Societat

El retorn dels Cabrera

Recuperen els elements patrimonials del vescomtat

Hi ha les rutes militar, administrativa, religiosa, comercial i interpretativa

Pretén convertir-se en una de les marques turístiques de referència al país

“Com més gent, més possibilitats de recuperar patrimoni hi ha”

És un dels grans projectes de país, des del punt de vista patrimonial i històric, o almenys això és el que opina Quim Mateu, arqueòleg del Museu Etnològic del Montseny. El projecte de recuperació del patrimoni històric del vescomtat de Cabrera va començar el 2018 amb l’arribada de recursos econòmics dels Feder. Al llarg d’aquests quatre anys s’han assentat les bases del que serà el producte final. La idea és vincular tots els elements patrimonials de la comarca de la Selva i comarques veïnes relacionats amb el vescomtat de Cabrera, elements que segurament per si sols no tindrien prou atractiu però que de manera conjunta ofereixen un producte molt potent.

“És un projecte construït sobre unes bases molt sòlides –assegura Àngel Vàzquez, tècnic del Consell Comarcal de la Selva responsable del projecte– i s’obre una experiència comuna en tot aquest territori i no només a la comarca de la Selva, sinó també part del Maresme, del Vallès Oriental, d’Osona i de la Garrotxa, territoris que al segle XIV, en l’època de màxima expansió del vescomtat, estaven sota la influència dels Cabrera.”

“De Blanes al Mallol –continua Quim Mateu–. Estem parlant d’uns cinquanta municipis fora dels límits de la comarca de la Selva. Actualment tenim compromesos 13 municipis de la Selva.”

En aquesta fase s’han establert cinc itineraris, quatre d’ històrics: el militar, amb el centre al castell de Montsoriu i el castell gòtic més important de Catalunya; el religiós, amb el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda com a referència; un itinerari comercial que s’inicia al port de Blanes, ciutat que concentrava bona part del comerç de l’època, i l’itinerari administratiu, centralitzat en la vila emmurallada d’Hostalric, situada estratègicament al centre del vescomtat i des d’on es governava el territori.

El cinquè itinerari es concentra al Museu Etnològic del Montseny, un centre d’estudi, recerca i interpretació situat a Arbúcies en què el visitant obtindrà una visió global del que va significar el vescomtat per al territori català i els objectius que persegueix l’actual projecte.

El cost del projecte se situa a l’entorn d’1.654.000 euros bruts. Aquests diners han permès intervenir en alguns dels elements patrimonials, informar amb plafons explicatius a cada lloc, crear una pàgina web amb totes les rutes i tota la informació dels diferents elements, i sobretot ampliar l’edifici de La Gabella, que convertirà el Museu Etnològic del Montseny en el centre d’interpretació del vescomtat. Els Feder cobreixen la meitat del cost del projecte i l’altra meitat l’assumeixen els diferents ajuntaments.

“El projecte ha tingut molt bona acollida dels municipis –comenta Àngel Vàzquez– i en les fases següents la voluntat és implicar el major nombre de municipis possible i acollir-nos, des del Consell Comarcal, a una nova línia de finançament. Hi ha uns 120 elements que es poden integrar en el projecte i que en molts casos necessitaran intervenció. També hi ha la voluntat de treballar conjuntament amb el sector privat per generar activitats i productes vinculats a la marca del vescomtat.”

“Ara ja tenim les bases –assegura Quim Mateu– amb 13 municipis i 38 elements patrimonials i ens cal fer un pas més enllà. Pensem en les possibilitats turístiques, gastronòmiques, firals, etcètera. Un dels objectius és atreure visitants a la comarca que permeti, al mateix temps, recuperar i millorar el patrimoni històric. És un cercle: com més gent vingui, més possibilitat de recuperar patrimoni hi ha. Creiem que té moltes possibilitats pel que fa al turisme de proximitat. El vescomtat de Cabrera es pot convertir en una de les grans marques turístiques del país. Història i natura.”

El vescomtat relliga una zona molt diversa que d’una altra manera seria impossible. De la costa a les Guilleries. Articula la Selva marítima i la Selva interior. De fet, la cabra és present en bona part dels escuts municipals de la zona. En aquesta primera fase es tractava de consolidar la idea i posar-hi els elements. A partir d’ara tocarà parlar de la divulgació. De moment hi ha molts petits projectes als diferents municipis, alguns de grans i altres de més petits potenciats pels grans.

Quim Mateu confia en el turisme de proximitat, i les xifres del castell de Montsoriu l’avalen: uns 14.000 visitants el 2021, dels quals una quarta part són de la mateixa comarca i la resta de municipis propers com ara Arenys, Palafolls i Vic. Turisme de proximitat que reprodueix els antics vincles feudals.

LES XIFRES

1,6
milions d’euros
és el cost del projecte per promocionar el vescomtat
5
itineraris
s’han creat en aquesta fase per tenir una visió del que va significar


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró
Xina

Pequín ordena retirar les aplicacions de Whatsapp i Threads

Barcelona

La lluita veïnal pel tancament de la cimentera arriba als jutjats per la via penal

MONTCADA I REIXAC

El corredor sud de Rodalies quedarà alterat tots els caps de setmana fins el juny

Castelldefels

Resolen l'avaria que havia afectat la telefonia mòbil al Ripollès

RIPOLL
ROSES

Reobren el camí de ronda entre les platges de Canyelles i Almadrava

ROSES
societat

L’Ajuntament reforçarà les línies de bus i ampliarà les restriccions de trànsit al voltant del Park Güell

barcelona
PORQUERES

Fase final de la recollida de propostes dels pressupostos participatius

PORQUERES

Estudien com millorar la mobilitat de dues de les principals vies de la ciutat

girona