, i de la qual només s’han pogut rescatar les dades mínimes biogràfiques, que caldria continuar estudiant. Nascuda a Figueres el 1906, pertany a una família important vinculada a la premsa i estudia a l’Escola de Belles Arts. Al diccionari hi apareix com a modista i professora de tall, i va arribar a Mèxic amb el marit el maig del 1942. Tornen a Catalunya el 1948. La imatge que s’ha fixat d’ella, a partir de les memòries dels qui la van conèixer, és d’una dona molt sofisticada: “Molt moderna, fumava i portava pantalons.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cap de setmana ventós

Barcelona

Port Marina refarà els seus fons marins amb microesculls

palamós

La Iaeden parla de falta de planificació del PNAE

FIGUERES

“En moto tu ets el xassís, si et passa alguna cosa ets tu amb l’asfalt”

barcelona

Salut, condemnada per haver discriminat policies i guàrdies civils

barcelona

Oncolliga, una formidable evolució en 25 anys d’història

GIRONA
PAQUI BADOSA
PRESIDENTA D’ONCOLLIGA GIRONA

“Estem estudiant la creació de nous serveis”

GIRONA

Català a les aules nord-catalanes

Perpinyà

L’operació sortida comença amb retencions puntuals

barcelona