La llei estatal d’habitatge aigualeix la norma catalana
L’avantprojecte presentat ahir a Madrid pot acabar afectant fins a una desena de lleis aprovades a Catalunya
El govern diu que el portarà al Constitucional si no hi ha canvis en la tramitació
El projecte de llei pel dret a l’habitatge aprovat ahir pel Consell de Ministres suposarà, en cas que superi el tràmit parlamentari sense canvis significatius, una rebaixa important en algunes de les lleis aprovades els últims anys a Catalunya. La llei espanyola, qualificada per la portaveu del govern català, Patrícia Plaja, com “decebedora i recentralitzadora”, es dictaria en el marc de competències exclusives i bàsiques estatals previstes en l’article 149.1 de la Constitució, i això, segons opina el catedràtic de dret administratiu Juli Ponce, “pot condicionar el que la Generalitat pugui fer en aquesta matèria”, no només en la regulació de lloguers o en el tema dels desnonaments, sinó també en altres qüestions urbanístiques.
De fet Ponce considera que en el cas que finalment s’aprovés la norma espanyola en els termes que ha estat presentada podria acabar afectant d’una manera o una altra una desena de normatives catalanes (vegeu gràfic adjunt).
Tot i que Catalunya té competències en matèria d’habitatge, la legislació en aquest tema sempre ha generat conflictes amb l’Estat, que ha presentat reiterats recursos a les normatives aprovades al Parlament català. La nova llei “és regressiva amb les nostres competències sobre habitatge”, va declarar ahir la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, que va anunciar un recurs d’inconstitucionalitat “si no hi ha canvis importants en la tramitació”.
Entre les lleis que poden quedar aigualides per la llei espanyola hi ha les dues lleis més avançades aprovades en els últims anys per fer front a l’emergència residencial: la Llei 24/2015, del 29 de juliol, que obliga a oferir un lloguer social als grans tenidors abans de desnonar una persona vulnerable en cas d’impagament d’hipoteca o lloguer, i la Llei 11/2020, del 18 de setembre, per contenir els preus de lloguer. El decret llei 19/2019, del 23 de desembre i modificat el 21 de gener del 2020, que ampliava els supòsits per obligar a oferir el lloguer social als grans tenidors (més de 10 habitatges) en cas d’extinció de contracte, renovació de lloguer social o ocupació, va ser declarat inconstitucional en part pel TC a partir d’un recurs del PP. El 4 de juny d’aquest any es va presentar una proposició de llei amb majoria parlamentària per restituir els articles anul·lats que s’està tramitant i que també pot resultar afectada.
Sense lloguer social
Tal com va denunciar ahir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), una de les mancances de la nova llei estatal és precisament que no inclou el lloguer social com a mesura per frenar els desnonaments, i pel que fa a la contenció dels lloguers, que a Catalunya encara està en vigor tot i que la llei està recorreguda al TC tant pel PP com pel PSOE, la mesura no s’acabarà d’aplicar fins 18 mesos després d’entrar en vigor la norma per falta d’un índex fiable que permeti definir quines són les zones amb més tensions.
Això, que ha estat criticat per la PAH i la Taula del Tercer Sector perquè entenen que és un menyspreu a la tasca feta des del territori, i que la Cambra de la Propietat ha considerat que “en ésser més lax provocarà menys tensions en el mercat del que està provocant la catalana”, situa la mesura per sota de la catalana tant pel que fa a desnonaments com a contenció de lloguer.
A Catalunya ja existeix un índex de referència de preus aprovat el 5 de juliol de l’any 2017, un mecanisme que ja preveia la Llei 18/2007 del dret a l’habitatges, pionera a l’Estat i que també podria quedar afectada per la norma estatal. La llei estatal, a més, preveu rebaixes inferiors a les que ja aplica la llei catalana i deduccions per als arrendadors que poden arribar al 90% de l’IRPF.
La llei d’habitatge estatal també dona llibertat a les autonomies per reservar un 30% de les noves promocions a habitatge protegit. Aquesta mesura, que no ha estat ben vista pel sector immobiliari, també està per sota del que s’està aplicant a la ciutat de Barcelona, ja que, a diferència del que passa a la capital catalana, allà on s’acabi aplicant, els ajuntaments estaran obligats a compensar els promotors.
LES FRASES
LA XIFRA
La moratòria s’allarga fins al 28 de febrer
El govern espanyol va donar llum verd ahir a prorrogar l’escut social fins al 28 de febrer. D’aquesta manera, l’executiu de Pedro Sánchez mantindrà més enllà del 31 d’octubre –quan acabava l’anterior allargament de les mesures que es van posar en marxa amb la pandèmia– tant la suspensió de desnonaments com la moratòria de lloguers i la garantia de subministraments per a llars vulnerables.
Tant la Taula del Tercer Sector Social com la PAH entenen que allargar uns mesos la moratòria no deixa de ser un pedaç, i lamenten que no s’hagi aprofitat la llei per establir mecanismes efectius per aturar els desnonaments, com un lloguer social obligatori per a grans tenidors. “La moratòria no soluciona el patiment que tenen les moltes famílies que acumulen deute per no poder fer front a les despeses derivades de l’habitatge”, diu el Tercer Sector.
Lucía Delgado, de la PAH, entén que la moratòria “ajorna el problema” i vaticina “un tsunami de desnonaments” a partir del març vinent.
