Augmenten a 1.231 les persones que viuen al carrer a Barcelona, segons el darrer recompte d’Arrels
Ciutat Vella concentra el 28% de persones sense llar (344), seguida de l’Eixample (297) i Sants-Montjuïc (183)
Arrels va comptar un total de 1.231 persones dormint al carrer durant el darrer recompte que va fer la nit del 15 de juny. La xifra és superior a les 1.064 persones trobades l’any passat i pràcticament la mateixa que les 1.239 del 2020. Els 522 voluntaris que van participar en el recompte van recórrer 61 barris de la ciutat. A més, l’equip de carrer d’Arrels va aportar el seu coneixement sobre zones a les que no es va poder anar aquell dia i on tenen constància que també hi dorm gent al carrer. En total, s’han detectat aquestes 1.231 persones, com a mínim. Per districtes, Ciutat Vella concentra el 28% del total, amb 344 persones, seguida de l’Eixample amb el 24%, 297 persones; i Sants-Montjuïc, amb 183 (15%).
A continuació hi ha els districtes de Sant Martí amb 159 persones dormint al carrer (13%), Horta-Guinardó, amb 67 persones (5%); Nou Barris, amb 54 persones (4%), Les Corts, amb 43 (3%), Sarrià-Sant Gervasi, amb 34 (3%); Gràcia, amb 32 (3%); i Sant Andreu, amb 18 persones (1%).
La nit del 15 de juny els voluntaris van recórrer la totalitat de Ciutat Vella, Sant Martí i Les Corts i gairebé tot l’Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia. Només es va poder abastar una zona de Sarrià Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.
La xifra de persones que dormen al carrer obtinguda per Arrels en els seus recomptes ha anat en augment des del 2016 fins al 2020, quan es va arribar a 1.239 persones. El 2021 la xifra va caure a 1.064 i enguany ha tornat a repuntar fins a 1.231.
El director d’Arrels, Ferran Busquets, ha reclamat a les administracions més recursos per al sensellarisme, un problema que ha alertat afecta cada vegada més a una gran part de la població i que té a veure amb l’accés a drets bàsics com l’habitatge.
Garantir el dret a l’habitatge
Precisament per això, Arrels ha reclamat garantir el dret a l’habitatge, més enllà dels serveis socials. L’entitat ha constatat que l’habitatge públic no supera el 2% a Barcelona i les persones sense llar tenen dificultats per accedir-hi. Ha lamentat que no s’ha assolit l’objectiu d’arribar als 150 habitatges seguint el model ‘Housing First’ i ha demanat més facilitats perquè aquests col·lectius accedeixin a habitatge públic i a promocions habitacionals específiques per a persones sense llar.
D’altra banda, l’organització ha demanat modificar la normativa de la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona per tal que les persones sense llar puguin accedir a un habitatge de lloguer social. Ha afegit que aquest accés tampoc ha d’estar condicionat per la manca de recursos econòmics, l’estat de salut de la persona o el consum de tòxics.
Per últim, ha proposat obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer. L’objectiu és superar el model actual d’albergs “massificats” i amb llista d’espera i oferir un lloc segur on passar la nit i adaptat a les diferents necessitats.
