Plataforma per la Llengua acusa el PSOE de “diluir” l’acord amb ERC per a la llei audiovisual
Veu difícil que es compleixi l’obligació de les plataformes amb seu a l’Estat d’incorporar versions en català
Plataforma per la Llengua ha denunciat que l’obligació de les plataformes amb seu a l’estat espanyol d’incorporar les versions catalanes ja existents ha quedat diluïda a la nova llei audiovisual i creu que serà difícil de fer complir. En aquest sentit, ha acusat els socialistes de “diluir” l’acord amb ERC per a la llei audiovisual i deixa el català “més desprotegit”. Plataforma per la Llengua també critica que la reforma de la llei audiovisual queda molt curta per garantir la normalització del català a les plataformes de vídeo a la carta.
En el text del projecte de llei, apunta Plataforma per la Llengua, s’obligava a les plataformes amb seu a l’Estat a incloure, en els seus catàlegs, aquelles versions en llengües minoritzades que ja han estat produïdes, “sempre que estiguin disponibles i la seva inclusió sigui tècnicament viable”.
Plataforma per la Llengua ha recordat que ja va advertir aleshores que calia eliminar aquest incís perquè és imprecís i podia suposar una excusa per a les plataformes per no incloure aquestes versions. En comptes d’això, ha afegit, durant la tramitació parlamentària i sense cap anunci previ, el text de la llei, fruit de l’acord amb el PNB i que serà finalment votat al plenari, canvia aquest incís i, en comptes d’exigir que les versions “estiguin disponibles”, demana que la seva incorporació no tingui contraprestació econòmica.
Segons Plataforma per la Llengua, aquest fet és “un problema, atès que la majoria de grans distribuïdores cobren un cost de gestió per cedir aquestes versions, que acostuma a oscil·lar entre els vint i els cent euros”. Aquest cost, afegeix l’entitat, “pot ser una excusa perquè les plataformes esquivin aquesta obligació”.
L’entitat ha recordat que plataformes com Netflix, HBO i Disney Plus ofereixen centenars de títols que existeixen doblats o subtitulats en català, però no apareixen en aquesta llengua als seus catàlegs.
Per altra banda, assenyala que en una disposició addicional s’afegeixen una sèrie d’obligacions genèriques i sense concreció. Per exemple, la que fixa que els prestadors de l’Estat hauran de “garantir la presència” de continguts doblats en llengües minoritzades quan ofereixin continguts per al públic infantil. En cap cas, lamenta, “no es defineix cap quota o criteri objectiu que permeti determinar quan es considerarà que s’ha assolit aquesta presència”.
“Clarament insuficients”
Plataforma per la Llengua considera “clarament insuficients els pocs avenços en matèria lingüística de la llei” i constata que la tramitació parlamentària “no ha millorat l’acord del desembre entre ERC i el PSOE, malgrat que els republicans afirmessin que el text de l’acord podria millorar durant el seu pas pel Congrés”.
En aquest sentit, ha destacat que l’entitat considera que el PSOE ha aprofitat la tramitació per diluir encara més el text i afavorir únicament els interessos econòmics dels grans grups de comunicació, tal com demostra el canvi a darrera hora de la definició de “productor independent”, que permet que les produccions dels grans grups mediàtics, com Atresmedia o Mediaset, “siguin també considerades com a independents”.
