Societat

La primera pedra del moviment independentista

Estat Català, el primer partit que va defensar obertament el “separatisme”, es va fundar fa 100 anys en un acte celebrat a la sala d’actes del Centre de Dependents, a la rambla de Santa Mònica

El 8 de juliol del 1922, fa 100 anys, la sala d’actes del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (el Cadci), emplaçat a la rambla de Santa Mònica de Barcelona, va ser l’escenari d’un “acte d’afirmació nacionalista”. El local era ple de gom a gom, tot i que se celebrava a dos quarts d’onze de la nit, una hora força intempestiva. Al carrer, les mesures de seguretat eren extremes, fins al punt que alguns periodistes es preguntaven si “les autoritats havien previst la reconquesta d’Annual”, un territori del nord d’Àfrica perdut per l’exèrcit espanyol un any enrere. Entre els oradors, hi havia figures destacades del catalanisme, com ara Vicenç Albert Ballester, director del setmanari La Tralla i creador de la bandera estelada; Fermí Palou, de la Federació Democràtica Nacionalista; Josep Riera Puntí, de la Unió Catalanista, l’entitat organitzadora, i el doctor Josep Murillo, editor de La Nova Catalunya, una publicació que mantenia la flama catalanista a l’altra banda de l’Atlàntic.

L’anunci de Macià

Però el principal atractiu de la vetllada era Francesc Macià. Algunes setmanes abans, en la Conferència Nacional Catalana, el diputat de les Borges Blanques havia intentat convèncer els assembleistes de la necessitat “d’anar a la creació de l’Estat Català”, però la seva proposta havia estat rebutjada i, en comptes d’això, es va crear Acció Catalana, un partit format per dissidents de la Lliga Regionalista. Macià no era un orador brillant, però parlava amb el cor, sense artificis. I, d’aquesta manera, aconseguia atreure l’atenció dels oients. En el seu discurs, va recordar els esforços que havia fet “per acoblar tots els nacionalistes”, tot i haver de lluitar contra “un pessimisme descoratjador”. També va fer referència a l’escenari espanyol i va remarcar la necessitat d’organitzar-se “perquè Catalunya no s’hi trobi arrossegada”. El diputat de les Borges va afirmar que calia “aixecar l’ideal edifici de la llibertat de Catalunya; que cada pedra que s’hi col·loqui sigui ferma per sempre, i que quan s’acabés l’edifici, hi onejaria dalt de tot l’ensenya de l’Estat Català”. Es tractava de la primera referència a una nova organització que prendria com a model l’independentisme irlandès, el gran mirall en aquells moments. Al final de la seva intervenció, Macià es va adreçar al públic i, com si es tractés d’un jurament de fidelitat, va demanar: “Esteu disposats a treballar per Catalunya amb totes les vostres forces?” La pregunta va ser contestada amb un sí unànime. Alguns assistents, a més a més, es van alçar i, amb el braç enlaire, van ratificar el compromís de “sacrificar-se, si és necessari, per la pàtria catalana”. L’acte va acabar amb Els segadors, que la gent va cantar a cappella.

Aquell dia es va col·locar la primera pedra d’Estat Català, el primer partit obertament “separatista”, segons la terminologia de l’època. Una pedra laboriosa i que només havia estat possible col·locar quan el catalanisme havia assolit la majoria d’edat. Les mobilitzacions de Solidaritat Catalana, la frustració de la campanya per l’autonomia i la participació estèril de la Lliga en la governabilitat a Espanya, entre d’altres, es van convertir en etapes d’una societat en què el catalanisme va créixer fins a esdevenir l’eix articulador de la vida política i en què els postulats “separatistes” van començar a fer forat.

La travessa pel desert

La fundació del nou partit es concretaria, quatre mesos després d’aquell acte, en la creació d’una publicació anomenada L’Estat Català, que esdevindria el pal del paller de l’independentisme. El nou partit oferia, en paraules de l’historiador Frederic J. Porta, un “separatisme nítid i una ideologia sui generis” que combinava el nacionalisme radical i la “qüestió social”. Malgrat tot, la trajectòria d’Estat Català no va resultar gens plàcida. Pocs mesos després de la fundació, el general Primo de Rivera va impulsar un cop d’estat que va situar el novell partit en la clandestinitat i va abocar els seus dirigents, amb Macià al capdavant, a l’exili i a la via insurreccional. Estat Català va participar, amb Jaume Aiguader, en el Pacte de Sant Sebastià i en la fundació d’ERC, dues peces essencials per entendre la proclamació de la República el 1931. El partit també es va veure afectat per les picabaralles internes, fins al punt que durant alguns mesos del 1932 van arribar a coexistir tres organitzacions que utilitzaven la sigla. Durant l’exili, Estat Català es va integrar al Front Nacional de Catalunya i els seus militants van mantenir una significativa activitat des de la resistència. El partit va reaparèixer el 1976, quan es va definir com a independentista dels Països Catalans, liberal i interclassista. En tot cas, l’arrelament d’aquella organització que va començar a caminar el 8 de juliol del 1922 ha estat limitat, però és evident que cal donar-hi el mèrit d’haver estat la primera pedra d’un moviment independentista que avui, 100 anys després, ha esdevingut majoritari en la societat catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Agenda Rural, el full de ruta per a l’equilibri territorial

barcelona
PAU CASALS

Del cant excels del violoncel al clam per la pau universal

societat

El 40% dels pacients amb verola del mico requereixen tractament

Control de l’ús del mòbil amb càmeres a partir del setembre

BARCELONA

La formació dual s’erigeix en factor clau per a l’ocupabilitat dels joves

barcelona

Una plataforma permet trobar assajos clínics

barcelona

Els caçadors traslladen les queixes a l’administració, però no inicien la temporada

Girona

Tancada la piscina coberta de Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners

Sense aigua fins a quatre dies per una avaria en una canonada a Llagostera

LLAGOSTERA