Societat

El gran esdeveniment mig oblidat de Banyoles

Es compleixen 50 anys del campionat del món d’esquí nàutic celebrat a l’estany

Va ser la primera ocasió en què la ciutat va ser coneguda internacionalment

Es van fer inversions urbanístiques importants, com el passeig Constans

Les delegacions s’allotjaven a l’hotel Cap sa Sal de Begur

Mentre que els Jocs Olímpics del 1992 estan encara presents en la memòria dels banyolins, tant per la competició en si com per les inversions en infraestructures que van suposar (també, per les mobilitzacions independentistes i la seva repressió), un gran esdeveniment esportiu anterior, el campionat del món d’esquí nàutic del 1971, ha quedat diluït en el record, probablement perquè des de fa gairebé trenta anys està prohibit practicar aquest esport a l’estany. Aquest 2021 s’ha complert el 50è aniversari d’aquella cita universal, considerada la primera ocasió en què Banyoles es va mostrar al món, ja que les proves, desplegades durant nou dies del mes de setembre, es van retransmetre per televisió, en directe, a molts països.

Una monografia

L’efemèrides no ha passat desapercebuda del tot gràcies, sobretot, a l’edició de Banyoles, paradís de l’esquí nàutic. Cinquanta anys del Campionat del Món 1971-2021, escrit per Joan Anton Abellán i publicat per MMV Edicions. Entre l’amplíssima informació que s’hi reuneix, s’hi constata l’herència urbanística i arquitectònica del campionat, que inclou la millora de la carretera entre Girona i la ciutat (aleshores, C-150), la construcció de l’avinguda de mossèn Constans –ara Banyoles seria inimaginable sense aquest eix viari que va del barri de Sant Pere a l’estany–, l’ampliació de les instal·lacions del Club Natació Banyoles (CNB, centre logístic dels campionats) o l’arribada de la línia telefònica automàtica –fins aleshores, les trucades encara passaven per una centraleta–. Tot i que no hi va haver un recompte oficial, s’estima que es van arribar a reunir a la vora de l’estany uns 15.000 espectadors –aleshores Banyoles tenia poc més de 10.000 habitants–. Una afluència de visitants de tanta envergadura va suposar un repte logístic per al CNB i també per a l’Ajuntament, que va haver de demanar policies municipals a diverses ciutats gironines i a Barcelona. Com que no hi havia prou allotjaments a la ciutat, els 104 esquiadors, els tècnics, els jutges i els directius federatius s’allotjaven al luxós hotel Cap Sa Sal de Begur i cada dia els portaven i tornaven de Banyoles en una caravana de vehicles.

Els precedents i la fi

La cita esportiva, que van ser els primers mundials en què van participar països dels cinc continents, culminava una tradició banyolina en l’esquí nàutic de la qual deixava constància la secció dedicada a aquesta disciplina que hi havia al club natació. Des del 1958 s’havien organitzat al llac banyolí campionats estatals i continentals, que es van anar celebrant fins a mitjan dècada del 1980. Després d’anys d’oposició de part de la societat local, argumentant raons mediambientals (residus despresos per les embarcacions de motor, per exemple), el ple de l’Ajuntament l’any 1981 (en el primer mandat democràtic) va prohibir la celebració del campionat del món de resistència. Tot i que al llarg dels anys següents es van continuar fent algunes proves, aquella decisió presa per unanimitat va ser el preludi de la desaparició definitiva dels esquiadors al llac, que arribaria formalment amb l’aprovació del nou reglament d’usos de l’estany del 1992.

Repercussió econòmica

Tant aquells mundials com les altres competicions i entrenaments eren una font d’ingressos important per a l’economia local, s’indica en el llibre. Els practicants de l’esquí nàutic eren gent econòmicament ben situada i de la seves estades a la ciutat se’n beneficiaven sobretot restaurants, botigues de menjar i llocs recreatius com la discoteca El Cisne. “Fins i tot, durant uns anys, a Banyoles es varen fabricar embarcacions”, s’afirma. “El món de l’esquí nàutic va deixar molts diners i, a diferència del rem i dels Jocs Olímpics, durant una dècada va ser una gran font d’ingressos”, afirma en el llibre Isabel Canals, del restaurant Can Xabanet, referint-se a la dècada de 1970 i una part de la del 1980.

Tecnologia punta

Aquells campionats del 1971 van ser els que van estrenar el mesurament automàtic dels salts, a través d’un sistema electrònic que permetia saber les xifres al cap d’uns segons. També va ser el primer lloc on les càmeres de televisió captaven imatges cada centèsima de segon, un avenç que els jutges aprofitaven per valorar les actuacions. De la seva banda Televisió Espanyola (TVE) va fer-hi la seva primera emissió per a Eurovision i Mundovision, un fet que va suposar una publicitat impagable per a Banyoles.

LES XIFRES

26
països
dels cinc continents van portar esquiadors en aquells mundials
15.000
espectadors
es calcula que va arribar a haver-hi a la vora de l’estany
JOAN ANTON ABELLÁN AUTOR DE “BANYOLES, PARADÍS DE L’ESQUÍ NÀUTIC”

“La ciutat es va beneficiar, i molt, de l’esquí nàutic”

R. Estéban
Abellán és un prolífic autor de monografies de recerca històrica i social, principalment relatives al Pla de l’Estany.
Aquells mundials estan presents a la memòria dels banyolins?
Els més joves no en saben res. Pensa que ja han passat cinquanta anys. I entre els més grans el que es recorda molt és la mascota, la popular Rana Rita.
I no obstant, la ciutat en va rebre una herència important, no?
Evidentment. Tothom parla del que va representar el 92, però si tu penses com era la Banyoles del 71... Molts carrers ni estaven asfaltats. Imagina’t que en aquell poble s’hi presenten esportistes de tots els continents, devia ser un xoc bestial. Tanta gent de fora, la invasió de mitjans de comunicació, la televisió... A les imatges del No-Do s’hi veu una gentada a tota la vora de l’estany, que ni de conya van tenir els Jocs del 1992.
La concessió dels mundials devia ser la culminació d’una llarga tradició.
Sí, des del 1958 que s’hi feien proves. La descoberta internacional de l’estany es va fer amb l’esquí nàutic i després, evidentment, vindria el rem. Però és clar, la primera prova internacional de rem no va ser fins al 1985, mentre que el 1960 ja s’havien celebrat diversos europeus d’esquí nàutic i motonàutica.
I es va acabar per arguments ecologistes. Què n’opina?
Es va dir que les embarcacions embrutien l’aigua. I no és cert, en el cas de l’esquí. Eren motors intrabord, que treballaven en un circuit intern. Crec que no era tan dolent, però bé, això és un altre tema...
Hi havia gent que consideraven elitista tot el que envoltava aquell esport. Era realment així?
Dins del club [Natació Banyoles] la gent estava dividida, però tothom reconeix que gràcies a l’esquí nàutic es va eixugar molts deutes. S’hauria d’estudiar la mentalitat dels banyolins de l’època. Que vinguessin de fora portant diners sembla que molestava les classes influents locals. Se’n beneficiaven restaurants, però també carnisseries, peixateries, distribuïdors de begudes... Hi havia equips que s’estaven tot un mes entrenant-se aquí i llogaven pisos o habitacions... Crec que Banyoles es va beneficiar, i molt, de l’esquí nàutic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona