L’Ateneu de Salt és de les entitats
La federació d’entitats socioculturals du un punt de trobada que supleix la falta d’un centre cívic al municipi
Els responsables volen que els usuaris participin en la definició de l’espai
-
Una protesta per reclamar l'Ateneu de la Coma Cros, el 2014. D. VILÀ. -
El taller de costura de l'Ateneu, el 27 de desembre. MANEL LLADÓ. -
Una actuació de màgia, a la sala El Teler de l'Ateneu de la Coma Cros. CEDIDA. -
Una imatge de la sala El Teler, amb antigues empleades de la fàbrica tèxtil de la Coma Cros. MANEL LLADÓ.
L’Ajuntament lloa que l’Ateneu ajudi a la cohesió i la seva programació
A Salt no hi ha cap centre cívic, però tenen l’Ateneu. És un espai de gestió comunitària (o cívica) que funciona des del març del 2016. La federació d’entitats socioculturals és la responsable de les activitats a les sales i espais de la planta baixa i la primera planta de l’antiga fàbrica tèxtil Coma Cros.
La federació de totes les entitats del municipi va constituir-se el gener del 2016. Va presentar-se al concurs per a la gestió de la programació de l’Ateneu i el va guanyar. L’Ajuntament és el titular de l’espai i aporta recursos econòmics per a les activitats (uns 41.000 euros aquest any) i es cuida del manteniment. La federació, per la seva banda, gestiona l’espai amb comissions, un grup motor i l’assemblea. A través del seu funcionament, la federació és capaç de trobar recursos pel mateix import de l’ajut municipal.
En la federació hi ha una quarantena d’entitats. L’assemblea, el màxim òrgan de decisió, es reuneix un cop al trimestre –ho va fer el 16 de desembre per últim cop–. Per agilitar la gestió hi ha el grup motor, segons explica Xevi Vilardell, que en forma part i que és alhora de l’associació Diables d’en Pere Botero. El grup motor (una desena de persones) es reuneix cada quinze dies, juntament amb els dos responsables tècnics, el coordinador David Martos i la tècnica Laia Canals.
La federació d’entitats i l’Ajuntament negocien any a any els detalls del conveni que els uneix. La federació aspira a utilitzar més cops la nau 10 de la Coma Cros –l’any passat hi podia anar quatre vegades–, sense haver de pagar cap taxa, explica la presidenta, Paula Granyer. Des de 2020, el consistori fa pagar per ús de la nau 10, tret d’algunes excepcions. Passa el mateix amb l’Auditori i l’aula d’informàtica. L’equip de govern, d’ERC i Junts, pretén evitar casos d’ “abús”, segons destaca la regidora de Cultura, Núria Heras. La nau 10 té projector i un aforament molt ampli.
Heras explica que l’Ajuntament de Salt comparteix objectius amb l’Ateneu com ara “la cultura i la formació” i que mantenen una bona relació. De l’Ateneu, Heras en destaca la programació “molt completa” d’activitats i que sigui “un espai de cohesió entre veïns i veïnes tenint en compte que a Salt hi ha tants col·lectius diferents i tantes maneres de parlar, pensar i cuinar”.
Democràcia cultural
Per Martos, l’Ateneu és l’expressió de democràcia cultural. “La gent ha de participar en la cultura perquè la cultura, la decidim entre tots. Volem que la gent participi i governi.” Vilardell hi afegeix: “Això és un centre i la voluntat és crear diferents espais comunitaris, cosa que implicaria un bé per a tothom.”
L’Ateneu s’inspira en els models de gestió de l’Ateneu l’Harmonia, a Sant Andreu de Palomar (Barcelona), el de Nou Barris o el de Can Batlló (Sants), també a la capital catalana. Com a coordinador de l’equipament, Martos ha exposat el model saltenc a la UdG, la Universitat Pompeu Fabra i a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i en la Fira Econòmica Social i Solidària.El coordinador tècnic, David Martos, reconeix que l’Ateneu no incideix “en necessitats bàsiques” i esmenta altres entitats que treballen per l’habitatge o l’educació en el municipi, com ara l’Espai Antiracista, Salt Educa o el Sindicat de l’Habitatge. D’alguna manera, però, la federació i l’Ateneu vetllen per l’ànima, perquè la “cultura sigui un espai de millora i de transformació”. El coordinador afirma que l’autogestió és compatible amb la col·laboració amb altres entitats i ens de Salt, com és ara el Canal, a tocar de la Coma Cros. Tots dos preparen la quarta gala del circ de les comarques gironines, que tindrà lloc al Canal al març.L’Ateneu ocupa part de la planta baixa i el primer pis de la Coma Cros, molt a prop de les instal·lacions de l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM), centre adscrit a la Universitat de Girona (UdG), i de les de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons el conveni amb l’Ajuntament, l’Ateneu disposa de tres sales a la planta baixa, incloent-hi el Teler, i sis sales a la primera planta.A la Coma Cros, una de les iniciatives que més èxit té és el curs de preparació de l’examen d’espanyol DELE A2 “per a sol·licitants de la nacionalitat espanyola”, expliquen els responsables del grup motor. Els gestors i integrants del grup motor de l’Ateneu destaquen “la intergeneracionalitat” dels projectes. L’últim trimestre del 2021 es van fer, entre altres cursos i tallers, dansa en moviment, circulació vial i ioga (lyengar).
Les claus, el fil i el projecte
L’Ateneu és fruit del treball de desenes d’entitats i de persones per crear un espai de trobada que Salt no tenia. Primer el 2012 per debatre espais de trobada i debat i amb la campanya El poble vol les claus, i després a través del procés participatiu Posem fil a la Coma Cros, sorgit en col·laboració amb l’òrgan consultiu de l’Ajuntament, el Consell de Ciutat, el 2013. Va néixer llavors l’Assemblea de l’Ateneu Popular, i el 2014 va tenir lloc la jornada Engeguem la Coma Cros i la campanya A Salt tenim un projecte. Les reticències de l’Ajuntament van fer ajornar l’arrencada de l’Ateneu (a la foto del 2014, una concentració). Els promotors van protestar, fins i tot, en un ple el 2015. El gener del 2016 es va crear la federació d’entitats socioculturals.
