Torna el turisme, es reobre el debat
La represa de l’activitat un cop superades les restriccions de la pandèmia fa aflorar problemàtiques com la massificació
Barcelona reactiva el pla de xoc per detectar 500 apartaments il·legals i colla plataformes com ara Airbnb
N’hi ha prou a treure el nas pels voltants de la Sagrada Família, la Boqueria o el front marítim. El turisme de masses ha tornat a Barcelona, i amb el boom de visitants es reactiva el debat sobre el model turístic que té la ciutat i si s’està fent prou –o prou ràpid– per aconseguir canviar-lo i i equilibrar els interessos dels viatgers, la indústria i els residents. Encara que fins i tot les plataformes de veïns més crítiques reconeixen que s’ha fet una bona feina per frenar la proliferació d’apartaments turístics il·legals i que hi ha sobre la taula mesures i debats per evitar les grans aglomeracions que ja tornen a viure els barris més icònics, per a molts no és suficient.
“Les polítiques per regular els pisos turístics estan bé. Estem millor amb aquestes accions que sense, però hi continua havent un munt d’apartaments sense llicència i també molts de legals i molts hotels, i tots fan el mateix mal, perquè expulsen una part de la població: si reduïm l’oferta, podrem recuperar espais i dedicar-los a habitatges, residències i tot tipus d’equipaments que la ciutat necessita”, sosté Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT). La seva tesi és clara: “No demanem ordenar el turisme, sinó rebaixar l’activitat i el nombre de turistes.”
Pardo posa com a exemple els canvis que acaba d’impulsar l’Ajuntament de Barcelona per regular l’activitat dels guies turístics a la ciutat, sobretot a Ciutat Vella.“No és negativa, però és una mesura ridícula comparada amb la problemàtica”, assegura. La setmana passada, el consistori va aprovar un decret que al nucli antic limita a un màxim de quinze persones els grups guiats amb finalitats turístiques, prohibeix l’ús d’altaveus i fixa un sentit únic de circulació per prioritzar els usos veïnals d’espais com la plaça Sant Felip Neri i la de Santa Maria, llocs de pelegrinatge del turisme de masses. Per al regidor de Turisme, Xavier Marcé (PSC), aquest és un exemple de “bona estratègia”, perquè s’ha tancat primer un acord de bones pràctiques amb el sector privat, en aquest cas les associacions de guies oficials, i després s’ha legislat per aïllar els que no les compleixen.
Diversificar, la meta
Marcé deixa clar que tot i que no es pot obviar la força del patrimoni històric de Barcelona i el magnetisme de Gaudí, la ciutat té clar que ha de seguir treballant per evitar la massificació, que afecta sobretot el centre i entorns com el de la Sagrada Família. Per això, totes les campanyes de promoció persegueixen la “descentralització” i intenten atraure aquell turisme que es reparteix més pel territori, com el cultural, el científic i l’esportiu. Pel regidor, una bona notícia és que després de dos anys amb la ciutat buida, el sector turístic no ha caigut en la temptació d’abaixar tarifes. “Ens interessa que els preus dels allotjaments tendeixin a pujar, en tot cas que no baixin, per no competir en preu.”
Per aconseguir un turisme “més qualificat”, destaca el regidor, també s’ha d’ajudar a canviar l’oferta gastronòmica, comercial i de marxandatge que s’ofereix, però admet que la transformació va “segurament” massa lenta. De fet, cada cop són més les botigues emblemàtiques que tanquen i es transformen en negocis adreçats al turisme amb poc valor afegit, com ha passat en moltes parades de la Boqueria, que ja només venen fruita tallada i menjar per emportar-se.
Un altre dels debats que s’estan atacant a Barcelona és el de l’oferta de vaixells de creuer. La visió més crítica és la dels comuns: per la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, el creixement de l’activitat “és insostenible” i cal “limitar i regular” per posar fi a la “barra lliure”. En dies punta, poden desembarcar a la ciutat fins a 25.000 persones i el problema és que moltes no passen de la Rambla, fet que genera massificació de l’espai, homogeneïtzació dels comerços i cap vincle amb la cultura local.
Fora de la llei
Pel que fa a l’oferta d’apartaments turístics il·legals, un altre dels cavalls de batalla dels darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha reactivat el pla per identificar habitatges turístics sense llicència i, segons els rastrejos fets, n’hi ha actualment un mínim de 500. Gairebé tots s’anuncien a Airbnb. Des del desplegament del pla de xoc, l’any 2016, s’han obert uns 17.500 expedients disciplinaris que han acabat amb 7.400 ordres de cessament i 8.100 expedients sancionadors. En aquesta línia, el consistori ha enviat un requeriment a Airbnb perquè retiri, en quinze dies, 4.102 anuncis de llars compartides publicats al seu web. En cas de no fer-ho, el consistori iniciarà els procediments sancionadors pertinents contra l’empresa.
Al gener, el Tribunal Suprem va donar la raó a Airbnb en la batalla que mantenia amb la Generalitat i va tombar una ordre dictada el 2015 pel govern que obligava la companyia a detectar i retirar els anuncis dels apartaments que no incloguessin el número de registre. Fonts de la companyia celebren que el Suprem hagi dictaminat que “és un prestador de serveis de la societat de la informació i no de serveis turístics o immobiliaris”, però es mostra partidària de “seguir col·laborant amb les autoritats”. La plataforma defensa la seva contribució econòmica a la ciutat: segons les seves dades, el 2019 la despesa dels hostes a Barcelona va generar 2.800 llocs de treball a la restauració i fins a 3.000 al comerç minorista. Airbnb també assegura que ajuda molts propietaris a arribar a final de mes, sobretot ara que la inflació està disparada. És per això que ha demanat a la UE que “faciliti que els particulars puguin acollir viatgers a casa seva”. El lloguer d’habitacions a turistes també és objecte de polèmica i de batalla jurídica: la Generalitat està a punt de recórrer contra la sentència del TSJC que anul·la l’article que regulava aquest tipus d’allotjament, que va a l’alça.
Per Enrique Alcántara, president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona, és cert que s’ha aconseguit reduir l’oferta il·legal gràcies a la feina de control, però també hi ha ajudat la covid. “Molts propietaris s’han buscat una altra manera de guanyar-se la vida, així que caldrà estar atents a veure si tornen”, avisa. Alcántara explica que el turisme s’ha reactivat no només en nivells d’ocupació sinó també de preus, “bona notícia per a un sector molt castigat” per la crisi sanitària. La gran incògnita ara és quin impacte tindrà l’alça de la inflació, però tot indica que res podrà evitar que aquest estiu ens acostem als volums de turistes prepandèmia.
