Rerepaís amb dèficit de serveis
Desenes de pobles de Catalunya no disposen encara de serveis bàsics
El dèficit d’espais per viure és un dels principals problemes
Alguns municipis s’agrupen per defensar els seus interessos
Arran de la pandèmia es va posar de moda el concepte de “la ciutat dels 15 minuts”, un model urbanístic que proposa tenir tots els serveis bàsics coberts a menys de 15 minuts de casa per reduir la mobilitat. Mentre els debats al voltant d’aquest model se succeeixen arreu del món, encara hi ha centenars de pobles només a Catalunya amb mancances evidents de serveis essencials i infraestructures comunes a les ciutats. El desequilibri demogràfic també és un desequilibri en la cobertura de les necessitats i que acaba repercutint en un desequilibri en la igualtat d’oportunitats. Com si es tractés del dilema de “l’ou o la gallina”, l’èxode rural i la falta de serveis a les zones poc poblades s’han d’entendre com un efecte causa-conseqüència de la situació actual.
Des de l’inici, els moviments des dels pobles cap a les ciutats s’han fet buscant una comoditat que les zones rurals no oferien, i el fet de no actuar per tal de compensar-ho ha fet créixer any rere any la desigualtat entre les diferents zones del país. La fotografia actual mostra ciutats superpoblades amb tot tipus de serveis ben a prop de casa i pobles on amb prou feines arriba la cobertura de telèfon. En quin estat es troben molts pobles del país en matèria de serveis bàsics?
Habitatge
“Hi ha persones que volen venir a viure al nostre poble, però no tenim lloc”, explica Anna Salla, alcaldessa de Maldà, un poble d’uns 250 habitants a l’Urgell. Sembla que la gran problemàtica del despoblament sigui la gent que marxa, però també ho és la gent que no pot arribar. En pobles com Maldà, hi ha moltes cases privades que s’utilitzen només unes setmanes a l’any o que –en alguns casos– ja fa molt temps que són tancades. Molts dels propietaris no les volen vendre i l’Ajuntament no pot oferir habitatge públic. A més, hi ha cases molt malmeses i no és factible reparar-les a causa de l’escassetat pressupostària d’aquests pobles. Tot i ser un problema de Maldà, aquest patró es repeteix en molts altres municipis de Catalunya. “Hi ha alcaldes i alcaldesses que m’expliquen que voldrien rehabilitar edificis, però només traient la runa de dues parcel·les ja es gasten la meitat del pressupost en urbanisme de tot l’any”, explica el secretari del Departament de Territori, Xavier Fornells. El procés d’adquisició d’habitatge públic per part dels consistoris és lent. “Estem aconseguint rehabilitar una casa i convertir-la en dos habitatges”, celebra Carme Ferrer, alcaldessa de Senan, un municipi de tan sols 50 habitants a la Conca de Barberà. Des de l’Ajuntament de Senan, també han hagut de dir que no a diverses persones que volien començar a desenvolupar el seu projecte personal al poble. Hi ha iniciatives de la Generalitat per tal de donar solució a aquest problema, però de moment la majoria de projectes es troben en fase pilot. El poble de Maldà és un dels beneficiats.
Al poble de Maldà tampoc tenen coberts els serveis bàsics, i tenen pocs espais municipals. La ciutat de referència és Tàrrega, a uns 20 minuts en cotxe. Pel que fa al transport públic, és “molt justet”, tal com explica l’alcaldessa. “Podem utilitzar un bus un cop al dia per anar fins a Tàrrega i, des d’allà, fins a Barcelona, però poca cosa més”, exposa Salla
Un altre grup de treball que es va crear amb el mateix objectiu és Eines de Repoblament Rural, que actua com a lobby de pressió. “Només tenim set mesos de vida, però ja s’han adherit al projecte més de 500 municipis de menys de 2.000 habitants”, explica el president del grup, Jaume Gilabert.
