Deixar-hi la pell
Fins al maig, els accidents a la feina havien pujat un 20% amb relació al 2021
Un total de 85 treballadors van perdre la vida l’any passat
Els sindicats alerten que es fa poca prevenció i de baixa qualitat
Només un 26% de les empreses té un pla de riscos específics
Massa malalties professionals passen per comunes
Per redreçar-ho cal insistir molt més en la cultura de la prevenció
Salari o salut. Aquesta elecció no s’hauria de fer mai, i l’única manera d’evitar-la és amb més esforços de prevenció dels riscos laborals i més compromisos per part de les empreses i les administracions per revertir el que ja és una tònica habitual tant a Catalunya com a l’Estat espanyol: que cada cop que augmenta l’ocupació també augmenten els accidents a la feina.
En la primera meitat d’aquest any 2022, ens hem alegrat perquè les dades de l’atur han anat baixant, però la contrapart és que els accidents van a l’alça. Entre gener i maig es van produir més de 43.000 sinistres durant la jornada laboral amb el resultat de baixa mèdica. La majoria es consideren lleus, però en els primers cinc mesos ja n’hi ha hagut 235 de greus (un 19,2% més que el mateix període de l’any passat).
El percentatge s’enfila més en el cas dels accidents mortals durant les hores de feina: de 24 s’ha passat a 36, és a dir un augment del 50%. I la tendència a l’alça encara és superior en el accidents que es produeixen in itinere (en els desplaçaments per anar a treballar o en aquells que passen mentre s’està treballant perquè la feina implica desplaçament).
“Estem en un moment en què la reacció econòmica es pot demostrar amb dades objectives, i, com ha passat històricament, quan es reactiva el teixit productiu el risc augmenta”, explica el secretari de Treball, Enric Vinaixa. El Departament de Treball i Empresa està analitzant aquesta tendència, en el marc de l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026, que es va pactar entre el govern català, els sindicats majoritaris i la patronal, precisament amb l’objectiu de reduir la sinistralitat.
“Aquesta major accidentalitat i mortalitat quan augmenta l’ocupació no passa a la resta de països de la Unió Europea. És el resultat de no prendre les mesures preventives necessàries i de la falta de formació i d’informació dels treballadors i treballadores. I, sobretot, té molt a veure amb la precarietat laboral. Amb pitjors condicions de treball, més accidents que es podrien haver evitat però no s’eviten. La seguretat a la feina hauria de ser una prioritat pels governs, tant de la Generalitat com de l’Estat”, lamenta Núria Gilgado, responsable de política sindical de la UGT de Catalunya. “Necessitem que hi hagi més cultura preventiva, que les empreses apliquin la llei i que la Inspecció de Treball es reforci, ja que actualment no té mitjans suficients per poder aturar la gran quantitat d’incompliments que hi ha”, hi afegeix.
Mónica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, coincideix que es fa molt poca prevenció, i a més és de poca qualitat: “La majoria dels serveis de prevenció de les petites i mitjanes empreses són externalitzats i estàndards. Hem vist informes calcats, on fins i tot se’ls ha oblidat canviar el nom de l’empresa.” Segons les dades del sindicat, un 76% de les empreses catalanes fan servir recursos preventius externs; només un 7% tenen recursos propis, i, el més preocupant, un 17% no en té de cap mena, ni propis ni externs.
L’estandardització fa que hi hagi molt poca avaluació dels quatre tipus de riscos específics: seguretat (caigudes, ferides, electrocucions... tot allò que sigui traumàtic); higiene (exposició a productes químics, agents biològics, radiació, soroll, baixes o altes temperatures...); ergonòmics (postures forçades, moviments repetitius, il·luminació...), i psicosocials (ambient laboral tens, mala organització, sobrecàrrega de treball, estrès...).
L’últim informe presentat per CCOO indica que només un 26% de les empreses té un pla de riscos específics. “L’avaluació dels riscos permet saber si aquest risc és tolerable o perillós, i si cal prendre mesures. És el diagnòstic que permet fer un tractament. Però es fa de manera massa superficial. No es baixa a allò concret”, hi afegeix Pérez. Parla, per posar alguns exemples, de les treballadores de la neteja que fans gestos repetitius amb les mans; de personal que està massa temps dret; o massa temps assegut, com ara un conductor que a més hagi de moure el braç de manera forçada. “I encara hi ha persones que cauen d’altures, i et preguntes com pot ser que passi això. A més dels casos més terribles, que impliquen mort, hi ha treballadors que pateixen seqüeles de per vida, i no només físiques”, remarca.
Infradeclaració
Els sindicats es queixen que hi ha una infradeclaració de les malalties professionals, afavorida pel sistema. “No s’estan investigant, el que s’intenta fer és traslladar aquests casos a la sanitat pública des de les mútues. Si no es reconeixen, no existeixen i no s’han de prevenir”, denuncia Núria Gilgado.
Visibilitzar aquest tipus de malalties és bàsic, no només per ajudar cada afectat de manera concreta, sinó també en l’àmbit epidemiològic, per decidir quines mesures s’haurien de prendre en l’àmbit col·lectiu en cas que molts treballadors presentin els mateixos problemes. És a dir, actuar amb la màxima antelació.
Al País Valencià, per exemple, s’ha establert un sistema perquè des de l’atenció primària es pugui comunicar una sospita de malaltia relacionada amb la feina. “Aquí ens diuen que s’està preparant un sistema propi, però no acaba d’arrencar. Ara per ara són les mútues –que són organitzacions d’empresaris– les que decideixen si una malaltia o un accident tenen a veure amb la feina. Molt sovint no estableixen aquesta relació i deriven els treballador cap a la sanitat pública. No ens agrada perquè hi tenen interessos econòmics directes”, diu Pérez. Les dues responsables coincideixen a remarcar, també, que la Inspecció de Treball no arriba on hauria d’arribar. “Les sancions no són prou coercitives, les empreses fan recursos o acaben pagant, com en qualsevol altra sanció laboral. El problema és que aquí hi va la salut i la vida dels treballadors”, destaca Pérez. Una altra reclamació té a veure amb el reforç de la fiscalia en l’àmbit de la seguretat laboral, per prevenir accidents abans que es produeixin, i la creació de jutjats específics.
La sinistralitat a la feina i les malalties professionals són de molts tipus diferents. Des dels accidents amb maquinària agrícola o industrial fins a la inhalació de productes químics o els dolors del sistema muscular i esquelètic que acaben desenvolupant treballadors que fan esforços físics i que en ocasions els obliguen a automedicar-se per poder treballar. “Trobem de tot, també empleats de la banca i comercials sotmesos a moltes pressions per arribar a objectius, i errors molt grans de prevenció”, hi afegeix Pérez, que recorda un cas recent d’un treballador d’un laboratori d’anàlisis clíniques que per qüestió de segons no va quedar atrapat sota una estanteria plena de material biològic que es va desprendre i va caure. “Normalment, els accidents mortals sempre van precedits d’ensurts”, conclou.
Per a Núria Gilgado és essencial que es posi en marxa la figura del delegat o delegada territorial o sectorial: “Estadísticament, està corroborat que allà on tenim delegats i delegades de prevenció hi ha més sensibilitat, menys sinistralitat i menys morts a la feina. No arribem a moltes empreses i creiem que aquesta figura de delegat o delegada permetria visitar-les, fer formació i donar informació, i reactivar la prevenció.” Les dues representants sindicals també confien que amb la recent reforma laboral es pugui reduir la precarietat i per tant també la sinistralitat.
Diferent tipologia
Per al secretari de Treball de la Generalitat, s’ha de posar de manifest un comportament una mica diferent de la sinistralitat en el nou context de reactivació econòmica, en el cas dels accidents mortals i els que es produeixen in itinere.
“Estem veient un augment significatiu en els accidents no traumàtics, i també en els accidents relacionats amb el trànsit, anant o tornant de la feina, o bé en missió, mentre es treballa”, explica Enric Vinaixa. “Cal fer una anàlisi molt acurada. L’accident no traumàtic obeeix a moltíssim factors que cal avaluar. Estem fent una revisió de l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral per detectar què està passant”, indica.
Les primeres conclusions preliminars que s’han obtingut són que les víctimes d’aquests accidents laborals treballen per compte d’altri, són majors de 45 anys i homes. “No despunta un sector concret i estem parlant d’empreses de no més de 50 treballadors. Aquesta és una primera anàlisi però encara no és concloent. Per això estem revisant l’estratègia, per poder fer campanyes d’informació i difusió, i poder-nos adreçar als àmbits que siguin més operatius en l’àmbit de conscienciació”, hi afegeix Vinaixa. Des de la UGT, Núria Gilgado també anuncia que s’investigarà aquest tipus de sinistres per saber en quines condicions es donen i com es poden prevenir.
En paral·lel, i tant des dels sindicats com des del govern, hi ha una especial preocupació pels accidents de trànsit: “Tenen a veure amb l’augment de la mobilitat en general i estem fent una anàlisi molt acurada dels trajectes, les zones, i fins i tot el tipus de vehicles, per poder gestionar accions amb altres departaments”, indica Vinaixa. La col·laboració seria amb el Departament d’Interior per la mobilitat, i amb Salut pel que fa als accidents no traumàtics, que són multifactorials.
“També s’han de tenir en compte els canvis productius. Per exemple, s’estan veient més accidents per caigudes en altura perquè s’està treballant molt més en la instal·lació de plaques solars”, hi afegeix Vinaixa.
“El treball segur, la responsabilitat empresarial i també la responsabilitat autogestionada obeeixen a continuar insistint en la cultura del risc. Hi hem de treballar molt, fins i tot en l’àmbit educatiu, encara que costi fer entendre la noció de risc als joves. I s’ha de continuar després en tots els àmbits professionals. Per això s’ha de posar en relleu l’estratègia que es va signar entre tots, que no és un document estàtic sinó flexible per adaptar-se a la realitat”, conclou.
LES XIFRES
Un infart o un ictus també poden ser un accident laboral
Un infart, un ictus o un desmai que es produeixin a la feina es poden considerar un accident laboral, ja que hi ha nombrosa jurisprudència respecte a això. Precisament aquests són els que més estan augmentant i per això els sindicats alerten que s’han de valorar molt més i millor els riscos psicosocials a la feina. “L’excés de treball, l’estrès, l’angoixa i el burnout [desgast professional] tenen conseqüències per a la salut del treballador”, insisteix Núria Gilgado.
S’ha de tenir en compte que la llei de prevenció de riscos laborals actual és del 1995 i per tant s’hauria d’actualitzar, ja que des de llavors el sistema productiu ha canviat molt. Entre altres factors, amb l’aparició del teletreball. “La feina a casa ha suposat la disminució d’alguns riscos, com ara els relacionats amb la mobilitat, però en canvi n’ha augmentat d’altres, no només els ergonòmics, també els més latents, els psicosocials, provocats per l’aïllament i la soledat”, hi afegeix Enric Vinaixa des de la secretaria de Treball.
