El llast de la tradició
La igualtat de gènere avança molt a poc a poc als principals països asiàtics, amb reticències seculars
La generalització de les xarxes socials i internet ajuden a denunciar i difondre casos d’abusos contra les dones que s’atreveixen a fer-los públics
La població femenina representa dos terços dels pobres de tot Àsia
La diversitat social i cultural d’un cap a l’altre d’Àsia és una de les principals característiques de la regió. Al llarg del continent asiàtic podem trobar tribus i cultures fortament controlades per homes. Igualment, n’hi ha d’altres d’arrel matriarcal. A diferència d’Europa, de l’enorme quantitat de llengües i cultures que formen Àsia en deriva una diversitat que, malgrat que existeixin estats gegants que marquen tendències, fa difícil establir-ne una de general. Malgrat tot, existeix.
Evolució socioeconòmica
Tot i que en els principals països asiàtics hi ha una tendència a una certa igualtat en l’àmbit socioeconòmic, les dones representen dos terços dels pobres de tot Àsia. Segons diversos informes avalats per les Nacions Unides, la inseguretat econòmica forma part d’un cicle de desavantatge per a les dones. Sovint està causat per la discriminació en l’ocupació i l’educació, especialment en els països del sud-est asiàtic. La covid-19 que es va originar i estendre en primer lloc a Àsia no ha fet res més que empitjorar la situació incrementant les desigualtats socials i de gènere.
Treball
Si en països com Corea del Sud, la Xina o el Japó les dones tenen un accés al treball relativament fàcil i una situació similar a la dels països occidentals, a moltes parts d’Àsia les dones treballen en una agricultura insostenible per pocs diners. A més, l’ocupació a l’estranger de dones asiàtiques en el sector informal, especialment com a treballadores domèstiques, és un àmbit que preocupa cada vegada més a les organitzacions de drets humans. Malgrat la seva contribució econòmica i social tant als països d’origen com als de destinació, les treballadores immigrants estan subjectes a pràctiques discriminatòries, violacions dels drets laborals i fins i tot humans.
Lideratge polític
En aquest àmbit de poder, el creixement de la presència femenina ha estat lent però estable: si l’any 2000 només un 13% dels escons dels parlaments nacionals estaven ocupats per dones, actualment representen poc més del 20%. El progrés en la participació política de les dones s’ha produït a un ritme desigual. Així, tot i que en regions com ara l’est i el nord-est asiàtic estan millor –amb una representació del 22%–, el progrés ha estat molt feble en els darrers vint anys. I això que alguns països proposen quotes parlamentàries per a dones.
Educació
Tot i la paritat educativa als països asiàtics més desenvolupats, les dones de 15 a 24 anys tenen menys probabilitats que els homes d’estudiar, treballar o formar-se, en la majoria de països asiàtics. Malgrat que el nombre de nenes i dones que han accedit a l’educació a la regió ha augmentat substancialment en les primeres dues dècades del segle XXI, hi continua havent reptes importants en bona part dels països.
Justícia
El continent asiàtic és un dels que tracten la lluita contra els abusos sobre les dones de manera més banal. Malgrat que la generalització de les xarxes i internet han ajudat a denunciar i difondre casos d’abusos, la justícia massa sovint encara deixa sense càstig els violents i assetjadors. Les dones a la Xina –i també en alguns casos al Japó– sovint poden tenir nombrosos problemes si decideixen parlar públicament després d’haver patit una agressió. En múltiples casos d’alt perfil, especialment durant el breu moviment #MeToo de la Xina, les víctimes van ser demandades pels homes que suposadament les assetjaven. Algunes fins i tot han estat objecte d’assetjament en línia i censurades pel fet de parlar dels seus casos.
