Nit d’il·lusió malgrat tot

Més de mig país es va despertar ahir sota un cel encapotat després d’una nit de tempestes. I, davant d’això, devien ser unes quantes les famílies que es van submergir en el neguit. La cavalcada de Reis del municipi de torn es veia amenaçada i, amb això, també es veia potencialment hipotecat un moment tradicionalment màgic i il·lusionant que el 2020 ja es va haver de viure, forçosament, per televisió arran dels estralls de la pandèmia. Enguany, per tant, tocava recuperar la tradició en viu i, amb ella, assaborir un espectacle que havia de permetre enterrar, ni que fos per unes poques hores, aquest estat generalitzat de desànim que ha provocat la covid. Al final, però, el temps va ser magnànim i tot Catalunya, o gairebé, va poder disfrutar d’una nit, la de Reis, que es defineix a si mateixa com la de la il·lusió, malgrat tot el que està passant.

Que hi hagués ganes d’oblidar per una estona el coronavirus i les seves moltes variants no significava, però, que aquestes s’haguessin volatilitzat de cop. Per tant, totes i cadascuna de les cavalcades que es van fer ahir, es van adaptar a les mesures sanitàries de contenció. Com a normes generals, es va evitar llançar caramels per no provocar les tradicionals aglomeracions per recollir-los, es van prioritzar els recorreguts en carrers i avingudes més o menys amples o es van dimensionar a la baixa les rues per no allargar més del compte el temps d’estada al carrer per veure-les. Tothom també havia de dur mascareta, però, com es podrà llegir més endavant, alguns dels protagonistes de la jornada van ser infractors flagrants de la disposició. A partir d’aquí, cadascú va adaptar els dispositius al seu gust i necessitat. A Cornellà de Llobregat, per exemple, la rua va desfilar a una marxa més per mirar d’estalviar-se aglomeracions, mentre que a Barcelona Ses Majestats van arribar per mar amb el pailebot Santa Eulàlia, com sempre, però la rebuda es va fer sense públic. Allà només els esperava una reduïda comitiva oficial, encapçalada per l’alcaldessa, Ada Colau, que el va fer entrega de la clau que obre totes les portes de la ciutat. A tocar de quarts de set, s’iniciava la desfilada del seguici a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, el seu punt d’arrencada tradicional. Tot i que la concentració de gent en aquest punt era sensiblement menor a la d’anteriors edicions, va ser del tot inevitable que es produïssin concentracions de grans i petits que, això sí, majoritàriament duien posada la mascareta. Tampoc van faltar les tradicionals escales plantades a peu de carrer, perquè la canalla no es perdés detall de res. Hi ha escenografies tan típiques que no hi ha pandèmia possible que les derroti. Això sí, la distància de seguretat, com a concepte, ahir senzillament no va existir, una tònica que es va repetir a d’altres municipis catalans que ahir no van voler renunciar a celebrar l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar. Com a apunt final, destacar que a la capital els tres monarques van compartir carrossa.

Una bona rebuda també van tenir a Tarragona, on Ses Majestats van atracar en vaixell al barri del Serrallo, per iniciar després la seva desfilada amb tota la comitiva reial, que estava formada per més d’una quinzena de vehicles, on la mascareta era norma entre tots els seus integrants. Per la seva banda, a Lleida els Reis hi van fer cap a les 17.05 hores amb el tren de la Pobla dels Ferrocarrils de la Generalitat. L’alcalde, Miquel Pueyo, va ser l’encarregat de donar-los la benvinguda abans que el seu seguici recorregués diferents carrers de la ciutat.

A Igualada es va poder veure que Melcior i Gaspar no duien mascareta, tot i que el Procicat ho exigia. Baltasar, en canvi, i la resta de la comitiva reial, sí que la duien. Per primera vegada en anys, la que és la cavalcada més antiga de Catalunya i festa patrimonial d’interès nacional va haver de renunciar a un dels seus trets identitaris, com és veure els patges enfilant-se a les escales de fusta per entregar els regals en finestres i balcons. Una de les altres peculiaritats de la rua igualadina va ser que, a diferència d’altres ciutats, aquí sí que s’hi van llançar caramels, amb la subsegüent batalla per atrapar-los.