Societat

Pressió per la falta de caixers

Amb la meitat de municipis catalans sense accés a efectiu, l’administració comença a assumir que ha de lluitar contra l’exclusió financera

El Vendrell apujarà els impostos als bancs que no atenguin presencialment els avis

A Catalunya hi ha 443 municipis sense oficina bancària ni caixer
Correus instal·larà 184 caixers a les seves oficines catalanes

El poble empordanès de Navata, que havia arribat a tenir quatre oficines bancàries, va perdre l’última sucursal el 2020, però la gran sorpresa va ser que l’any passat, sense previ avís, va desaparèixer també el caixer automàtic. La pandèmia ha accelerat l’ús del diner de plàstic i solucions de pagament instantani com ara Bizum han donat nous arguments a la banca per continuar reduint la seva estructura comercial, procés iniciat durant la crisi financera del 2008 i accelerat amb les grans fusions del sector. Mentre registrava beneficis rècord, a Catalunya la banca ha tancat més de 5.000 oficines en dotze anys –el 64%– i, segons un informe del Banc d’Espanya, dels 947 municipis catalans, n’hi ha 443 que no disposen d’un caixer automàtic (encara menys d’una oficina bancària), el que significa que 210.000 persones no poden retirar diners en efectiu al lloc on viuen. La tendència va a l’alça i deixa cada cop més col·lectius exclosos, sobretot la gent gran. La bretxa digital està impactant en la qualitat de vida dels avis i àvies i la pressió ciutadana –a la qual s’han sumat organismes com el Síndic de Greuges o el Banc d’Espanya– està provocant canvis en l’administració, que comença a assumir que fiscalitzar l’estratègia comercial de la banca o fins i tot impulsar mesures per evitar que els col·lectius vulnerables quedin desatesos entra dins de les seves obligacions.

Al Vendrell han decidit tirar pel dret, i l’Ajuntament acaba d’aprovar una moció del grup municipal de Primàries per penalitzar els bancs i caixes que no atenguin personalment la gent gran. Ho faran encarint la taxa d’ocupació de la via pública, impost que les entitats financeres paguen pels seus caixers. La moció demanava apujar-la dels 848 euros als 10.000, però finalment l’import concret el fixarà la comissió d’estudi que s’ha creat. Josep Maria Llasat, portaveu de Primàries, pronostica que la seva pionera iniciativa s’estendrà a altres localitats, perquè ja han rebut trucades d’ajuntaments com ara els de Granollers, Cunit i Figueres.

El gran canvi dels darrers anys és que la desaparició d’oficines i caixers ja no només afecta pobles petits de zones rurals sinó tot tipus de localitats, fins i tot barris de la capital catalana. Com explica Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en tres anys s’ha reduït un 40% el nombre de caixers automàtics que estan a la via pública de la ciutat, i s’ha passat dels 1.214 del 2018 als 717 actuals. L’Ajuntament està treballant en solucions, i la principal és cedir espais en equipaments municipals com ara casals de gent gran, centres cívics o biblioteques perquè s’hi instal·lin caixers. Es farà una prova pilot en els propers tres mesos.

Servei bàsic

Collboni reflexiona que els caixers no tenen consideració de servei públic i per això no es pot obligar la banca a posar-ne, però destaca que “la realitat és que sí que fan una part de funció de servei públic”, de manera que “és necessari buscar solucions”. Cada cop hi ha més veus –i més autoritzades– que llancen missatges en aquesta direcció. El Síndic de Greuges de Catalunya va anunciar el mes passat que investigarà d’ofici l’impacte social que el tancament d’oficines té en la població més vulnerable. El defensor del poble assenyala que el 12% de la població té problemes per accedir als serveis financers, i deixa clar que són “d’interès general” i, per tant, l’administració ha de garantir que totes les persones els tinguin a l’abast.

El govern espanyol sembla que ha començat a posar fil a l’agulla, tot i que caldrà veure quin és el grau de pressió real que acaba exercint sobre el sector financer. Aquesta setmana, a iniciativa d’ERC, el Senat ha aprovat crear una ponència per recollir propostes contra l’exclusió financera al món rural. La vicepresidenta i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, es va reunir fa dues setmanes amb el sector bancari per exigir “la inclusió financera de tota la societat”. Les dues grans patronals, l’Associació Espanyola de la Banca i la CECA –que agrupa els bancs i fundacions provinents de caixes d’estalvi–, s’han compromès a presentar noves solucions per garantir l’atenció a la gent gran.

En declaracions a aquest diari, el portaveu de la CECA Alberto Aza ha explicat que “el canvi en els hàbits de consum dels clients provocat per la digitalització, l’aparició de nous competidors digitals, la despoblació del medi rural i el perllongat entorn de tipus d’interès negatiu que ha comprimit dràsticament els marges d’intermediació” són les principals causes que han obligat les entitats a “apostar per la digitalització i, a la vegada, optimitzar la seva capacitat instal·lada”. De tota manera, la CECA destaca que l’Estat espanyol continua sent el segon soci de la zona euro amb més oficines per habitant: 43 sucursals per cada 100.000 persones.

Segons Aza, el sector financer és conscient de “la vulnerabilitat de la gent gran davant el vertiginós avenç de la digitalització”, i per això està impulsant fórmules per posar-hi remei, com ara personal específicament format per atendre les necessitats d’avis i àvies, l’adaptació de caixers i apps per facilitar-ne l’ús, agents financers que es desplacen a diferents municipis per donar servei uns dies a la setmana o, més recentment, “solucions innovadores” com el cashback, que permet la retirada d’efectiu en establiments comercials i altres agents no bancaris com les oficines de Correus. De fet, a Catalunya Correus ja té caixers a nou poblacions –entre elles Viladecans, Lleida i Bellvís– i n’instal·larà 184 més en els propers tres anys.

Les entitats financeres consultades també defensen que estan fent esforços per donar cobertura a tothom. Fonts de CaixaBank han assegurat que a l’àmbit rural el grup “busca les millors fórmules per adaptar el seu servei, com oficines d’un sol empleat, oficines que depenen d’una sucursal situada en una població propera i obre alguns dies a la setmana o oficines mòbils”. Fonts del Banc Sabadell assenyalen, a més, que en la pràctica totalitat de pobles on el grup té presència, com a mínim es manté el caixer i a més amb dispositius d’última generació que permeten fer moltes operacions, com ara pagar impostos.

Al País Valencià, la Generalitat ha decidit actuar pel seu compte i instal·larà en els propers tres anys 135 caixers automàtics en zones despoblades. Invertirà 8 milions en aquest pla, inèdit a l’Estat. A Catalunya, fonts del govern admeten que la falta d’oficines i caixers és “una problemàtica creixent”, i per això el Departament d’Economia està estudiant solucions que s’han posat en marxa arreu per valorar els resultats i, “si s’escau, engegar possibles actuacions públiques”.

Negociant sols

Mentrestant, els municipis afectats fan el que poden. A Llanars (Ripollès), l’Ajuntament ha decidit assumir el cost del servei de caixer, i després d’invertir gairebé 50.000 euros en l’adaptació del local on l’instal·laran, pagarà entre 1.000 i 1.200 euros al mes per mantenir-lo. L’alcalde, Amadeu Rosell, lamenta que sigui el consistori el que se n’hagi de fer càrrec però considera que és un servei “imprescindible” per al poble. A Navata, porten des del març de l’any passat sense caixer. En votació popular, la població va rebutjar pagar els 12.000 euros anuals que havien d’assumir si el volien mantenir. A Arnes, un agent financer col·laborador atenia els 500 habitants d’aquest poble de la Terra Alta dos dies a la setmana, però s’estan a punt de quedar sense servei perquè al maig es jubila i el banc ja els ha avisat que tancarà la sucursal i també el caixer. Estan mirant possibles alternatives amb les entitats financeres, negociant sols amb la gran banca.

LES FRASES

Pagarem uns 1.000 euros al mes per tenir caixer, tot i que no ho hauríem d’assumir nosaltres
Amadeu Rosell
alcalde de llanars
Cedirem espais en equipaments municipals per tenir més caixers; ara farem la prova pilot
Jaume Collboni
tinent alcaldia ajuntament Bcn

‘Soc gran però no idiota’, la campanya viral

“Ara gairebé tot és per internet... i no tots ens entenem amb les màquines, no ens mereixem aquesta exclusió, per això estic demanant un tracte més humà en les sucursals bancàries.” És part del contundent missatge de la campanya Soc gran però no idiota, iniciada a la plataforma Change.org per Carlos San Juan, un jubilat valencià que denuncia la falta d’atenció de la banca cap a la gent gran. Les seves peticions, entre elles la de cites presencials per atendre els avis i àvies, han aconseguit més de 550.000 signatures. L’èxit de la iniciativa l’ha portat a reunir-se amb representants del món polític i financer com el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. El jubilat va qualificar de “cordial” la trobada amb el governador però va trobar a faltar que li parlés de “mesures concretes” per solucionar el problema.

En la primera meitat del 2021, recorda San Juan en la seva campanya, els cinc bancs espanyols de l’Íbex-35 van guanyar més de 10.000 milions. “Per això, fer les sucursals més accessibles no sembla una inversió impossible de plantejar, aquesta petició és factible al 100%, i en una població envellida com la nostra, serem molts els clients que ens en podrem beneficiar”, reivindica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol i algun ruixat

Barcelona
SOCIETAT

Troben 93,4 kg de marihuana amagada a la càrrega d’un camió a la Jonquera

Societat

Mn. Carles Sánchez serà ordenat prevere aquest diumenge 2 d’octubre a la Catedral de Girona

Girona
societat

73.826 infants i joves participen a les activitats de lleure educatiu durant aquest estiu

Girona

Batlle diu que les mesures estan en “revisió continuada”

Barcelona

Calada del túnel de la variant d’Anglès

Anglès
Societat

La fundació Les Voltes obre una nova llibreria a Girona

Girona

Comença la vacunació de la quarta dosi de la covid

L’Hospitalet de Llobregat
SOCIETAT

Un acusat accepta 4 anys de presó

Girona