Societat

Només el 10% de les tesis es fan en català

La llengua s’usa en el 70% de les assignatures de grau i en el 40% de les de màster

La diagnosi de les universitats és la base per engegar un pla per enfortir l’ús del català

Es vol consolidar com a llengua pròpia del sistema

El pla vol fer plenament efectiu l’ús del català

“El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de llurs activitats.” Així ho recull la llei d’universitats de Catalunya, que data del 2003 i que es regeix, pel que fa a l’ús de les llengües oficials, per la llei de política lingüística del 1998. La realitat, però, mostra que l’ús del català en l’àmbit universitari té marge de millora, sobretot a mesura que es van pujant esglaons: el català és present en el 70% de les assignatures dels graus, baixa fins al 40% en els màsters i apareix en un residual 10% en la presentació de les tesis. Amb l’objectiu de fer del català una llengua plenament acadèmica i contribuir a la seva normalització, el Departament de Recerca i Universitats va presentar ahir, en col·laboració amb les universitats, un pla per consolidar el català com a llengua pròpia en el sistema de coneixement. A l’acte de presentació, hi van assistir els rectors, els vicerectors i els membres del govern, una trobada qualificada d’insòlita per l’ampli consens que va aplegar.

En el conjunt del sistema, el 70,5% de les assignatures de grau s’imparteixen en català; el 26,8%, en castellà, i el 22,1%, en una tercera llengua. L’ensenyament en català puja lleugerament en el cas de les públiques –fins al 73,9%– i voreja el 90% en el cas de la universitat a distància (UOC). Baixa en canvi fins al 41,7% a la Ramon Llull (URL) i a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), privades d’iniciativa social –l’Abat Oliba no ha donat dades–. En els màsters, la dinàmica és similar, tot i que l’ús del català és menor que en els graus. En el conjunt del sistema, es fan en català el 39,8% de les assignatures de màster; el 37,9%, en castellà, i el 32,9%, en una tercera llengua (bàsicament l’anglès). El percentatge és similar a les universitats públiques, mentre que a la URL i a la UIC l’ús del català baixa fins al 15,2% i el de l’anglès puja al 52,8%. El cas de la UOC és radicalment contrari: el 90,1% de les assignatures de màster s’imparteixen en català; el 54,3%, en castellà, i l’1,4%, en una tercera llengua –la suma no és de 100 perquè una assignatura es pot impartir simultàniament en diverses llengües–. El panorama es capgira absolutament en la presentació de les tesis doctorals: un 54% es presenten en anglès i només un 10,3% en català. Això té a veure amb el fet que el 52% de tesis llegides són de doctorands de fora del sistema universitari de Catalunya. Els doctorands que sí que formen part del sistema català presenten la tesi en aquesta llengua en un 20% dels casos.

El director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement de la Generalitat, Xavier Quinquillà, va presentar aquestes dades, que es recullen per primer cop i que permeten “tenir una diagnosi acurada de la situació per avançar cap a un horitzó comú, tenint en compte l’heterogeneïtat del sistema de coneixement”. Aquest primer informe, elaborat per les universitats a petició del departament, revela també el nombre de queixes perquè els docents no respecten la llengua de docència que constava en la matrícula de l’assignatura. Són un total de 55, i relatives totes a assignatures que s’haurien d’haver impartit en català, un 0,1% del total d’assignatures. La Plataforma per la Llengua ha rebut en el primer quadrimestre del curs 115 queixes pel canvi de llengua, en el marc de la campanya La universitat en català, que va posar en marxa a finals d’octubre. L’entitat ha rebut també queixes d’estudiants als quals no s’ha deixat presentar un treball en català, o per falta d’oferta lingüística. Al conjunt d’universitats de parla catalana, les queixes recollides per l’entitat se xifren en 208 aquest curs.

Pla d’enfortiment

Amb aquesta diagnosi, el departament ha posat en marxa un pla d’enfortiment del català que es presentarà a l’abril, després d’un procés obert d’elaboració durant els propers dos mesos en què participarà la comunitat universitària i de recerca. El pla vol fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua vehicular en quatre àmbits: la docència, la recerca i transferència de coneixement, el context d’internacionalització i els espais de trobada i convivència. Pretén també garantir els drets lingüístics d’estudiants i docents i de tota la comunitat universitària i de recerca. Aquests drets inclouen el de rebre l’ensenyament en català. També vol millorar les competències lingüístiques d’alumnes i professors, augmentar l’ús del català en la recerca i transferència i enfortir els vincles entre les universitats de parla catalana, agrupades en la Xarxa Vives.

El departament ja ha fet algunes concrecions, establertes amb el compromís de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques –que agrupa vuit de les dotze universitats catalanes–. Passar del 70,5% al 80% de docència en català en els graus n’és una. Una altra és garantir la capacitació lingüística del professorat. En aquest sentit, el pla fa referència al compliment del decret 128/2010, que assenyala que el professorat universitari ha d’acreditar un nivell equiparable al C (actual C1). També es vol incidir en la millora dels coneixements i competències en la formació dels futurs docents de primària i secundària.

Es vol també incrementar l’ús del català en la recerca i la transferència del coneixement, en què l’anglès ha esdevingut llengua franca. Per aconseguir-ho, es planteja incentivar l’ús del català en les tesis doctorals i fer un pla d’acollida lingüística per al personal investigador internacional. Es vol ampliar aquest pla d’acollida en origen, és a dir, fer que pugi el nombre d’estudiants internacionals que adquireixen coneixements de català als seus països amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i la Xarxa de Casals Catalans a l’estranger. El pla pretén, en definitiva, que el català sigui el nucli de la vida universitària, al voltant de la qual es desenvolupin les activitats docents i de recerca. El departament està elaborant, paral·lelament, un pla per enfortir les competències en terceres llengües. “No volem competències entre llengües, sinó competències en totes les llengües”, va assegurar el director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement.

El pla per enfortir el català a les universitats arriba poc després del que vol promocionar l’ús de la llengua en escoles i instituts i coincidint amb el Pacte Nacional per la Llengua. El pacte vol dissenyar una política lingüística més transversal i participativa per augmentar el coneixement de la llengua i facilitar-ne l’ús. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va recordar que “el català viu un moment delicat en molts àmbits, especialment en l’ús que en fan els joves”. En aquest context, el departament se sent “interpel·lat a intervenir-hi, a fer una diagnosi de la situació i a aportar solucions” amb mesures per enfortir la llengua. La consellera va reconèixer el consens del món universitari a l’entorn de la defensa de la llengua i la tasca que fan els serveis lingüístics de les universitats.

LES FRASES

El foment de la presència i l’ús del català és perfectament compatible amb la internacionalització
Gemma Geis
CONSELLERA de Recerca i Universitats
Sense el català com a llengua acadèmica, el català no serà una llengua completa
Francesc Xavier Vila
Secretari de Política Lingüística
El català ha de ser una llengua usada de manera natural en tots els aspectes
Teresa Cabré
Presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans
Les universitats, la societat civil i el govern apostem per reforçar el català com a llengua acadèmica
Joan Guàrdia
Rector de la Universitat de Barcelona

Una llengua compatible amb la internacionalització

Rosa M- Bravo

Un dels factors que fan caure el pes del català a la universitat és la creixent internacionalització i l’alta presència d’estudiants estrangers que cursen màsters a Catalunya. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va defensar que “el foment de la presència i l’ús del català és perfectament compatible amb la internacionalització del sistema universitari i l’ús de les terceres llengües”. És una qüestió que va sorgir també durant el debat que va acompanyar la presentació del pla d’enfortiment del català, així com la presència del català en la recerca. La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, va considerar que no s’usa el català de manera òptima en la investigació per una qüestió de “temps i efectivitat, per costum i perquè hi ha una llengua franca”, l’anglès. Però qui es pensa això “no sap que totes les llengües són capaces d’expressar-ho tot”, va dir, i va alertar que renunciar al català “té les seves conseqüències”, també en forma de pèrdua de terminologia.

El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va recordar que “la condició de llengua acadèmica és un requisit per arribar a ser una llengua normalitzada, apta per a tots els usos”. La distinció entre llengua franca i llengua acadèmica és “un estira-i-arronsa”, va reconèixer. “Sense el català com a llengua acadèmica, el català no serà una llengua completa, i sense el català com a llengua completa, el seu futur està com a mínim en perill”, va concloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona