Veïns de deu barris perifèrics senten poca pertinença a Girona

Una investigació de 41 estudiants del grau de comunicació cultural de la Universitat de Girona (UdG) –29 noies i 12 nois– ha posat al descobert el poc sentiment de pertinença dels residents en deu barris perifèrics de la ciutat. És una de les conclusions de l’ Observatori dels Drets Humans als barris de Girona, un projecte del grup de recerca de comunicació social i universitat, que va ser presentat ahir al saló de descans de l’ajuntament.

Un reportatge (documental) analitza les realitats de deu barris en què sorgeixen ocupacions d’habitatges, talls de llum –a Torre Gironella–, delinqüència i dificultats, fins i tot, “per menjar”, detalla una responsable del sud del barri de Sant Narcís. El recorregut fa parada als barris de Pont Major, Germans Sàbat, Montjuïc, Santa Eugènia, Can Gibert, Sant Narcís, Torre Gironella, Les Pedreres, Vila-roja i Font de la Pólvora.

Durant aquest curs universitari hi ha hagut, a més, sis-centes enquestes –va detallar el coordinador digital Francesc Casadellà–, entrevistes amb responsables d’associacions veïnals i directors de centres educatius i una anàlisi del tractament a col·lectius com les persones immigrades o del col·lectiu LGTBI en tres mitjans escrits diaris. Per Lluís Costa, professor de l’assignatura llengua i mitjans de comunicació, que ha dirigit l’observatori, “la gent dels barris se sent molt del seu barri, però noten un abandonament de la ciutat”. Costa és el director científic del Campus de Comunicació Cultural i Corporativa de la UdG.

L’Observatori ressegueix l’experiència d’ Itineraris per barri s, que ja s’havia endinsat en altres sectors més enllà del Barri Vell. El reportatge i tota la documentació de l’observatori, amb les entrevistes enregistrades, es pot veure al web: www.dretshumansgirona.csii.cat.

Una de les estudiants de la UdG que han participat en l’Observatori dels Drets Humans és la Raquel Borrego, que és de Banyoles i que treballa a Girona com a integradora social. Explica que la gent no hi pensa, en la vulneració diària de drets. Esmenta el dret a treballar, a una vida digna i a l’habitatge. Juntament amb tres companyes, ha analitzat la realitat de Santa Eugènia, “un barri amb gent de classe treballadora, població immigrada i un percentatge molt alt de famílies nombroses”. Borrego va participar en l’acte de presentació, igual que Pau Alquézar i Núria Pou.

L’Ajuntament ha acompanyat la creació de l’Observatori de Drets Humans. La regidora de Ciutadania i Dinamització del Territori, Maria Àngels Cedacers (ERC), ho explica: “Som conscients de la realitat, però aquesta experiència ens serveix per veure, amb mirada crítica, què podem fer per millorar en llibertat i en mirada inclusiva.”

Cedacers va ser a la presentació, igual que la secretària general de la UdG, Cristina Sánchez Miret, i Joan Tamayo, membre de l’Observatori de Drets Socials de Terrassa. Tamayo, que ha col·laborat en el projecte, va recordar que els veïns enquestats estan allunyats del concepte de “dret de ciutat”, un dret emergent, va dir.