Societat

Un projecte de la UdG estudiarà els impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins

La recerca, que durarà tres anys, se centrarà en la zona del cap de Creus i el Golf de Roses

Un projecte de la UdG estudiarà els potencials impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins. La recerca, que durarà tres anys, se centrarà en la zona del cap de Creus i el Golf de Roses, que es caracteritza per una gran biodiversitat i valor paisatgístic. En concret, prendrà com a cas pràctic els parcs projectats en aquesta zona, analitzarà els hàbitats marins i identificarà les principals afectacions. La Fundación Biodiversidad ha seleccionat la proposta BIOPAIS i la finançarà amb 247.000 euros procedents dels fons europeus Next Generation.

La iniciativa està liderada pel biòleg marí i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, Josep Lloret; i el geògraf i director del Campus de Patrimoni i membre del grup de recerca en Canvi Socioambiental de la UdG, Josep Vila.

El cas d’estudi està projectat a una zona adjacent a diverses àrees marines protegides: Parc Natural de Cap de Creus; el Parc Natural de les Illes Medes i el Montgrí; l’espai Marí de l’Empordà; una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA); el sistema de canyons submarins occidentals del golf de Lleó, considerat Lloc d’Importància Comunitària (LIC); el corredor de migració de cetacis del Mediterrani, declarat Àrea Marina Protegida pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2018; i els Aiguamolls de l’Empordà. A més, també s’hi compten dues reserves d’interès pesquer (vedats) establertes conjuntament amb el sector per tal de recuperar els recursos marins de la zona, com ara el lluç.

Segons els responsables de l’estudi, aquesta varietat d’espècies i hàbitats marins, el paisatge i les activitats econòmiques –sectors turístic i pesquer– fan de la zona “un cas ideal per abordar els principals reptes de la implantació de parcs eòlics marins”. Pels investigadors, “el context actual requereix una anàlisi objectiva, exhaustiva i independent”.

La iniciativa també proposarà recomanacions per tal que les infraestructures eòliques no comprometin els criteris del bon estat mediambiental definits en l’Estratègia Marina de la UE, els objectius de l’Estratègia Europea per a la Biodiversitat 2030 i el Conveni Europeu del Paisatge, en relació a la protecció de la biodiversitat marina i del paisatge, i els criteris de sostenibilitat de la Fulla de ruta per al desenvolupament d’eòlica marina i de les energies renovables marines.

De fet, el projecte de recerca vol constituir una base tècnica, una “eina per a la presa de decisions”, i un marc per la cooperació entre les administracions, el col·lectiu científic, la societat i els sectors econòmics implicats.

L’estudi comptarà amb la col·laboració de personal investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Internacional de La Rioja i del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la UdG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor un home ofegat al canal marítim d’Amposta

amposta

Aquesta mitjanit es desactiva el nivell 3 del pla Alfa per perill d’incendis als 249 municipis afectats

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Nova tarda de xàfecs

barcelona

La burocràcia i la sobreprotecció frenen la prevenció del foc

barcelona

La Biblioteca Popular per a la Dona

Prova pilot a les Garrigues Altes contra l’èxode rural

barcelona

Catalunya en doble alerta: risc d’incendis per la calor i anunci de fortes pluges

barcelona

Creix el frau elèctric a les comarques de Girona

GIRONA

La baixada de raiers ara serà a la primavera

Coll de Nargó