El govern impulsa un pacte nacional contra les violències masclistes

El mes de juny de l’any 2017, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va anunciar per primer cop la tramitació d’un pacte nacional contra les violències masclistes a Catalunya. Però, tot i que el setembre del 2018 la seva successora en el càrrec, la consellera Elsa Artadi, va presentar un pla de treball per avançar cap a aquest pacte nacional a la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM), màxim òrgan de coordinació interinstitucional en la lluita contra la violència masclista, no ha estat fins ara que la proposta s’ha fet realitat. Ahir, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va anunciar per fi la creació d’aquest pacte, que no és un acord programàtic, sinó més aviat una declaració d’intencions i la voluntat política manifesta de tots els que ho subscriuen –govern, ens locals, grups parlamentaris, agents socials i entitats–de “blindar el consens social per avançar en la garantia del dret de les dones a viure lliures de violències masclistes” i també de “consolidar l’ús de conceptes recollits en lleis pròpies i tractats internacionals”.

“El pla pretén fer de la lluita per l’erradicació de les violències masclistes una qüestió de país”, va assegurar Verge, que va voler deixar clar que aquest pacte “no és una rèplica del pacte d’estat, perquè aquí ja tenim un programa específic i moltes accions dotades de pressupost”, sinó que més aviat és “un impuls polític en un moment en què s’està produint una ofensiva contra els drets de les dones i el col·lectiu LGTBI per part de partits antidrets i antigènere”. Així, el pacte neix amb l’impuls del Departament d’Igualtat i Feminismes i el suport dels grups parlamentaris –amb l’excepció de Vox–, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Micropobles de Catalunya, els principals agents econòmics i socials del país (UGT, CCOO, Ustec, Intersindical-CSC, Pimec i Foment del Treball) i el Consell Nacional de Dones de Catalunya.

Verge va destacar que el pacte vol ser “sòlid, propi i corresponsable”. I que es valdrà de dos instruments: una taula impulsora, de la qual forma part també la CNVM, i una subcomissió dins la comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament, que promourà les reformes legislatives necessàries per adaptar-se a convenis internacionals, com el d’Istanbul. I un acord de corresponsabilitat que ha de ser un compromís dels agents implicats que qualsevol violència en l’àmbit públic no ha de quedar sense resposta, “perquè la no resposta és violència institucional”. I també per enfortir el treball transversal i garantir recursos per a la prevenció, l’atenció, la recuperació i la reparació. També es plantegen canvis en el decret que regula la CNVM perquè sigui el màxim òrgan de coordinació de polítiques públiques contra les violències masclistes.