Societat

Les adopcions no s’aturen

El nombre de sol·licituds d’adopcions no baixa tot i la pandèmia

La incertesa per viatjar a altres països és el que més preocupa a les famílies

Han tornat o han d’adoptar al Vietnam, són família d’acollida i un procés monoparental

De les 17 famílies assignades el 2020, dues no han viatjat a la Xina

La pandèmia ha suposat un maldecap per a aquelles famílies que estaven pendents que els assignessin un infant en adopció. La impossibilitat de viatjar pel tancament de l’espai aeri i les restriccions als països d’origen fa més llarga l’espera. És el cas de la Berta i en Joan, il·lusionats i “molt nerviosos” perquè des de fa uns dies saben que podran anar a Bolívia per adoptar dos germans de cinc i dos anys però encara no hi ha data ni vol. “Sabíem que adoptar seria llarg i amb la pandèmia tot trontolla i vols ser prudent”, diu la Berta, que confia que res els impedeixi tancar un procés que van iniciar fa quatre anys i que en un primer moment era per adoptar un infant al Kazakhstan, però es van paralitzar les adopcions fa un parell d’anys per la situació política al país.

En alguns països el procés adoptiu internacional requereix un sol viatge per recollir l’infant, però en d’altres s’exigeix una estada llarga o que se’n facin dues en moments diferents, primer per conèixer l’infant i més endavant per anar-lo a buscar. “Tots aquests desplaçaments s’han entorpit amb la pandèmia”, reconeix el director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, Carles Segura, que assenyala el neguit que això suposa per a les famílies en aquells països on encara no s’ha pogut viatjar o per als qui comencen un procés nou amb la incertesa de l’evolució de la pandèmia. El març i juny del 2020, quan es van adoptar mesures més restrictives, a Catalunya hi havia 17 famílies que tenien assignada una criatura en adopció internacional. Segons el director de l’ICAA només hi ha dues famílies que no han pogut viatjar a la Xina, que es manté tancada a l’exterior. Han pogut tornar amb els infants del Vietnam, República Dominicana, Costa d’Ivori, Bulgària, Madagascar i Filipines.

La crisi sanitària no ha frenat en cap cas les adopcions –68 l’any passat i 46 fins a l’octubre del 2021– internacionals. La incògnita, com reconeix el director de l’ICAA, serà si aquestes famílies podran viatjar amb la mateixa celeritat o continuarà havent-hi afectacions segons l’evolució de la pandèmia amb uns nivells de vacunació molt desigual segons els països.

Tampoc s’aturen les sol·licituds de nous processos i amb les dades a la mà, 174 famílies catalanes s’han interessat (fins a final d’octubre) a adoptar en països amb convenis d’adopció internacional amb Espanya. Una xifra que remunta la de l’any passat, però que queda lluny de les 236 demandes del 2019, abans de la covid, o les més de 300 de cinc anys enrere.

“La pandèmia ens va tancar a casa i les famílies que ho tenien clar han tingut més temps per reflexionar”, assenyala el director de l’associació Iniciativa Pro Infància, Santi Llensa, que manté que després del confinament van ser moltes les consultes que els van arribar com a entitat acreditada per fer adopcions en països de l’estranger.

El Vietnam encapçala des de fa dos anys el nombre de sol·licituds i les adopcions internacionals que es fan a Catalunya. Són els països que ratifiquen el conveni de la Haia –en què es protegeix l’interès i l’atenció del menor–, que decideixen limitar o posar moratòries a les adopcions. N’hi ha que les restringeixen als homosexuals i lesbianes. “S’haurien d’obrir convenis en què no hi hagi homofòbia d’estat” reclama la presidenta de l’Associació de Famílies LGTBI, Katy Pallàs.

L’adopció internacional és el darrer recurs per a l’infant, a qui es mira de trobar solucions més acurades. A Catalunya els equips de protecció a la infància i l’adolescència determinen la mesura idònia per als menors desemparats o que han estat víctima de maltractaments.

Les famílies que volen adoptar han de sol·licitar a l’Institut d’Acolliment i Adopció el certificat d’idoneïtat per fer les sessions formatives i entrevistes per valorar-los com a pares. Una acreditació, la de la idoneïtat, que cal actualitzar cada tres anys, on es revisa l’expedient d’adopció en un o dos països, o mantenir-ne un i l’adopció nacional com a segona opció. En els dos casos la diferència d’edat amb l’infant no podrà superar els 45 anys del membre més jove de la parella.

L’adopció nacional es manté des de fa anys –poc més de mig centenar d’adopcions– mentre que la llista d’espera s’acosta a les 400 famílies. A Catalunya hi ha 739 famílies que acullen algun infant o jove tutelat per l’administració i que temporalment té una família fora dels centres d’acollida. Sovint aquests infants acaben complint la majoria d’edat amb la família d’acollida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La majoria de carnavals es tornen a ajornar pel virus

BARCELONA

4,5 milions de turistes van venir a Barcelona el 2021

Barcelona

Busquen una planta per dur-hi els residus orgànics de Girona

girona

Milloren també el tram del Riuet al passeig d’Empúries

L’ESCALA

Camprodon vol estrenar a l’estiu la reforma del popular carrer València

CAMPRODON

Els morts a les carreteres van baixar un 22,3% el 2021

barcelona

Unanimitat a Blanes per protegir la baixa Tordera

BLANES

Desencallat el carril bus de la B-23 vint anys després

barcelona
CAMPDEVÀNOL

El torrent de la Cabana, de pagament