La palanca educativa
En un continent on més de la meitat treballen en l’economia informal, les africanes són pilars de l’ingrés familiar però cobren menys tot i estar més formades
El nombre de representants polítiques creix, però lluny de la paritat
Encapçalen el percentatge de violència masclista al món i 200 milions pateixen mutilació genital
Pràcticament tots els estats africans s’han compromès en polítiques per impulsar la igualtat de gènere. El continent fa anys que hi treballa i, ja el 2005, la Unió Africana va adoptar l’anomenat Protocol de Maputo, que remarca que els drets de les dones són també un dret humà. Com a tal, compromet els estats signants a garantir la participació de les dones en els processos polítics, la igualtat social, el control de la salut sexual, i a combatre les mutilacions genitals. Ara bé, malgrat que el protocol va significar un pas important, la implantació efectiva d’aquests drets no és encara una realitat completa, i encara menys transversal, a tot el continent. Conflictes bèl·lics com els del Iemen, el Sudan del Sud o Etiòpia agreugen la violència contra les dones.
Situació socioeconòmica
Àfrica és un continent de contrastos, però els índexs de pobresa continuen sent més elevats que en altres indrets del planeta. Moltes africanes són la principal font dels ingressos que entren a la llar, en un continent on la família és l’estructura social bàsica. Malgrat aquest preeminent paper laboral, la feina de la majoria de les africanes és invisibilitzat, ja que tenen llocs de treball precaris, sous baixos i feines en règim informal. L’agricultura continua sent el principal mitjà de vida en grans zones del continent, però mentre les dones fan el 66% d’aquest treball sols en perceben l’1% dels beneficis, segons Oxfam Intermón. El sou mitjà a l’Àfrica s’havia incrementat en les darreres dècades, però va decaure un 5% entre el 2014 i el 2017, segons el darrer informe de l’Organització Internacional del Treball. Per a l’esperança i malgrat el baix percentatge d’assalariats africans, les dones són més joves i formades que els seus companys de feina, però cobren menys. Elles treballen sobretot en el sector públic i els serveis socials.
Lideratge polític
La mitjana de dones assegudes a les cambres parlamentàries de l’Àfrica subsahariana eren un 23% sobre el total el 2018, segons un estudi de la Unió Interparlamentària. Fins fa relativament poc, les dones ocupaven ministeris o altres càrrecs de responsabilitat sobretot en qüestions relacionades històricament amb les dones, com ara la família o els afers socials. Malgrat això i en sols un any, l’informe detecta un 30% més de dones ministres de Defensa, un 52% més a Finances i un 13% més de titulars d’Afers Exteriors. Els països amb un major percentatge de dones ministres són Ruanda (51%), Sud-àfrica (48%), Etiòpia (47%) i les Seychelles (45%). El més baix, el Marroc (5%). Ruanda és líder mundial de dones al parlament, amb un 61%. Segons l’ONU, les barreres culturals que impedeixen l’avanç de les dones en representativitat són la menor probabilitat de rebre educació, així com barreres administratives per poder presentar-se a ocupar càrrecs polítics.
Sanitat
Les dones de la regió africana tenen més probabilitats de morir per malalties transmissibles (per exemple, VIH, tuberculosi i malària), afeccions maternes i deficiències nutricionals que les dones d’altres regions. A escala mundial, es creu que uns 468 milions de dones d’entre 15 i 49 anys (el 30% de totes les dones) són anèmiques, i la majoria d’aquestes viuen a l’Àfrica (48-57%), segons l’OMS. A causa d’una situació de major desigualtat i pobresa que en altres regions mundials, les africanes tenen una major incidència de malalties femenines com ara el càncer de coll uterí. Tot i poder-se prevenir mitjançant la vacunació de les nenes, és el segon càncer més comú entre les africanes i que les afecta sis cops més que a les nord-americanes. La raó és que no s’identifica ni es tracta fins que ja està molt avançat, segons l’oficina africana de l’OMS. Per fer-hi front, com en altres malalties, cal bastir estratègies per millorar les condicions generals de vida de les africanes. També afrontar els factors culturals i socioeconòmics que limiten el cribratge del càncer.
Justícia
La covid ha frenat el procés d’erradicació de la mutilació genital femenina, segons la Comissió Europea. Afecta uns 200 milions de dones i nenes a l’Àfrica subsahariana, però també 600.000 europees que n’han estat víctimes, mentre 180.000 nenes en 13 països de la UE podrien ser sotmeses a aquesta brutalitat. Les africanes són les que més pateixen violència de gènere, un 33% el 2018. En comparació, a l’Estat espanyol en són el 15%.
