El protocol de desnonaments, bloquejat

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va comunicar ahir que defuig de participar en la redacció d’un nou protocol de desnonaments que substitueixi el del 2013, per atendre millor i abans de ser desnonades les famílies vulnerables, en considerar que actualment hi ha “una detallada regulació positiva, amb normativa i evolució constant”. No obstant això, experts del sector judicial afirmen que el protocol té la funció d’especificar qüestions pràctiques no previstes a la llei. I hi afegeixen que el protocol del 2013 està “obsolet i no s’aplica” i que caldria un de nou.

L’actualització del protocol és un reclam de fa anys de l’Ajuntament de Barcelona, governat per Ada Colau, i en el qual es va implicar el Departament de Justícia, que és el que ara en nom del govern n’ha presentat un de nou (que encara no vol difondre) als operadors. Un dels principals esculls és que des dels serveis socials es demana que els jutjats facilitin abans de les execucions les dades dels afectats per poder-los atendre, una mesura que des del TSJC no es comparteix adduint que cal preservar la protecció de dades de la persona si aquesta no comunica expressament que vol ser atesa. La solució es torna a enquistar, mentre Catalunya lidera el nombre de desnonaments a tot l’Estat espanyol, malgrat que continua la moratòria.

En l’acord, Barrientos exposa, que en la reunió del gener passat entre administracions es concloïa que calia actualitzar el protocol i incloure-hi els departaments d’Interior, Territori i Afers Socials; potenciar la cooperació institucional, especialment amb Mossos i serveis socials, i informar millor els ciutadans sobre les ajudes. Ara el TSJC desestima fer cap pas endavant i prefereix que es mantingui el protocol del 2013. Ho argumenta tot assegurant que els reials decrets llei aprovats el 2020 i el 2021 “ja recullen en gran mesura els objectius innovadors del protocol del 2013”. Hi exposa el cas que quan un inquilí està en situació de vulnerabilitat, el lletrat de l’Administració de Justícia ha de sol·licitar un informe a serveis socials per corroborar-ho i poder aturar el desnonament, malgrat que s’han donat casos en què no es compleix. Hi afegeix que “és possible un altre RDL que prorrogui la suspensió de llançaments”, que venç el 31 d’octubre. Per tot això, el TSJC “considera prudent no avançar en un nou protocol”, tot i afegir-hi que “es manté la col·laboració actual”. Des de Justícia no van fer cap retret al president del TSJC, tot i l’emergència social, i van informar que han demanat de reunir-se amb ell. Hi afegeixen que el protocol “no és una solució única, però pot ajudar a detectar casos de precarietat i vulnerabilitat quan s’iniciï un procediment per impagament i no quan ja està judicialitzat i a punt d’executar-se, com passa ara”.