Més persones dormint al ras a Barcelona
L’últim cens d’Arrels Fundació va comptar al juny 1.231 persones vivint a la intempèrie
Des del 2018 la xifra no baixa del miler i l’entitat reclama més polítiques públiques
El 15 de juny passat, com a mínim 1.231 persones dormien al ras als carrers de Barcelona. Ho van constatar els equips de voluntaris de l’entitat Arrels Fundació, que des del 2016 surten un cop l’any per localitzar i enquestar els qui viuen sense cap sostre. Segons l’organització, cada vegada són més les persones empeses a fer vida a la intempèrie, i en els darrers quatre anys la xifra no baixa i es manté per sobre del miler de persones. L’any passat es van comptabilitzar 1.064 persones al carrer, i l’any anterior, el 2020, el nombre va pujar fins a les 1.239, han precisat les mateixes fonts. Els districtes amb més població sense llar són Ciutat Vella (28%) i l’Eixample (24%), on es concentren més de la meitat dels qui viuen al ras. Des de l’entitat expliquen, però, que els equips de voluntaris es van repartir per “pentinar” els 61 barris, però no van poder abastar tots els carrers a la zona de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.
El director d’Arrels, Ferran Busquets, ha considerat que “és urgent que les administracions destinin més recursos al sensellarisme, un problema que afecta cada vegada més una gran part de la població i que té a veure amb l’accés a drets tan bàsics com el de l’habitatge, entre d’altres”.
La xifra de persones dormint al carrer, per l’entitat que presideix, “és de mínims i evidencia que fa falta més atenció social i polítiques públiques”. Per erradicar el sensellarisme insisteixen que l’administració s’ha d’esforçar per garantir el dret a l’habitatge, més enllà dels serveis socials, i augmentar el parc públic. Per Arrels, també és prioritari obrir l’accés de les persones que no tenen sostre a la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona i habilitar albergs petits a cada barri on puguin accedir per descansar.
LA XIFRA
Més distància entre pobres i rics
El poder adquisitiu a les llars més pobres es redueix un 30% més que en les més riques per la inflació. Així ho assenyala Oxfam Intermon, que recorda que en l’últim mes la inflació a l’Estat s’ha enfilat fins al 10,2%, i ha arribat “al nivell més alt” en 37 anys. Paral·lelament, la població en risc de pobresa o exclusió social va augmentar fins al 27,8% durant el 2020, coincidint amb l’inici de la pandèmia. Unes dades que, segons l’organització, contrasten amb els guanys d’alguns sectors –financer, farmacèutic, energètic i alimentari– que “s’han disparat”. En aquest sentit, indica que els ingressos de les quatre empreses energètiques més grans del país van créixer un 34% entre el 2020 i el 2021. A les llars espanyoles amb menys poder adquisitiu avui és un 14% més car mantenir el patró de consum que abans de la pandèmia. Abans de la pujada de preus gairebé la meitat de les famílies estalviaven; l’entitat alerta que ara només 3 de cada 10 ho poden fer.
