Societat

LUCÍA DELGADO

PORTAVEU DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA

“S’ha d’obligar els grans tenidors a fer lloguer social”

“Ho celebrem, perquè les famílies amb els desnonaments suspesos tindran més temps, fins a final d’any, per quedar-se al pis i buscar una solució”

“A la tardor se signaran molts lloguers socials i anirà a més quan arribin les primeres sancions als grans tenidors”

No entenem com és que el govern estatal, que es considera progressista, no hi posa més mesures
Hi ha jutges que fan cas omís dels informes de vulnerabilitat i desnonen
La responsabilitat és dels bancs, però des de la PAH pressionem les administracions
El TSJC alerta que a la tardor venç la moratòria antidesnonaments i es podrien executar uns 6.000 expedients aturats. Temeu pel mateix?
Arran de la covid, estàvem en una situació habitacional cronificada, amb milers de desnonaments a Catalunya que s’han pogut frenar en part gràcies a aquest escut social. El cap de setmana el govern de Pedro Sánchez anunciava que es mantindria l’ampliació fins al 31 de desembre del 2022. Estàvem en contacte amb el Congrés per veure si la prorrogarien, pendents també de l’aprovació de la llei de l’habitatge.
Una bona notícia per a la PAH?
Per un costat ho celebrem, perquè les famílies amb els desnonaments suspesos tindran més temps, fins a final d’any, per quedar-se i buscar una solució. Des de l’inici critiquem que ajornar els desnonaments no és la solució i que s’han de posar mesures perquè no es produeixin. Per això hem proposat esmenes a l’avantprojecte de la llei que ha d’aprovar el govern del PSOE i Podem.
Mesures com ara la cessió dels pisos que té la Sareb?
Només a Barcelona hi ha registrats uns 700 pisos i segur que n’hi ha més que estan pendents d’auditar i que podrien passar al parc públic. Ara que la Sareb és de titularitat pública, seria la manera de resoldre la taula d’emergència, on més de 500 persones esperen un habitatge. A Catalunya s’estima que són uns 15.000 pisos. No entenem com és que, tenint a l’abast eines per afrontar l’emergència que arrosseguem des del 2019, el govern de l’Estat, que es considera progressista, no hi posa mesures més enllà de suspendre els desnonaments d’algunes famílies, no de totes...
Tot i la moratòria, s’ha continuat desnonant. Com és?
És molt greu que el 2021 es fessin més de 9.000 desnonaments a Catalunya. Hi ha jutges que fan cas omís dels informes de vulnerabilitat i desnonen famílies amb menors o sense. N’hi ha moltes que no són usuàries de serveis socials i quan hi van no hi ha temps per aturar el desnonament. A les assemblees de la PAH hi ha un perfil de persones grans que no poden pagar els lloguers i estan ocupant l’habitatge. Sense fills a càrrec, encara que tinguin un informe que acrediti la vulnerabilitat, no es poden acollir a la moratòria. L’emergència s’ha agreujat amb la pandèmia i s’ha de donar una alternativa a l’habitatge més enllà d’aturar els desnonaments.
Els esforços per ampliar un parc públic arriben tard?
El problema el tenim a sobre. S’ha d’obligar els grans tenidors a fer lloguer social i fer-los corresponsables de la crisi hipotecària del 2009, en què es va rescatar els bancs sense cap contraprestació a canvi. Això només va passar aquí, on es van destinar més de 60.000 milions d’euros a rescatar la banca.
La Generalitat ha de sancionar els grans tenidors que no compleixen la llei. S’està fent?
Tenim reunions amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Agència de Consum, que han de vetllar per això, i fa unes setmanes vam registrar més d’un centenar de peticions de denúncies i tenim el compromís que es tramitaran. S’ha d’agilitzar la burocràcia quan s’està negant a les famílies una oferta de lloguer social. La responsabilitat és dels bancs i els fons voltor, però des de la PAH pressionem les administracions perquè es facin complir les lleis.
Adquirint els pisos dels bancs n’hi ha prou?
Catalunya, com van fer primer València i Navarra, va demanar a l’Estat la cessió dels pisos de la Sareb, però s’ha de fer un pas més i forçar-ho, perquè les paraules se les endú el vent. Tenim dubtes de com ha funcionat aquesta gestora per l’opacitat pel que fa a com s’han venut els pisos i en quines condicions. No es pot deixar perdre aquesta oportunitat, perquè les ciutats necessiten aquests habitatges per a les persones que fa dos o tres anys que esperen un pis de la taula d’emergència.
Unes llistes d’espera eternes davant un parc públic ínfim...
El problema no es resoldrà construint més habitatge públic quan veiem que fa 40 anys se’n va fer i ha acabat en mans de privats. Ens calen lleis per garantir que aquest habitatge sigui permanent i que no es pugui vendre i sigui de lloguer assequible i social. S’ha de fer complir la llei del 2007, que des de la PAH vam recuperar per sancionar els pisos que feia més de dos anys que estaven desocupats. Tenim aquesta i altres eines a Catalunya que no s’estan aplicant per ampliar el parc públic, com garantir cada any el 30% d’habitatge assequible.
Només es compleix aquest percentatge a Barcelona?
Sí, i s’hauria d’estendre arreu de Catalunya. Sabem que en ciutats com Terrassa i Mataró s’està impulsant. Pot semblar que només es tracta d’uns centenars de pisos, però són la solució per a aquelles famílies que no poden assumir lloguers de 1.000 euros, però sí pagar quotes inferiors. S’ha d’anar avançant per ampliar un parc de lloguer social que representa només l’1,5% del total d’habitatges. Queda molt camí per recórrer quan veus que hi ha països com Viena que tenen un 40% de parc públic.
La PAH ha presentat les esmenes a la llei de l’habitatge. Confieu que us escoltin?
Tenim el suport de diversos grups parlamentaris que són al costat del govern de Sánchez perquè s’aturin els desnonaments, perquè s’ofereixi el lloguer social, perquè s’ampliï el parc públic cedint els pisos buits de la banca i perquè es garanteixin els subministraments d’aigua, llum i gas. També es va posar sobre la taula de la futura llei estatal incloure-hi la segona oportunitat per a les famílies sobreendeutades per les hipoteques. S’ha de regular la dació en pagament i aplicar mesures reals per evitar la pèrdua de l’habitatge. Ens estem reunint amb tots els grups confiant que la llei de l’habitatge es porti a debat al setembre.
Quina valoració feu de l’impacte de la moratòria?
Les xifres demostren que l’emergència habitacional ha crescut. Tot i tenir la moratòria, el 2021 es va tancar amb 9.398 desnonaments a Catalunya, dels quals calculem que entre el 30% i el 40% se suspenen. S’haurien frenat aquests 6.000, que en realitat ens portaria a 15.000 desnonaments. Es torna a les xifres del 2014, quan es va registrar el rècord de 15.800 desnonaments, que ens van portar a impulsar la llei 24/2015. Abans de la covid teníem 12.400 desnonaments.
Catalunya continua liderant el rànquing. Quants desnonaments diaris hi ha i quants se n’aturen?
En les assembles a Barcelona, tenim cada dilluns entre tres i quatre desnonaments, però els suspenem tots. Utilitzem els recursos jurídics i els advocats miren de frenar-los amb la llei 24/2015, amb la qual es comencen a signar lloguers socials. Si no es compleixen els requisits, ens acollim a la moratòria per negociar amb l’entitat financera un lloguer social. Les lleis hi són perquè tothom pugui accedir a un lloguer social, i des de la PAH, com diem, “aconseguim petites grans victòries” gràcies a la pressió social.
Detecteu també que cada cop hi ha més ocupacions?
L’escalada de preus dels lloguers ha incrementat les ocupacions des del 2017, quan la gent no podia accedir al lloguer de mercat. Arran de la pandèmia, moltes famílies sense recursos ocupen pisos, però a les assemblees veiem cada cop més que es paguen lloguers de 400 euros o més per compartir habitacions. És molt bèstia.
Els lloguers socials que se signen són amb comptagotes?
La llei està vigent des del març i ara els comencem a celebrar, com a mínim un per setmana. Volem creure que a partir d’ara es reactivarà des de la conselleria d’Habitatge perquè les famílies han de fer molts tràmits i els grans tenidors tenen un mes per fer l’oferta de lloguer un cop reben la documentació. La nostra hipòtesi és que de cara a setembre hi haurà molts lloguers assignats a través de la PAH, dels ajuntaments i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
La PAH no afluixa?
No podem abaixar la persiana i és important valorar l’impacte que tindrà la llei 24/2015, inactiva un temps pels recursos. Tenim clar que a la tardor se signaran molts lloguers socials i anirà a més quan arribin les primeres sancions als grans tenidors. Si els toquen la butxaca, veuran que els surt més a compte complir amb els lloguers i no infringir la llei.
Una llei del 2015 que serà efectiva el 2022...
I perquè hi anem al darrere. És molt greu que siguem les entitats i els moviments socials els que detectem el problema, l’analitzem, hi posem solucions i vetllem perquè es compleixin, quan haurien de ser les administracions. Quan ja tens la llei, et trobes amb partits com el PP i Vox que hi recorren i la portaran al Tribunal Constitucional com fan amb totes les lleis garantistes que, com aquesta, defensen els drets socials. Fins al final l’espremerem, perquè és l’eina tant per als professionals dels serveis socials com per a les famílies, perquè no les facin fora.
Hi ha massa interessos quan es parla de regular l’habitatge?
Des del 2015 tenim clar que ens enfrontem al poder econòmic, que no vol perdre diners. A Catalunya no es pot legislar per aturar els desnonaments i per això ho proposem a escala estatal. Defensem que l’habitatge és un dret i no un bé de consum. Va començar la PAH, però tenim el suport del Sindicat de Llogateres, la UGT i CCOO. Insistim en la regulació dels lloguers que van tombar a Catalunya. Tot és voluntat política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Denuncien que l’Ajuntament de Begur “insisteix” en edificar al Puig Montcal

BEGUR

Comença la instal·lació de plaques solars al Mercat del Lleó

girona

El govern demana endarrerir l’entrada en vigor del pla estatal d’estalvi energètic

barcelona

Denuncien 14 persones per acampar a la Cala Serena, en ple Parc Natural de Cap de Creus

PORT DE LA SELVA

Un detingut pel robatori de cable que ha parat la línia d’alta velocitat entre Madrid i Figueres

barcelona

L’edifici afectat per l’incendi d’un local a Sant Adrià es manté tancat

sant adrià del besòs

Nova jornada complicada a l’AP-7 per tres accidents

barcelona

Milers de turistes bloquejats en una ciutat de la Xina per un rebrot de la covid

pequín

Justícia preveu que els maltractadors d’animals no puguin tenir la guarda dels fills en cas de separació

barcelona