Sostre de tres mesos per als desnonats

Després de passar una gèlida nit al ras, amb temperatures de cinc graus, part de les persones subsaharianes que dijous van ser desallotjades de la nau del Gorg, a Badalona, gaudeixen d’un sostre temporal. És una solució que l’Ajuntament de Badalona ofereix per als tres propers mesos, després que l’alcalde Rubén Guijarro signés un decret d’emergència en què es parla de “persones en exclusió social severa”. El batlle socialista deriva la coordinació del dispositiu al regidor de Protecció a les Persones, David Torrents (JxCat), que continua reclamant un òrgan de coordinació entre administracions per afinar la solució. És ben conscient que malament va qui no pensa en l’endemà.

Ahir, un total de 44 persones van acceptar abandonar el carrer, sabedores que d’aquí a noranta dies tornaran a la casella de sortida. Un altre grup va rebutjar l’alternativa del consistori i va optar per mantenir-se a la intempèrie, a escassos metres de la nau que ara vigilen els treballadors d’una empresa privada de seguretat. L’alcalde va garantir que no permetrà aquests assentaments. Sembla difícil que es toleri la seva presència allà els propers dies, atès que ara ja se’ls ha ofert una alternativa. Ahir al matí, alguns afectats compartien la història de les seves vides. S’acompanyaven d’unes pertinences que tenen cabuda en un carretó d’anar a comprar o en una motxilla. Històries que glacen l’ànima. En Sidiki va arribar a Catalunya fa quatre anys, provinent de Guinea. Du un mòbil a la mà i ensenya fotografies seves, força recents, amb aspecte saludable i rialler. Són el testimoni gràfic dels diferents cursos que ha fet al llarg d’aquest temps per mirar d’integrar-se d’una manera digna a la societat. Se’l pot observar, per exemple, aprenent a conduir una petita grua. També certifica que ha assistit a un curs de 120 hores de català. El darrer document que exhibeix és un contracte de 40 hores que no pot signar perquè, segons explica, la seva documentació va caducar ara fa cinc mesos i està tenint molts problemes per renovar-la. La cara d’esperança que mostra en les fotografies s’ha transformat ara en amargor extrema. A molts dels ja exhabitants de la nau se’ls endevinen capes i capes de roba: dos pantalons, tres o quatre jerseis, dos parells de mitjons... I mantes que han anat acumulant gràcies a la mobilització ciutadana. Però la primera nit va ser molt gèlida i el fred va passar factura. El govern de Badalona insisteix a oferir-los a tots protecció des dels serveis socials, però un bon grapat en desconfien. N’han vist de tots colors. Les sis persones que dijous s’hi van atansar ja van tenir la possibilitat de passar la nit en un alberg, però la van rebutjar, segons fonts municipals, perquè estan cansats de tanta provisionalitat i d’anar d’un lloc a un altre com si fossin ramat.

“Jo treballava a Lleida, recollint fruita, però amb el coronavirus no em donen feina. Per això ara visc de pidolar i del que em dona la gent”, explica en Kevi Osan, un nigerià que malviu al Gorg i que ha deixat tres fills a la seva terra d’origen. Ell vivia des de feia dos anys a la nau del carrer Progrés. “Durant molt de temps, no havíem tingut cap problema amb els veïns, però darrerament ens van arribar persones que feien soroll o molestaven i ara tenim part del veïnat en contra”, relata. Per entrar en calor, l’Abdul fa voltes a la plaça amb una bicicleta atrotinada. És el més jove del grup. Només té divuit anys. Va arribar a Catalunya sent menor d’edat, però és difícil desxifrar si va passar per algun centre d’acollida perquè intenta despistar amb les respostes. Explica que a Lleida va obtenir el títol de l’ESO i que ara li agradaria tornar a estudiar. Per exemple, un grau de mecànica. A la plaça del Cotonifici, mentre alguns integrants del grup conversen amb periodistes, d’altres miren d’escalfar-se amb un bidó i un grapat de fustes. Aquells que hi romanen també disposen d’una cuina minúscula connectada a una bombona de butà. D’altres intenten que el temps passi una mica més ràpid i miren d’humanitzar la seva situació al voltant d’un jove que toca la guitarra i els arrenca algunes cançons. Entre la setantena de persones que habitaven de manera permanent la nau de la Sareb, també hi ha qui ha desaparegut i ningú sap on para. Se sospita que podrien haver trobat lloc en una altra nau ocupada. El problema de l’infrahabitatge no és exclusiu de Badalona i a tot el país hi ha naus com la del carrer Progrés, que algun dia serà una font de negoci.