Societat

Tàndem amb els municipis per abordar el sensellarisme

El govern aprovarà al febrer un document per coordinar l’atenció al territori i tancarà convenis amb partides específiques

Les entitats que atenen el col·lectiu, satisfetes d’aquest “primer pas”

La problemàtica de les persones sense sostre o les que malviuen en barraques, com en el cas de Montcada i Reixac, on fa una setmana van morir dues persones pel fum ocasionat per un foc quan intentaven escalfar-se, és una realitat “greu” que es repeteix en molts municipis grans. Així ho assenyalava la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, en una entrevista ahir a TV3, en què va assegurar que unes 11.000 persones a tot Catalunya estan vivint en assentaments o al ras. “No es pot solucionar només a escala municipal, hi han de participar totes les administracions: la Generalitat i, en alguns casos, l’administració de l’Estat”, va assegurar Cervera, que confia en el marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme que té previst aprovar el govern al febrer. El document ha d’establir les bases i la manera de treballar entre les administracions per concretar l’atenció als més vulnerables. “Ens hem de posar a treballar d’una manera conjunta, tenint en compte que cada assentament té característiques individuals”, hi afegia la consellera, que també es va referir al desallotjament de la nau ocupada a Badalona, on una quinzena de persones del centenar que es van quedar al carrer queden pendents de reallotjar. Cervera va assegurar que s’han posat a disposició de l’Ajuntament per buscar vies de solució.

Per al desplegament de l’estratègia contra el sensellarisme, el govern preveu una partida inicial de 12 milions d’euros per combatre la pobresa habitacional i 11 milions d’euros més a través de diversos ajuts per pagar subministraments d’energia (5,8 milions) i d’altres d’urgència social (5,2 milions). Segons va assenyalar ahir la consellera, no es tracta només de “falta d’habitatge”, sinó que existeixen problemes de salut i de salut mental, així com de falta d’ocupació o de formació, i per això el marc “facilitarà treballar de manera conjunta i holística amb tots els departaments”.

La conselleria ha tancat el conveni marc amb les entitats municipalistes i preveu introduir per primer cop dins del contracte programa de serveis socials, que manté amb els municipis de més de 20.000 habitants, una partida específica per al sensellarisme. El pla d’actuació prioritzarà les persones que viuen al carrer; en una segona fase, les que viuen en barraques o albergs, i en les següents, les persones que són susceptibles de ser desnonades o que viuen en un mateix habitatge, que la Generalitat ha xifrat en unes 50.000. Fins a 25.108 persones no tenen un habitatge segur perquè no poden pagar el lloguer o temen ser desnonades i 22.622 viuen en habitatges inadequats, temporals o no adaptats a la normativa.

LES FRASES

Ens estem començant a trobar amb tots els ajuntaments de més de 20.000 habitants
Violant Cervera
consellera de drets socials

LA XIFRA

Fer un primer pas és millor que res, però la urgència és la pobresa i el problema amb l’habitatge
Ferran Busquets
director d’arrels fundació
12
milions d’euros
inicials i 11 milions més preveu el govern com a ajudes d’urgència i per pagar subministraments d’energia.

“S’ha de voler veure i solucionar la pobresa”

Les entitats que atenen les persones sense sostre es feliciten pel pla que es vol impulsar i recorden que està damunt la taula des del 2017. El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, assenyala que el document del govern “és una versió reduïda” del plantejament original, però coincideix que “és millor que res”. Per Busquets, el més important és que els municipis “s’hi posin” i “vulguin veure i solucionar la pobresa”, que porta moltes persones a viure al carrer, les quals arrosseguen molts altres problemes socials més enllà de no tenir un sostre. “Si encara hi ha municipis on no es vol empadronar persones sense domicili fix, tenim un problema”, assenyala Busquets, que defensa que s’haurien de fer recomptes del nombre de persones que hi ha dormint al ras. Les entitats reclamen que s’habilitin espais poc massificats i que es facin recomptes a peu de carrer per conèixer la realitat dels que no tenen cap alternativa.

Abans de tancar l’any, la consellera de Drets Socials anunciava al Parlament un total de 151 milions d’euros del pressupost del 2022 amb l’objectiu d’impulsar l’estratègia integral per abordar el sensellarisme. Més enllà dels 12 milions inicials a través del contracte programa amb els ajuntaments, es destinaran ajuts al lloguer de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (120 milions d’euros) i els plans de pobresa energètica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una quinzena d’experts debaten al Palau d’Anglesola el present i futur del català

El Palau d’Anglesola

Estiu de rècord pel negoci de bars i hotels però “el pitjor” en condicions dels empleats

BARCELONA
el temps
servei meteorològic de catalunya

Baixa la temperatura

barcelona

La transhumància per recuperar els antics camins ramaders

ALFORJA

Veïns de Vilajuïga protesten perquè no els treguin el tren

Vilajuïga

Francesc Xavier Vila: “S’està treballant perquè dimarts les escoles sàpiguen què fer i hagin quedat protegides”

BARCELONA

#LAFUERZADEUNPAÍS, Correos apropa els seus serveis a pimes i autònoms

El mar s’ha endut un 15% de les platges metropolitanes

BARCELONA

Retiren la tutela als pares de dues noies a qui volien casar per la força

Barcelona