Barcelona honorarà els deportats als camps nazis
Un programa implica els instituts en la col·locació de les llambordes Stolpersteine
Hi ha 600 identificats
La ciutat de Barcelona ha posat en marxa un programa que té com a objectiu honorar la memòria dels veïns de la ciutat que van ser deportats als camps de concentració nazis. L’eix de la iniciativa és la implicació dels instituts de la ciutat, que participaran en l’estudi dels personatges, la localització del lloc on van residir per últim cop i la instal·lació d’una placa Stolpersteine.
Aquestes plaques tenen forma de llamborda, porten inscrit el nom de la persona i es posen davant la casa on va viure per últim cop. A Barcelona només hi ha una d’aquestes llambordes, davant l’entrada principal del Palau de la Generalitat, en record de Lluís Companys, i a tot el país n’hi ha 500.
Els instituts que participaran en la iniciativa són, de moment, el Francisco de Goya, el Quatre Cantons i l’institut XXV Olimpíada, amb la idea que el programa es vagi ampliant per arribar a més instituts.
En el programa també intervenen les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. Les amicals tenen identificats més de 600 noms de barcelonins que van acabar als camps de concentració, una xifra que podria arribar als 1.000.
Els nou primers homenatjats
Els primers nou ciutadans a ser homenatjats amb una llamborda Stolpersteine seran Lluís Vilar, que va morir el 7 de desembre del 1941 al camp de Gusen; Florián Ibáñez, mort al mateix camp de Gusen el setembre del 1941; Josep Fort Maluenda, que també va morir el 1941 al castell d’Hartheim; Carme Bautell, que va sobreviure al captiveri i va morir el 1976 a Perpinyà; Francesc Boix, que va morir a París el 1951 després de passar per Mauthausen; José Alcubierre, que també va sobreviure a Mauthausen; Sabatia Morand, una dona que va morir a Auschwitz el 1944; Ferran Massip, que va morir a Mauthausen, i Vicenç Vidrier, que va morir al camp de Gusen.
