Amb l’ai al cap
L’increment dels problemes de salut mental amenaça d’estressar encara més una xarxa d’atenció poc musculada i afeblida arran de la pandèmia
Més d’un terç de la població està en risc de patir depressió
Per tenir una bona salut, no n’hi ha prou a no tenir cap malaltia. Cal assolir “un estat de complet benestar físic, mental i social”, d’acord amb la definició de l’Organització Mundial de la Salut, que va molt més enllà de l’absència de símptomes. Segons l’OMS, la salut mental ha de dur l’individu a “tenir consciència de les seves pròpies aptituds, afrontar les pressions normals de la vida, treballar de manera productiva i fructífera i realitzar una contribució positiva a la comunitat”. Però el dia a dia de la immensa majoria de la població ha patit un gran daltabaix arran de la irrupció del SARS-CoV-2 i això ha afectat de manera molt evident la nostra salut emocional (una de les dimensions de la salut mental). Fins a quin punt? Encara no és clar, però els primers indicadors disponibles no conviden a l’optimisme.
El nombre de trastorns depressius s’ha triplicat durant la pandèmia i ja afecten una de cada cinc persones, segons exposava Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’hospital Clínic, en un congrés sobre covid-19 i depressió celebrat recentment. Des que va esclatar la crisi sanitària, la incidència de la depressió a Espanya ha passat del 7% al 20%, segons les dades exposades en aquesta trobada.
No és, però, un fet local. Un estudi recent dut a terme en 204 països i territoris i publicat a The Lancet xifra l’increment global de la depressió en un 28% a tot el món. La mateixa recerca parla de 53 milions de trastorns depressius més dels esperables, 35 milions dels quals entre les dones, el grup més afectat al costat dels joves.
Segons el doctor Vieta, director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental, més de la meitat de la població general ha mostrat símptomes d’estrès emocional com ara ansietat, depressió o alteracions del son. En el cas dels joves, el malestar emocional es manifesta amb una major incidència de trastorns de la conducta alimentària, trastorns de conducta i intents de suïcidi.
Al costat de joves i adolescents, l’altre grup més vulnerable als estralls de la covid ha estat el de la gent gran, encara que en el seu cas “es deprimeixen en silenci”, cosa que fa que “ens n’oblidem”, segons el catedràtic en psiquiatria.
I si l’afectació ja és alta, el que tenim en l’horitzó podria ser encara pitjor. Un informe de l’OCDE assenyala que el 35% de la població de l’Estat està en risc de patir depressió. Aquesta xifra, publicada en el marc d’un estudi sobre l’impacte de la covid-19 en quinze països, suposa un increment respecte al 31% que ja s’havia determinat el 2020. Les dues xifres són superiors a la mitjana de l’OCDE, on la taxa se situa en el 26%. Només Itàlia i el Canadà tenen un risc superior.
El jovent, gran afectat
L’informe de l’OCDE també alerta que el 29% de la població de l’Estat està en risc de patir ansietat, un punt més que l’any anterior, i que les dones pateixen més deteriorament de la salut mental i sentiment de soledat, dos fets íntimament relacionats. L’estudi torna a assenyalar que, malgrat el deteriorament general de la salut mental, els joves són els més afectats.
N’és una prova el fet que enguany l’hospital Sant Joan de Déu ha incrementat gairebé un 75% les visites a les urgències de la unitat de salut mental en comparació del mateix període del 2019 (les dades del 2020 no es consideren vàlides per la caiguda de visites pel confinament).
La cap de l’àrea de Salut Mental del centre, Montserrat Dolz, ho confirma: “Les urgències en salut mental han augmentat molt durant tot el període de la pandèmia. Abans de la crisi sanitària, ateníem una mitjana de deu o dotze urgències diàries, mentre que actualment en rebem de 20 a 22 diàries.” A mitjan any, l’increment era d’un 60%, però les comparacions més recents mostren que la tendència continua a l’alça.
“La pandèmia ha significat clarament un augment de l’ansietat, la depressió, les autolesions i, molt principalment, dels trastorns de la conducta alimentària entre els joves”, referma el coordinador de la unitat de trastorns de la conducta alimentària de Sant Joan de Déu, Eduard Serrano.
Un estudi dels investigadors d’aquest centre assenyala que els joves de 18 a 34 anys són el grup d’edat que ha sofert un impacte més greu en la salut mental durant la pandèmia. La prevalença de la depressió entre aquesta franja d’edat es va situar en un 16,6% durant el confinament, una xifra un 50% superior a les de la població de més de 50 anys.
Tot plegat ha fet que l’atenció a la salut mental se situï, per fi, en l’agenda política i en el debat social. De ser considerada tradicionalment “la germana pobra de la salut”, com admeten els mateixos professionals del sector, ha passat a ser “la prioritat” del mandat del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, segons ha reiterat ell mateix.
Més pressupost
Salut ja ha anunciat alguns programes de millora en aquest camp i l’any vinent incrementarà el pressupost d’aquesta àrea en 48 milions d’euros. Els professionals del sector, però, sostenen que no n’hi haurà prou, perquè la base de la qual es parteix està molt afeblida.
A curt i a mitjà termini, la xarxa d’atenció a la salut mental haurà d’afrontar un increment important i sostingut de la demanda i donar resposta a la població que fins ara no havia necessitat ser atesa de manera continuada, ja sigui per l’augment de casos greus com pel fet que, a mesura que la salut mental es fa més visible i cauen els tabús, cada cop són més les persones amb quadres menys greus que també busquen assistència.
No són, però, els únics reptes que el sistema haurà de superar. Millorar la detecció precoç de nous casos de persones amb problemes mentals greus i prevenir-ne l’aparició entre els col·lectius més vulnerables haurien de ser altres accions prioritàries per frenar aquest increment de trastorns mentals derivats de la covid, una nova pandèmia derivada de la primera.
