Enganxats al mòbil
Els adolescents viuen pendents del telèfon, l’utilitzen com a via d’entrada a internet i no són conscients que cal posar-hi límits
Molts casos arriben a hospitals com el de Bellvitge, on fins al setembre es van atendre 231 pacients d’entre 16 i 21 anys, la majoria per problemes amb els jocs d’apostes
Les línies que separen l’ús, el sobreús i l’addicció són molt fines
Les dades parlen per si mateixes: la seva vida gira a l’entorn d’un aparell. La sobreexposició dels adolescents als dispositius electrònics, en especial al telèfon mòbil, amenaça de convertir-se en un camí sense retorn. El perfil de l’usuari està molt definit, segons l’últim informe sobre l’impacte de la tecnologia entre els joves publicat per Unicef: el primer mòbil arriba als onze anys, i el 80% dels joves estan “enganxats” a un mínim de tres xarxes socials, es connecten a internet cada dia i ho fan un mínim de cinc hores diàries. El responsable de l’estudi, el professor de psicologia Antonio Rial, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, parla sense embuts d’un “problema de salut pública” que genera un gran impacte en la vida quotidiana del menor.
Company de llit
Precisament l’informe, que avalua les respostes de 50.000 estudiants d’ESO de l’Estat, recull que la dependència és tan alta que més de la meitat dels adolescents dormen amb algun dispositiu a l’abast i que el 20% el fan servir després de la mitjanit. Un dels problemes més habituals és el que està relacionat amb l’addicció als jocs en línia. Tot i això, la psicòloga clínica Elena Flores, de la unitat de conductes addictives de l’hospital Sant Joan de Déu, avança que l’escenari és molt més ampli. “El mòbil s’utilitza com a eina per accedir a determinades aplicacions que poden acabar sent addictives i que creen en la persona el mateix patró que altres substàncies, com l’abstinència o la tolerància”, exposa, i precisa: “No trobarem gent addicta a l’Outlook, però sí amb usos problemàtics en el cas d’Instagram.” Les noies, com a col·lectiu, fan un pitjor ús de les aplicacions, mentre que els nois tenen més problemes amb els jocs en línia. “En salut mental, tenim un diagnòstic per a l’addicció als videojocs, però no en tenim per a l’ús excessiu de les aplicacions”, matisa, i diu que això suposa “anar un pas enrere pel que fa a investigació, prevenció i intervenció en la xarxa pública de salut mental”.
Des de la unitat de joc patològic i altres addiccions comportamentals del servei de psiquiatria de l’hospital universitari de Bellvitge, aporten més dades. Fins al mes de setembre, van atendre 231 pacients d’entre 16 i 21 anys: un 63,6%, per jocs d’apostes; un 26,4%, per addicció als videojocs; un 8,2%, per altres problemes a través de les noves tecnologies; un 0,4%, per compres; un 0,4%, per sexe, i un 0,9%, per altres motius. “El mòbil és la via, l’instrument a partir del qual es cau en l’addicció”, segons fonts de l’hospital.
Flores reconeix que les línies que separen l’ús, el sobreús i l’addicció són molt fines i difuses. “Més que el nombre d’hores, parlem d’ús excessiu dels aparells electrònics quan hi ha una problemàtica associada, com ara afectació en el nivell acadèmic, aïllament familiar i social o problemes de comportament, i parlem d’addicció quan aquesta situació s’allarga en el temps i requereix un tractament específic”, exposa.
L’estudi d’Unicef constata també que el concepte de xarxa social s’ha imposat entre els joves, ja que un 44% es connecten per no sentir-se sols i un 58%, per fer amics. Malgrat el control que les famílies diuen tenir sobre l’ús que fan els seus fills d’internet, l’estudi manté que és més una sensació que no pas una realitat. La majoria de joves disposen de més d’un perfil a les xarxes, amb els quals poden interactuar per separat amb la família i els amics. Se’n pot fer un ús normal, del mòbil? A l’hospital Sant Joan de Déu ho tenen clar: “No parlem d’ús normal, perquè segur que avui dia parlar de normalitat és parlar de sobreús. Amb els mòbils, millor parlar d’ús responsable”, indica Flores, que el defineix com a “reduït i limitat”.
La pornografia, també
Finalment, l’advertència sobre el paper que tenen els aparells electrònics com a porta d’entrada a internet és clara: el 22,5% dels adolescents han estat víctimes d’assetjament o han participat en l’assetjament envers una altra persona. La gran majoria, però, no en són conscients. El consum de pornografia també reclama un lloc en el rànquing, amb un 35% d’adolescents que admeten haver-ne consumit i un 4,7% que diuen haver accedit a la coneguda com a dark web, amb continguts pedòfils.
El 2022 farà deu anys que va néixer el programa Desconect@, pensat per tractar les addiccions a les noves tecnologies. El director, Marc Masip, creu que la societat “comença a ser conscient dels problemes derivats de l’abús del mòbil i d’altres dispositius” i remarca que les empreses tecnològiques “han vist en els nens una bona oportunitat per fer negoci”. Masip, que compara l’addicció als mòbils amb la dependència d’una droga, reclama “mesures per combatre el problema, com ara més formació per als pares o canvis en la llei per tenir més control, per exemple, sobre l’accés dels menors als jocs online i a la pornografia”. “També es podrien prohibir els mòbils a l’escola”, diu. El director de Desconect@ opina que “ja anem massa tard” i recorda que els adults “no sempre són un bon exemple per als joves, com demostra el fet que la primera causa d’accidents de trànsit és l’ús del mòbil al volant”. Masip assenyala que amb la pandèmia ha pujat el nombre d’adolescents enganxats al mòbil, però matisa que sobretot ha crescut “la detecció de casos existents, ja que ara els pares han vist el comportament dels fills durant més hores”.
