Societat

L’Audiència de Barcelona vol més jutges i nous espais

Justícia treballa en la recerca d’un local on es puguin dur a terme els macrojudicis perquè ara no hi ha cap lloc per fer-los

La memòria judicial posa de manifest un preocupant nivell de temes pendents

L’Audiència de Barcelona s’ofega. No té prou jutges per tenir els temes al dia, ni té prou espai per dur-hi a terme els judicis en condicions. El president d’aquest ens, Antonio Recio, va aprofitar la presentació de la memòria corresponent a l’exercici del 2021 per explicar la delicada situació en què treballen les seccions penals i civils.

El “dèficit de la plantilla” és un dels primers arguments que va exposar Recio, abans de desgranar un seguit de dades que dibuixen un retard en la resolució dels afers a conseqüència de la falta de jutges. Un dels exemples més clars és en la jurisdicció civil, en què els magistrats han d’assumir un 50% més de la feina que tenen establerta pel Consell General del Poder Judicial. Els mòduls fixats pel govern dels jutges diu que a les seccions civils cada magistrat ha d’assumir 200 assumptes cada any, i actualment en tenen 300.

Amb la pandèmia hi va haver un augment de casos pendents. A les sales civils a finals del 2021 hi havia 12.818 afers per resoldre. Al llarg de l’any s’havien resolt menys afers (15.121) dels que havien entrat (16.846).

En acabar l’any passat, a les seccions penals de l’Audiència hi havia pendents 7.059 afers, i en aquest cas també se n’havien resolt menys dels que havien entrat, 21.840 de 22.624. En aquesta jurisdicció se supera en un 30% el nombre d’afers que els jutges tenen assignats per mòdul i aquesta circumstància “pot arribar a ofegar les seccions penals”, va assenyalar Recio. Per resoldre aquesta qüestió, les seccions penals de l’Audiència haurien de guanyar vuit places més de magistrats, mentre que per a la civil se’n reclamen dues més.

Pel que fa al problema d’espai, Antonio Recio va posar l’accent en la necessitat de tenir una sala de vistes per poder-hi dur a terme els grans judicis, amb més de vint acusats i els seus advocats. A l’edifici de l’Audiència hi ha la sala polivalent, que és insuficient, i la utilització de la sala d’actes de la Ciutat de la Justícia no resol el problema perquè aquest espai també està saturat.

Actualment el Departament de Justícia està treballant en la idea de resoldre aquest problema buscant un espai a Barcelona que pugui desenvolupar les funcions de gran sala de vistes.

No és l’única necessitat d’espai per creixement que té l’Audiència fora de l’edifici del passeig Lluís Companys. També s’ha demanat que es busqui espai per situar les seccions penals al mateix edifici del carrer Roger de Flor on ja n’hi ha alguna.

El problema de l’espai es resoldria tirant endavant la construcció del nou edifici de l’Audiència, un projecte aturat des de fa anys. En els temps de la consellera Montserrat Tura es va arribar a dibuixar un projecte amb un edifici de dos cossos, un per a oficines i un per a sales de vista, a l’antic solar dels jutjats penals. Es van tirar a terra aquests jutjats i el solar encara continua allí, sense cap novetat constructiva. “L’espai segueix tenint usos judicials”, va subratllar ahir Antonio Recio.

“És un reconeixement de drets”

La sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que condemna la persecució policial i periodística a un grup de jutges que van signar un document en què argumentaven que el referèndum de l’1 d’octubre tenia cabuda en l’ordenament jurídic català, també va ser valorada pel president de l’Audiència de Barcelona, Antonio Recio, que va recordar que entre els afectats hi ha “companys” de l’ens que ell presideix. Recio va expressar el lògic “respecte” per la sentència, de la qual va dir que és “un reconeixement de drets que caldrà tenir en compte”. I hi va afegir que la resolució és “un avenç beneficiós” no només per als jutges implicats sinó també “per a altres persones”. De la trentena de jutges que van signar el document, només vint van formalitzar la demanda davant la justícia europea. Ho van fer només aquells que havien aparegut al diari La Razón amb una foto del fons del DNI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Vita Christi’, primer llibre editat arreu escrit per una dona

El Quixot de Verdi s’endú el triomf a les festes de Gràcia

barcelona

La Jonquera passarà de tenir sis estancs a setze

LA JONQUERA

Els Amics de les Illes Formigues fan campanya per salvar la posidònia

PALAMÓS

Tempestes concentrades a la Garrotxa i l’Alt Empordà

OLOT / ROSES

Els metges demanen que el govern centralitzi la plantilla

Barcelona

La joieria Quera té previst obrir l’ampliació per Nadal

GIRONA
societat

Xàfecs intensos descarreguen a la meitat est del territori

Petició de 30 anys de presó per a l’acusat de matar un paleta

girona