Societat

RAMON CASANOVA I DANÉS

Un reactor aplicable a automòbils i avions

L’enginyer Ramon Casanova i Danés patentà el 1917 un pulsoreactor o motor de reacció, que consumia acetilè o benzina, per a automòbils i avions.

Com a descripció i funcionament general, el reactor era un cilindre buit on, en un extrem, que podríem anomenar d’entrada, es col·locaven unes lamel·les com a vàlvules. Al cilindre, hi entra un corrent d’aire, les vàlvules s’obren i permeten que passi pel seu interior, alhora que, per depressió, extrau el combustible d’uns conductes connectats al dipòsit. Es forma un aerosol i la mescla esclata encesa per una bugia. La força de l’explosió tanca les vàlvules i s’expulsen els gasos per l’extrem oposat o de sortida, que impulsen el reactor. El cicle es repeteix successivament. Més endavant, s’afegirien sengles cons en cadascun dels extrems a fi d’aprofitar i potenciar més les entrades i sortides d’aire i de gasos, respectivament.

Acabat el prototipus, calgué provar-lo. Començà els assajos amb un reactor suportat per un parell de rodetes i fixat amb un cable d’uns cinquanta metres a cada extrem de la nau de la fàbrica on s’instal·là. Les proves, els problemes i els continus arranjaments i ajustaments per intentar anar eliminant els factors que impedien que l’aparell avancés amb una certa estabilitat, se succeïren, però, finalment, l’èxit començà a somriure. L’aparell recorregué el tram complet i s’estavellà contra el mur de l’altre extrem de la nau. El reactor havia funcionat.

Malauradament, per raó de la seva forta implicació en altres activitats importants, ho deixà aturat aquí i abandonà el projecte, malgrat que, amb el temps, el professor Gaillard de l’Institut d’Études Techniques de Grenoble i altres experts li aconsellaren dedicar-se plenament al seu reactor. Uns trenta anys més tard, Casanova es retrobà amb el seu invent. En plena Segona Guerra Mundial, Anglaterra pateix bombardejos alemanys. Aquí hi són utilitzades les famoses i mortíferes bombes V-1 (Vergeltungswaffe-1, ‘arma de venjança’). Una d’aquestes bombes no arribà a explotar i se’n pogué analitzar el mecanisme. Ramon Casanova accedeix a exemplars de la premsa anglesa, entre els quals The Illustrated London News, del 7 d’octubre de 1944, i veu, amb perplexitat, que el sistema de les V-1 reprodueix el disseny, o almenys hi està inspirat, del reactor que havia inventat l’any 1917, si bé disposa de les actualitzacions que, òbviament, en vint-i-set anys s’havien desenvolupat. La resposta de quines podien haver estat les fonts de subministrament d’informació als alemanys del projecte de Ramon Casanova es dedueix a través de documentació distribuïda en indrets de França on ell treballà i comentà el seu invent. És segurament aquesta la informació que caigué en mans dels alemanys durant la invasió de França.

L’enginyer Casanova inventà, a més a més, un dispositiu de llançament i aterratge d’avions, patentat el 1922, caracteritzat per la utilització de gasos comprimits que, convenientment despresos, produïen reaccions capaces d’afavorir notablement les condicions d’enlairament i aterratge. En l’automoció patentà dues invencions més: el perfeccionament en els motors d’explosió i les millores a la culata dels motors d’explosió de quatre temps. I dins de l’àmbit domèstic inventà un obrellaunes.

Ramon Casanova i Danés s’inicià en el marc de l’empresa familiar de farga a Campdevànol, que el 1890 es fusionà amb Font i Companyia i esdevingué Font i Casanova.

El 1916 introduí a Ripoll l’estampació de l’acer. El 1918 viatjà amb el seu pare, Damià Casanova i Costa, a la Gran Bretanya per aprofundir en els mètodes d’estampació.

Com sia que l’empresa La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles, S.A., creada el 1904, cercava fer les estampacions a Catalunya i evitar la contínua importació de peces per als seus automòbils, es formà a Ripoll la Hispano Suiza secció de forges, que era dirigida per Casanova. A Campdevànol seguí radicada la indústria tradicional d’aquesta empresa. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l’empresa fou col·lectivitzada i a la fi del conflicte, incendiada. El 1940 una inundació destruí la incipient reconstrucció, però el 1945 reprengué l’activitat. Crearen a Barcelona un taller de forja, a Campdevànol seguiren fent peces en sèrie. El 1950 incorporaren a l’empresa el taller de la Hispano Suiza.

El 1956, a la fàbrica de Ripoll entrà en funcionament el primer mall de contracop de l’Estat espanyol per a l’estampació de cigonyals per a automòbils. El 1965 un acord amb Astilleros Españoles incorporà la secció d’estampació de l’antiga Sociedad Española de Construcciones Navales de Reinosa (Santander). El 1975 es constituí Extrumetal per a fabricar peces per a extrusió en fred.

Ramon Casanova col·laborà amb articles als diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat i en revistes ripolleses amb el pseudònim de Bern.

Al museu de Hunstville, US Space and Rocket Center de la NASA a Alabama (Estats Units), hi té un espai permanent dins l’aeronàutica moderna.

[email protected]

www.funDoc.net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona