Societat

Un parc en una pedrera

Protecció

El Departament de Cultura treballa per fer dels Clots de Sant Julià –una antiga pedrera de Forallac– un gran parc arqueològic

L’Ajuntament es mostra satisfet i destaca que ajudarà a donar-lo a conèixer

S’hi han trobat vestigis preromans i romans

L’Ajuntament de Forallac aplaudeix la decisió de la Generalitat de convertir els Clots de Sant Julià, una antiga pedrera del municipi, amb vestigis preromans i romans, en un parc arqueològic. El Departament de Cultura ja està portant a terme els primers treballs, amb una neteja i desbrossament de tot l’espai. L’alcalde, Josep Sala, es mostra satisfet per una decisió que representa un pas molt important per convertir aquest espai “en un entorn que serveixi per difondre el patrimoni del municipi”. A més, segons Sala, serveix per reforçar encara més la resolució del 2013 que el va catalogar, finalment, com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). Els treballs que s’hi han dut a terme han consistit en l’arranjament dels camins o vials existents, així com l’obertura de camins o vials nous, i anivellaments de finques o parcel·les, entre altres actuacions. Segons Sala, “aquestes actuacions eren imprescindibles per poder fer més accessible i visible aquest espai, a més de fer-lo més segur”.

Polèmica

La declaració de BCIN, però, no va ser fàcil. SOS Empordanet va acusar l’Ajuntament de posar pals a les rodes a aquesta declaració màxima de protecció. De fet, l’expedient de BCIN va arribar a caducar per un defecte de forma. La planta de transferència de residus que s’hi va fer a tocar va tensar les relacions. El 2004 els ecologistes van presentar la proposta de fer a la planta un centre d’interpretació. L’alcalde sempre ha negat les acusacions i ha destacat que des del govern “sempre s’ha treballat per preservar el patrimoni”.

Orígens protohistòrics

Els orígens dels Clots són incerts, si bé s’hi han fet troballes romanes i preromanes, per bé que encara no s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica en profunditat. La preservació del lloc, doncs, és bàsica per a l’estudi de les tècniques extractives de la primera arquitectura local empordanesa i de la Mediterrània nord-occidental. El conjunt és un complex de cavitats, algunes de fins a 10 metres de fondària, excavades a la roca. S’ha especulat que les muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d’Ullastret o Empúries podrien haver estat bastides amb la pedra dels Clots i es creu que amb aquesta pedra es va construir el poble de Peratallada. També hi ha qui diu que en aquest espai hi va haver una població fixa, que fugia del poder romà o àrab, dedicada a l’ensenyament de la religió cristiana.

L’historiador Joan Badia i Homs sosté que científicament ha quedat demostrat que els Clots de Sant Julià són una pedrera que va ser explotada des de la protohistòria fins a l’època medieval; és a dir, és ibèrica, romana i medieval. Badia i Homs remarca l’immens patrimoni que té tota aquesta zona, que no està explotat turísticament. Es tracta d’unes antigues pedreres que serien un testimoni de l’activitat extractiva de material per als jaciments de més rellevància historicoarqueològica, com són els d’Ullastret i Empúries, que es remunten al segle VI aC.

Llegendes i sacrificis

Segons una antiga llegenda, als Clots de Sant Julià hi van ser martiritzats els primers cristians del país. La capella troglodita del Tron de la Reina és un dels punts més interessants de l’indret. Conegut també com a Pont de la Bruixa, la tradició oral diu que es destinava als sacrificis, amb un canal en forma de U per recollir sang. Ens trobem davant del pes de la història d’unes antigues pedreres que es remunten a la protohistòria i formen un extraordinari complex de cavitats excavades a la roca, algunes de fins a 10 metres de fondària. Història, i també natura, doncs, és el que ofereixen els Clots de Sant Julià, situats en uns turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i una sepultura, enmig d’un frondós bosc de pins i alzines. Una visita que tenia fins ara molt de salvatge perquè no hi havia un circuit o espai senyalitzat, per això calia anar molt amb compte, especialment si s’hi anava –ara està prohibit entrar-hi– amb nens.

Un conjunt amb moltes cavitats

La singularitat paisatgística de la futura zona arqueològica dels Clots de Sant Julià i la seva ubicació en un entorn natural de gran valor converteixen el paratge en un jaciment fàcilment accessible i amb un gran potencial pedagògic per a la seva projecció social. L’àrea definida pel bé cultural d’interès nacional (BCIN) inclou el bé a protegir (polígon central) i un entorn de protecció (polígon gran) definit en funció del coneixement arqueològic del territori. Està situada a pocs quilòmetres de la Bisbal, al terme de Forallac, entre els nuclis de població de Vulpellac i Canapost. Comprèn un conjunt de cavitats grans i profundes excavades a la roca.

“El patrimoni sempre ha estat la nostra aposta”

J. Trillas

L’alcalde, Josep Sala, ha estat durant anys durament criticat pels ecologistes, que l’acusaven de frenar la protecció dels Clots. Sala, però, sempre ho ha negat.

Se’ls va acusar de no voler protegir aquest espai. Què n’opina?
Soc fill de Canapost i m’he criat a tocar dels Clots. Ningú m’ha d’explicar la seva importància. Sí que és cert que una cosa és voler-ho i l’altra fer-ho. S’ha de seguir un procés.
La planta de transferència no va ajudar?
No, certament. Però era un equipament molt necessari per a la comarca.
Els Clots és una part més del treball que s’ha fet durant tots aquests anys al voltant del patrimoni a Forallac?
Sí, continuem treballant. De fet, no hem parat mai. La darrera actuació, per exemple, ha estat la restauració de la Torre de les Hores de Peratallada. Per a nosaltres, el patrimoni històric sempre ha estat una aposta. La situació de Forallac, en un territori de pas i d’assentament de diferents cultures, ha permès que siguem dipositaris d’un llegat cultural de primer ordre. En pocs municipis es conserva un patrimoni tan extens i variat, on podem trobar dòlmens –testimoni dels primers pobladors de la zona– o castells, esglésies i nuclis medievals de primer ordre com els de Vulpellac i Peratallada.
Quin és el principal objectiu?
Volem mirar d’apropar tota aquesta riquesa tant a la població resident com als nombrosos visitants. Volem fer possible la descoberta d’edificis, espais i racons significatius de forma autònoma i lliure. El patrimoni històric és un dels principals atractius turístics de Forallac, per la qual cosa aquest projecte és una eina al servei de la dinamització local.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Decepció olímpica al Pirineu

BERGA

Ben tornats castells de 9

Valls

La transició verda i digital marca l’agenda de pobles i ciutats de Catalunya 2050

BARCELONA

Alerten de la falta de llevadores durant l’estiu

BARCELONA
societat

Unió de Pagesos demana llaurar els camps abandonats a Ponent

JOSEP MARIA ALENTÀ
TEÒLEG. LLIBRETER DE LA CLARET

“Ser llibreter no és només el meu treball, és el meu apostolat”

Barcelona

Dol per dues morts alienes a la revetlla de Sant Joan

barcelona

La revetlla se salda amb pocs incidents a la demarcació

GIRONA

El mas Caials de Cadaqués podria ser una gran seu científica

cadaqués