Societat

La collita de poma de muntanya serà un 40% menor que la de l’any passat

El principal motiu són les glaçades del passat abril

Una quinzena de productors cultiven 20 hectàrees en cinc comarques del Pirineu

Els productors de poma ecològica de muntanya calculen que aquest any colliran un 40% menys de producció respecte de la temporada passada, quan es van recollir 260 tones. El motiu principal són les glaçades del mes d’abril, quan els arbres ja havien començat la primera floració. “Les glaçades sempre són el nostre cavall de batalla i, aquest any, ens han fet patir”, ha explicat a l’ACN el president de la cooperativa ‘Biolord’, Josep Pintó. A Catalunya, es cultiven un total de 20 hectàrees de pomes de muntanya, en finques ubicades entre els 800 i els 1.300 metres d’altitud a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i El Pallars Sobirà.

La muntanya i l’altitud és el que dóna unes qualitats “excel·lents” a la poma, però també el que en complica el cultiu. “La muntanya és rigorosa amb tots els aspectes, i meteorològicament parlant també. Tenim la temporada vegetativa curta, la radiació justeja, tots són handicaps, però l’abril és el nostre principal enemic perquè l’arbre està florit i una glaçada et pot deixar sense collita.”, explica Pintó. El gran problema, segons Pintó, és que els últims hiverns estan sent molt suaus, amb temperatures que se situen entre els 15 i els 20 graus al febrer. “Totalment anormal. Això fa que l’arbre comenci a florir abans. Un hivern fred faria que els arbres comencessin a florir 15 dies més tard i ens escaparíem de les glaçades”, explica Pintó.

Les glaçades però no afecten la qualitat de la poma, que continua sent “excel·lent”. El secret és l’alçada, amb una maduració més lenta que li dona propietats especials: més sucositat, més sucre, més acidesa, més color, més cruixent i crocant. La majoria d’aquestes pomes es venen en circuits de proximitat, però també a Barcelona i, fins i tot, a París.

Gairebé tota la poma de muntanya del Pirineu la produeix la cooperativa Biolord, que cultiva un total de 20 hectàrees situades entre 800 i 1.200 metres d’altitud. La iniciativa va néixer de la mà d’un grup de propietaris de la Vall de Lord (Solsonès) a finals del 2012 inspirant-se en l’experiència dels Alps italians.

El coronavirus ha fet que hagin notat un increment de la demanda. De fet, en plena pandèmia, gairebé es va triplicar. En aquest sentit, Pintó creu que el coronavirus ha servit perquè hi hagi una part de la població que valori el producte de proximitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Unes 8.000 persones es manifesten a Brussel·les contra les restriccions per la Covid-19

Brussel·les

Salut insisteix que és millor demanar cita prèvia per vacunar-se

Barcelona

Uns trentena cotxes queden atrapats per la neu a Toses i Castellar de n’Hug

Barcelona

Una vintena de sanitaris d’un hospital de Màlaga agafen la Covid-19 després d’un àpat d’empresa

Màlaga

Els Bombers reben 132 avisos durant l’episodi de ventades

Barcelona

FGC preveu restablir dilluns al migdia el servei a tota la línia Barcelona-Terrassa

Barcelona

Argimon: “En aquesta sisena onada òmicron no tindrà una incidència important”

Àger / Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més sol i menys vent

Barcelona
VÍCTOR CUSÍ
PRESIDENT D’EOLICCAT

“No veiem que el decret doni l’impuls que necessitem”

barcelona