Coordinació contra el tràfic de persones

L’onada de persones refugiades provinent d’Ucraïna i amb un relaxament de mesures motivat per l’emergència de l’atac a un territori proper dins dels esquemes de l’OTAN i la Unió Europea (UE), pot afavorir situacions abusives de tràfic de persones de què diverses organitzacions no governamentals ja havien alertat, i que la Creu Roja ja ha denunciat aquesta setmana a Catalunya. Però els mecanismes de l’administració per combatre les màfies, o mers desaprensius que aquests dies es confonen enmig de la caravana de conductors solidaris que travessen el continent, ja eren migrats. I el Consell de l’Advocacia Catalana reclama una acció coordinada perquè el flux de refugiats –fonamentalment dones i menors– passi per un sedàs que eviti danys col·laterals als del conflicte bèl·lic, com ara la prostitució o el “nou esclavatge contemporani” de feines domèstiques o laborals abusives, en paraules del president de l’ens, Joan Ramon Puig.

En una jornada centrada en l’amenaça, a la seu del Col·legi d’Advocats de Girona, Puig va prescriure ahir la prevenció i detecció precoces com a receptes per a les administracions. I la directora general per a l’erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat, Laia Rosich, va avançar que faran canvis en els protocols i la normativa en pro d’una major coordinació interdepartamental a l’administració, i la implicació del teixit associatiu en la prevenció i per possibilitar que les persones que pateixin abusos s’escapin de les xarxes i es reinsereixin. Fins ara, bona part de la feina se centrava a preveure només les sancions als malfactors, ja detallades, però amb difícil control.

Puig, degà també del Col·legi d’Advocats de Figueres, posava com a exemples de la insuficiència de la legislació el fet que està molt centrada en la perspectiva d’estrangeria. Dins d’aquesta mirada, anys enrere diverses actuacions contra màfies de prostitució a l’Alt Empordà havia acabat amb les dones sotmeses expedientades pel fet de no tenir documentació vigent, i amb la condició d’haver estat víctimes de tràfic de persones en un segon terme. Per Puig, l’opció d’incrementar el control fronterer –que a més depèn de l’Estat i amb pocs efectius– entorpiria moviments en l’espai Schengen. I aposta, en la línia de Rosich, que les entitats alertin i l’advocacia disposi d’eines legals per actuar.

El director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat, Adam Majó, va defensar el pes de tractats internacionals per bastir causes judicials. Però també va lamentar el fet que hi ha “passaports dèbils, o de segona”, en què algunes nacionalitats tenen menys oportunitats i “la loteria del lloc de naixement pot condicionar la vida futura”.