Bestiari fantàstic dels banyolins

Coincidint amb la festa major , es pot visitar, a Banyoles, una exposició que explica la història de diverses peces del bestiari local, posant una atenció especial als cavallets. Es titula Goita tu, quin ball de passada!, s’ha muntat als baixos de Can Tarradas (l’antiga botiga de mobles adquirida recentment per l’Ajuntament) i és fruit del treball de recerca de l’historiador de l’art Guerau Palmada i del folklorista Àngel Vergés. Estarà oberta fins al 8 de novembre.

L’estrella de la instal·lació és, sens dubte, el conjunt dels quatre cavallins de principi del segle XX que s’acaben de restaurar. El 1908, la comissió de la festa major va demanar al consistori que compressin cinc cavallets i un capgròs, s’explica als plafons corresponents. Tot i que no n’hi ha constància escrita, és molt probable que els adquirissin a l’Art Cristià d’Olot i que els hagués dissenyat l’olotí Estorch i Siqués, ja que s’assemblen molt als que aquest mateix artista havia fet, quatre anys abans, per a la seva ciutat. L’any següent, ja van ballar a la plaça Major. Sobre la gent que els ha fet dansar, així com dels vestits utilitzats, en l’exposició se’n faciliten també força dades.

Aquestes figures que venen a rememorar les antigues tropes a cavall ja formaven part del bestiari fantàstic banyolí, com a mínim, en el segle XVII. Se sap que van formar part del seguici que, els segles següents, donava la benvinguda al nou abat del monestir. La seva dansa escenifica la rivalitat històrica que hi havia hagut entre els cairuts (partidaris del monestir de Sant Esteve) i els rodons (defensors del poder municipal). Els cavallets centenaris que es mostren a Can Tarradas han sobreviscut fins als nostres dies gairebé per atzar, ja que durant la guerra del 1936-1939 es van salvar de la destrucció de les figures que es guardaven als baixos de l’ajuntament. No van córrer la mateix sort els gegants.

Mentre sonen músiques dels balls de la faràndula, projectats en una pantalla, el visitant podrà conèixer també els precedents del drac. L’actual és molt jove, del 2017, però la primera notícia d’una bèstia així a les festes es remunta a principi del segle XVII, amb motiu d’una celebració de Corpus.

Un altre element que crida l’atenció és el tabal, un enorme instrument que, de fet, és dels més grans del país. Originàriament, servia tant per avisar que començaven les festes com per alertar d’un conflicte bèl·lic.